Aquells senyors grans que donen menjar als coloms i a les llisses del port de Serrallo, aquells senyors que sempre em pensava que eren més grans que jo ja no els veig tan grans, deu ser perquè cada cop són més a prop meu. M’assec a un banc de la Rambla i, en un no res, se m’apropen els coloms, i fins i tot a les tórtores els resulto familiar, i les llisses del port, quan m’apropo a la barana de ferro, sembla que també es deixen veure per si de cas porto una mica de pa per esmicolar i elles puguin menjar. Els jubilats som una espècie com a simpática…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada