Tot i la seva llana exagerada, a mi m'agradava, era bonica, anava ben vestida, conjuntada, i pel seu selecte entorn, fet i dissenyat per la família, fins i tot tenia algun somriure de normalitat. Per a la resta indiferència total, amb un complexe de superioritat impropi, fins i tot per a l'edat… però què es pot esperar si no ha menjat res més? Si, era bonica però, tot i això, en un no res vaig veure que no era per a mi, i que consti que no entra en la faula de la guineu i el gotim de raïm, no anava amb el meu caràcter, ni en la meva forma de veure el món. Potser era això, pertanyia a un altre món…
