Ombres i seients

Passejo per les ombres que hi ha als tinglados que són a tocar de mar, hi ha algun lloc que corre fins i tot alguna glopada d’aire fresc, aleshores m’aturo i em recreo i observo l’entorn, faig un cop d’ull al mòbil i dic algun bon dia als meus amics, o contesto a alguna observació sobre els meus petits escrits que publico cada dia. Evidentment també conec tots els llocs on es pot seure per descansar una mica i procuro utilitzar aquells més còmodes i ben protegits i, en arribar a casa, una bona dutxa, això sempre va bé. Ànim, les vacances s’acaben, als jubilats no, tot té pros i contres... 

Estirar les cames

Camino pels tinglados del Serrallo, avui vaig per la vorera de l’esquerra, on són les jardineres amb plantes pròpies de la Mediterrània. La reina és el romaní, al que sempre li passejo una mà i n'agafo una branqueta per a la Teresa, també hi ha farigola i margalló, lavanda i alguna altra que no sé ben bé el seu nom. A la tornada canviaré de vorera, toca una mica més d’ombra i també hi ha un banc de fusta que és parada obligada i agraïda per a les meves cames. Camino pels tinglados, sempre un gran plaer, us convido a fer-ho, Tarragona enamora i es preciosa de cap a peus… 

Viure prop del mar

Viure prop del mar fa que puguis captar algun glop de l’olor marina. Passejo vora mar per l’ombra dels tinglados, fins i tot d’algun arbre, d’aquests propis de la localitat. Vola alguna fulla de plataner, algun margalló verdeja com cal, la farigola està marronosa en aquest jardí, mentre que el romaní es posa a blanquejar sense perdre el seu aroma tan espectacular. Viure prop del mar… ho he aconseguit!!