Caminem de la mà pel camí que fa baixada, poc a poc, sense pressa, ens aturem per seure en un banc, comentem, observem, fins i tot fem algun somriure tot i activant el nostre criteri, prou crític, però sempre molt respectuós, constructiu i generós. Seguim el camí, ara seiem a la terrassa d’un bar, farem un aigua i un cafè, el cafè potser no cal, fora ja el tercer d’avui, potser sí, el farem descafeïnat. Bé, seguim veient passar la vida, sense perdre detall de tot aquest regal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada