Ella ets tu

Ella és una bonica flor d’aquelles que sí fa maig, 

un sol de gener, una pluja d’agost. 

Ella és com la brava serenor de la mar, 

amb unes onades de dolcesa que semblen bategar d'un cor enamorat. 

Ella és com la sal de la vida que dona gust i sentit a la meva existència. 

Ella és el somriure que t’abraça i acompanya al bon dia 

i fa que aquest els visquis a dos i a bé. 

Ella és la paraula i el seny, el silenci oportú, la prudència, 

tot en base a una realitat natural, tan pràctica com exquisida. 

Ella ets tu, la meva companya de sempre i per sempre…

 

Volar amb tu

Vinga, som-hi, dona'm la mà, vola amb mi, 

cercarem la nit i el bosc i la mar… 

Cantarem a la vida a la llum de la lluna 

i llegiré el silenci expressiu dels teus ulls, 

i et mostraré el meu cor i veuràs els colors de l’emoció 

que proclama la puresa d’un sentiment. 

Vinga, anem més ràpid, arribem allà on acaba el riu, 

que és un món tot verd, verd d’arròs, mars d’arròs, 

en un Delta reserva de la Biosfera i pàtria de l’amor. 

Ja hi som, parem aquí, això és natura pura, 

allò que algú digué, algun cop, que era el paradís. 

Bé, més bé, seguim volant, volar amb tu, 

somiar i despertar en aquest niu…

 

Ella

Ella té l’encant d’aquella primavera que promet, 

ella somriu i és com aquella pluja fina que acarona. 

Ella és el sol que acompanya i complementa com cal a l’astre rei, 

ella és el bon dia, la mà amiga, per anar per la vida gaudint de l’amor. 

Ella és la pau i el seny, ella és la veritat, 

és la llum que penetra entre els arbres de la felicitat. 

Ella és aquell ocell que et trobes pel camí i t'amenitza l'existència, 

és com aquella rosa que reina al jardí, 

al jardí on es desenvolupa la teva vida…

Volem?

Si voles amb mi anirem al compàs de la calma alada, 

i aterrarem a un bosc ben verd, 

ben lluny de tota fum de guerra i malaltia, 

i farem un niu a tocar de la font d’on neix un riu 

que porta l’aigua de la vida arreu per on passa. 

Cercarem la mel de les abelles i un lloc on veure néixer el sol, 

i a la nit farem una festa… 

en veure les cuques de llum sota el pi pinyoner. 

I si plou, des del sostre del niu, ens mirarem als ulls 

i viurem totes les formes d’amor que ens han portat aquí…

 

L'amor rodola

Veig que l’amor rodola en la foscor, 

veig que el dia va prenent peu, 

la vida comença amb la rosada, 

natura neta, hivern glaçat, plou, 

Nadal, llum, camí, retrobament, 

abraçada, tresor senzill, humilitat sublim, 

simfonia de fulles de pi, cant dels ocells, 

cants de vida, de vida i esperança plena, 

calfred, instint, nova llum, rosa nova, 

blanca, cada cop més blanca, 

com l’escuma de la mar que clama al cel 

amb la remor de la pregària. 

Veig que l’amor rodola, rodola a tot hora, 

per tot arreu…

 

Si em dones la mà

Si em dones la mà farem un vol pels meus somnis més preuats, 

anirem volant amb les cigonyes tot i fent cultura 

observant els seus nius al capdamunt de les esglésies més antigues. 

Anirem a la casa de fusta entre muntanyes nevades, 

veurem caure la neu amb parsimònia 

i beurem a la calma de la nit, com un altre somni en pau. 

Agafats de la mà, podem fer realitat la primavera, primavera d’hivern si voleu, 

però mai poden mancar les branques del romaní florit, 

de flors de color blanc, blanc de rosa blanca, puresa. 

Si em dones la mà, anirem de jardins… pel cel.

 

Una llum especial

Puc parlar-te de les roses i el romer, d’aquell món diferent, 

de la calma de la mar, de la brisa suau del mes de maig. 

Puc parlar-te del somriure de la lluna grossa i feliç, 

de la música fina i aguda del violí…

que fa de la matinada una esperança de joia en pau. 

Puc parlar-te del dia nacional de les muntanyes, 

muntanyes nevades que em posen el cor tendre i ple de serenor. 

Puc parlar-te d’aquells somnis de Nadal, 

on sembla que una llum especial ens ensenya el camí 

i ens il·lumina tan bé, que no ens podem perdre…

 

Un tot d'amor

No hi ha més llum que la dels teus ulls, 

no hi ha més pau que la que em transmet la teva mà propera. 

No hi ha millor música que la dels batecs del meu cor 

que ja gaudeixen només amb l’esperança del somni de nostra trobada. 

Una lluna plena, una rosa blanca, una música, 

una paraula a cau d’orella, un somriure fi, net, tendre, 

entranyable, una abraçada amb petó de debò. 

Sempre penso que tu ets tot això i més, 

és com estar ple de joia, semblant al Nadal, tot i que encara no ho és. 

Tu ets tot un tot de pau i bé, un tot d’amor.

 

Estimar-se sota una alzina

Ens veiem amb els ulls grossos, ulls com a taronges, 

després marxem en silenci, els ulls també callen, 

tenen aquella mirada convincent, de complicitat, 

que ens complau a plena satisfacció 

com una fita que ens porta a caminar de la mà 

per un bosc de pins a tocar del mar, 

pins amb esquirols evidentment, amb romers i farigoles, 

i amb una font que alimenta una bassa amb nenúfars, 

nenúfars de fulla ampla, amb granotes prenent el sol, 

i amb un banc de pedra, sota una alzina, que ens acull amable, 

i nosaltres ens estimem com mai, com sempre…

 

A cau d'orella

T’ho diré a cau d’orella, aquesta és la intenció,

la veu trencada del sentiment que surt del cor,

un fil de veu, un petit raig de veritat inesgotable,

una fermesa tèbia, suau, que pretén arribar… 

com una brisa que t'acarona l’ànima, 

després de fer-te bategar el cor 

amb un compàs semblant al meu.

T'ho diré a cau d’orella, per a que t’arribi 

com una música fina i afinada 

al nivell del teu noble sentiment…

 

L'amor és aquí

Et regalo una rosa, potser un roser, 

o millor pensant-ho bé, un jardí de flors variades, 

on evidentment regnen les roses blanques 

com a cloenda i conquesta de tots els millors colors. 

Et regalo una paraula, potser una expressió, 

en vers o no, un poema en prosa, 

que és on realment es mostra la millor poesia, 

la més plena, la poesia dels sentits, 

la dels sentiments més reals i profunds.  

Et regalo un jo més semblant al tu, 

l’amor ho pot fer tot, tot i més, és així, genial, sublim…

 

Ella és...

Sí, ella ha estat sempre una flor de les que sí fa maig,

una primavera amb tots els colors del verd, 

amb un somriure de pau i bé amb el que somien els poetes

per poder escriure sobre l’harmonia del bon amor. 

Ella és aquella presència sana, 

aquella proximitat que t’acarona el cor, 

aquella llum més llum que et deixa veure… 

més enllà de tu mateix, el més enllà més lluny. 

Sí, ella ha estat sempre una carícia, una abraçada, 

un petó fet directament a l'ànima…

 

Seguir estimant

Cercaré una nit sense lluna ni núvols, 

m’extasiaré amb les estrelles i els posaré noms, 

transitaré pels carrers del cel 

i faré parada per les llums de colors. 

Aniré anomenant a la gent tan estimada 

que sembla gaudir per aquests indrets, 

i no sé ben bé si acudiran, 

però a mi em semblarà que algú, els més propers, 

aquells que tant em van estimar, 

es deixaran veure d’alguna manera, 

i jo escoltaré la seva veu nítida 

que també m’expressa el seu plaer de contactar-me. 

Cercaré una nit per a somiar, 

somiar i seguir estimant, que això mai no fa mal...

 

La barca al mar

La barca al mar, sense rems ni motor, 

va a la deriva derivada del seny de la natura. 

No, no fa vent, ni plou, ni fa fred ni canícula, 

només la lluna senyoreja pel cel. 

Cap soroll desagradable, només la monotonia 

de les ones al compàs d’una brisa testimonial. 

Estic bé, és l’hora d’obrir els ulls 

com aquell que obre un llibre perquè si romanen tancats 

cap de les dues coses ens serveixen de res. 

La barca al mar a la deriva… 

derivada del seny de la natura sàvia

 

Sempre com ara...

Recordo aquella cara encesa, 

o potser no era ben bé així,

però jo la veia amb la llum de tots els colors. 

Recordo aquella expressivitat, 

aquella mirada profundament dolça

que et convida a engolir plàcidament tanta sublimitat.

Recordo, com no, tu sembles ser la creadora, 

l'origen de tot allò que comporta la contemplació 

del més espectacular somriure fi.

Sempre recordo el principi del present, 

sempre com ara, com sempre…

 

Ara és el temps...

És temps de viure la nit, cercar un camí prop del mar,

deixar que la brisa t'acaroni, parlar amb la lluna, 

trobar en cada estel un aura de llum de la gent que hem estimat. 

És temps de viure en bones companyies, 

temps de l’amistat, temps de l’amor, del bon amor, 

tot i que això hauria de ser sempre com el dia del pare o de la mare.

Temps de dir-li a l'estimada que l’estimes, 

i demostrar-ho proper i amic, amable, entregat, 

deixant anar el teu cor…

 

La teva llum

L’amor m'atreu fins a la teva llum, 

és una llum de pau, de plenitud, 

és com si la matinada s’accelerés molt emocionada 

i trobés el millor dia, el millor sol, 

en la teva aura de serenor i sublimat. 

El bon dia amb tu no és una salutació més, 

és allò d’haver arribat a l'afinitat total del sentiment. 

La teva llum porta somriure, et fa participar 

de l’abraçada de la felicitat més real, més autèntica. 

La teva llum em mostra el camí on arribar al meu cim, 

on arribar a tu…

 

Aquell amor...

Aquell amor de primavera que va explotar a l’estiu

i que es fa consolidar a l’hivern. 

Aquell amor de sempre que sembla que ja estava dat i beneït 

i que només ha calgut anar regant amb les llàgrimes de la felicitat.

Aquell amor nostre de cada dia, amb gestos que semblen automàtics, 

que no ens costen gens ni mica 

i els fem sense pensar, només els vivim en pau, intensament…

 

Pura vida sana

Un camí de verds i llum,

un camí de bosc i cants d’ocells

un espai idíl·lic per somiar despert,

un espai del cel cercant la terra.

El vol d’un esquirol de pi a pi

i el meu somriure fi en veure'l tan feliç. 

El rastre d’un porc senglar 

en rascar-se a la base d’un pi 

que és ple de pel, fa olor de porc. 

Per compensar una mica, 

hi ha unes mates precioses de romer florit 

i, gairebé a tocar, unes de farigola.

Pura natura, pura vida sana, pura vida…