Esmorzar d'amics

Cada cop ens costa més trobar una data que ens vagi bé a tothom, ja que estem en aquell temps on les revisions de “xapa i pintura”, és a dir, visites, analítiques i controls generals, són freqüents. Però avui sí, tots quatre, puntuals, cap al restaurant Els Pescadors, on hem esmorzat calamars i sardines a la planxa, amb un vi negre del Montsant que hem trobat molt bo. Hem fet un músic amb moscatell i alguns fins i tot ens hem atrevit amb un cigaló de conyac. Bé, com sempre, trobar-te amb bona gent és molt edificant. Esperem que el proper sigui aviat i amb bona salut… 

Estic content

Avui he anat a la meva doctora, que em controla els nivells de sucre, colesterol, triglicèrids etc, i sembla que tot està correcte, així que la meva prudència en el menjar, l’exercici i el saber fer de la Teresa a la cuina estan donant molt bons resultats. Hem sortit de la consulta a les dues de la tarda, així que hem anat a dinar a un restaurant, però continuant amb la dinàmica positiva de no ingerir massa hidrats i fer anar com cal la planxa, la verdura i la fruita. Bé, pròxima analítica d’aquí a sus mesos i a seguir fent bondat. Repeteixo, estic molt satisfet d’aquests resultats, que durin… 

La vida segueix

Avui, un cel de blau de blaus… He anat a fer-me una analítica, aquesta tarda tinc una ecografia, d’aquelles que abans t’has de beure un litre d’aigua, tot plegat és per revisar la pròstata, ja que tinc visita amb l’uròleg aviat. Bé, la setmana entrant, la Teresa i jo tenim visites mèdiques variades per fer allò que anomeno la revisió anual de xapa i pintura, i jo també de motor (marcapassos), que ja l’he fet aquests dies i sembla que tot està força bé. La vida segueix, a vegades amb moltes dificultats. Una forta abraçada a la gent que ho està passant malament...

Som a Tarragona

És diumenge, la Teresa descansa, jo agafo el bus i me’n vaig a esmorzar al “Hola, ola”, bondat… un entrepanet minúscul, un aigua i un cafè. En tres dies a Deltebre he pujat un quilo, però això inclou el suc d’anguila, les torrades de la cunyada, els gelats de xocolata i el dinar de celebració de l'aniversari de la Tessa. Bé, la Teresa i jo hem decidit que tornarem a fer la bondat habitual de cada dia que ens ha portat a perdre molt de pes, la qual cosa fa que ens trobéssim molt millor. Però ho hem gaudit com cal…

M'he pesat

Diuen que no hi ha dissabte sense sol, ni diumenge sense amor, però jo diria que mai manqui l’amor, tot i que el sol també és vital. He despertat prou bé, he dormit com cal i m’he pesat i la bàscula nota de seguida que darrerament hem fet algun dinaret, on ens hem regalat algun plaer prohibit. Bé, però només he pujat un quilo, tot i això cal vigilar perquè costa molt baixar de pes, però gens de pujar…

Cal menjar bé

Sembla que, de petit, menjava més amb els ulls que amb la boca. De jove, sempre tenia un budell buit, a més de ser un bon amic dels greixos i dels hidrats. De casat, la Teresa ha intentat sovint racionalitzar la meva forma de menjar, amb bons resultats en general. Però ha estat ara, ja tots dos jubilats, quan hem aconseguit gaudir dels àpats més sans i naturals. Està clar que hom cerca la salut i per aconseguir-la cal menjar adequadament…

He baixat de pes

No sé si he batut un record o he rebatut el cor, el cas és que he fet una baixada espectacular de dotze quilos… i tot a base de no beure més que aigua i anar de rigorosa planxa i verdura. També l’exercici diari és una constant en la meva vida i el compliment dels objectius és espectacular. Clar, tot això em representa tenir unes analítiques que resulten perfectes. També de tant en tant puc fer algun extra molt bo…

La bondad té premi

Fa uns dies que fem una dieta molt sana i prou atractiva de fer. No, no em cansa gens i, tot i que a cops penso amb algunes temptacions que abans em costaven molt, puc aguantar per davant dels entrepans, els croissants, i si, sobretot, per davant dels hidrats de carboni que sempre han pogut amb mi. Bé, la bondat té premi, m’ha sortit una analítica molt equilibrada, sobretot amb els sucre i el colesterol molt satisfactoris…

Molta salut a tothom

La barca al riu, el cavall a la quadra, una bici de passeig, una moto aquàtica, un bon cotxet esportiu, un xalet al Delta de l’Ebre i un altre a la muntanya, una sala amb billar, ping-pong, gimnàs, biblioteca… Una cuina amb cuinera catalana, una Teresa per a ser exacte, esposa que tothom hauria de merèixer, com dic sempre, i salut, sobretot salut. Diria, dic, que tot ho canviaria per tenir una bona salut general. Si tens salut potser no cal tenir tant…

Salut per tothom!!

S’apropa la nit de Cap d’Any, a la gent del poble se li nota una certa emoció i, sobretot el jovent, va una mica accelerat, van de compres, hi ha moltes colles que ho celebren per les masies del poble, o a les cases d’algú d’ells. També hi ha qui, per acomiadar l’any, no té cap problema en acudir a alguna de les mil propostes que fan els restaurants locals. És una nit especial, en un no res som al 2024, molta salut per a tothom!!

Estic content

La vida a vegades és un estat d'ànim, els bons resultats de les meves revisions anuals m'han alegrat el dia… Avui escriuria sense parar i tot tindria un caire positiu, un sentiment eufòric de supervivència i de molt bona esperança, el color de les coses és més nítid, és com quan repares un altre cop amb la bellesa de la natura després d'una operació de cataractes. Doncs sí, estic content, al meu cor no hi ha cap guerra greu…

Xapa i pintura anual

Estic d'analítiques i revisions rutinàries anuals, però que sempre et fan estar amb una mica de tensió perquè, a la meva edat, el cotxe ja s'ha comença a queixar de tot. Però bé, la cosa va sortint bastant bé, l'uròleg diu que tot està correcte i fins l'any que ve, i l'analítica potser una mica dolcet però, en general, també força normal. Bé, es veu que les meves bones caminades de cada dia i les meves pastilles fan el seu bon efecte…

Revisió òptica

L'operació de la cataracta ha estat brillant, ja m'han fet una graduació i, en un principi, no caldrà que porti ulleres ni de lluny ni de prop. Molt bé, he vist fins i tot les lletres petites de la darrera filera. Hem sortit de la visita a la una de la tarda i, per celebrar-ho, hem anat a dinar a la pizzeria Pulcinella, on sempre ho fan molt digne, com ens agrada qualificar a nosaltres. Avui hem fet  una amanida Caprese molt bona, carn de xai amb patates fregides i un flam d'ou. Ha estat un gran dia i un bon dinar… 

Ja sóc aquí!!

Ja he fet alguna petita passejada, sembla que progresso adequadament, camino amb ulleres fosques, màxima protecció del sol i quan arribo a casa me les trec i ho veig tot de colors, cosa que abans de l'operació era una mica marronós i enfosquit. De lluny, molt bé i, de prop, ara mateix estic escrivint i sembla que tampoc em caldria ulleres, però veurem que diu el metge a la revisió del dia 20. Gràcies un cop més a tothom, ens anirem veient de mica en mica, i ja aniré publicant alguna coseta… 

Gaudim la vida...

Doncs sí, la cistella del pa torna a ser de color lila i els balcons dels pisos del davant de la meva finestra d'observació tornen a tenir aquell color que amb l'impacte del sol sembla rosat… A part d'això, ja sóc aquell home que s'atura a veure les llisses, que sembla que m'esperen, així com els coloms del barri o les gavines del port. Amics, la vida és molt bonica quan la pots veure bé, no la malbaratem en coses que no ens duen enlloc, gaudim-la en pau i bé. Molta salut i molt d'amor per a tots i totes, per tothom. 

Sant dilluns

Teníem visita a la Caixa, però ens han trucat per dir-nos que la nostra gestora personal està malalta i que ja ens farà un truc quan estigui millor. Bé, ens ha alterat una mica el programa, perquè la Teresa té rehabilitació del muscle a la una del migdia i havíem pensat, primer, d'anar a esmorzar al Sanchís on fan la truita d'espinacs i un cafè espectaculars, després de la rehabilitació anar a dinar per algun lloc dels voltants del mercat, on fan això, cuina de mercat i, finalment, baixar cap a casa caminant… bé, veurem que fem. I demà, dimarts, m'operen la cataracta… 

Operació de cataracta

Visita a l'oftalmòleg, a la clínica Baviera. Resulta que tinc una cataracta que ja és a punt per treure, així que, després de totes les proves i comprovacions, hem decidit que me la trauran el dimarts dia 11 de juliol. Bé, sembla que, quan et vas fent gran, van sortint cosetes i mentre puguem fer servir allò que jo anomeno "xapa i pintura" i alguna cosa de motor, com el marcapàs, i amb medicaments adequats anem tirant cap endavant i vivint la vida el millor que podem. Bé, ja us aniré informant, potser algun dia no podré penjar res, però no crec que duri molt, ja que a mi em distreu molt aquesta activitat d'anar contant petites coses… 

En cadira de rodes

Una senyora gran, maca, ben pentinada, ben vestida, amb el cap cot i la mirada fixada, sembla que no parla, no coneix, té Alzheimer avançat, diu la seva filla que feia temps que no ens veiem. La porta a passejar, perquè li toqui una mica el sol, tot i que no sap fins a quin punt la mare se n'adona del que està veient ni de la gent que la saluda. Penso que jo també vaig passejar a la meva mare, amb cadira de rodes, la portava a veure la mar al Serrallo, i a ella li sabia greu, perquè deia que em donava molta feina. Feina, tenir cura de la mare és una meravella de feina!! 

Hem dinat fora

Teníem una visita mèdica rutinària, de la que hem sortit a la una del migdia, i hem hagut de dinar fora, molt bé per cert… un plat prou complet d'embotits ibèrics i una albergínia farcida, que eren dos primers, i la Teresa i jo hem fet el mateix, com gairebé sempre. Els postres els hem fet diferent, ella una panna cotta i jo una crema catalana, per beure aigua natural i dos cafès curts, que eren prou bons. Bé, ha estat prou bon dinar… 

La edad y la salud

Todas las edades de nuestra vida tienen su aquel, tienen la ilusión de la esperanza en el desarrollo natural, progresivo y sistemático de sus facultades humanas… Una vez leí esto en una definición de educación y me gustó tanto que cuando me parece lo suelto y me quedo tan ancho, no sin recordar la importancia de la salud en todas las edades, sin la cual la tristeza se instala en nuestras vidas y la felicidad vive otros tintes y otras maravillosas formas de amar. Todas las edades son hermosas…