És una paraula que m’agrada molt, té la seva gràcia, significa satisfet i envanit alhora, i és com jo em sento ara després de baixar de la meva bici estàtica. He estat pedalant durant una hora i he aconseguit un nivell de regularitat espectacular, a cops sembla que les cames marxen soles i m’entra com una mena de plaer dolç, on gairebé faria una becaina si no fos pel perill de fer una aterrada no desitjada. Bé, estic content, sobretot si penso que aquest matí he caminat des del Portal del Roser fins a casa, una hora i mitja de baixada, que no està gens malament. Quan jo era jove hi havia un anunci que deia: “Qui mou les cames, mou el cor”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada