Aquell amor de primavera que va explotar a l’estiu
i que es fa consolidar a l’hivern.
Aquell amor de sempre que sembla que ja estava dat i beneït
i que només ha calgut anar regant amb les llàgrimes de la felicitat.
Aquell amor nostre de cada dia, amb gestos que semblen automàtics,
que no ens costen gens ni mica
i els fem sense pensar, només els vivim en pau, intensament…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada