Llàgrimes de Sant Llorenç

Diuen que les estrelles són reflexos de les persones estimades que ens han deixat. Suposo, i vull pensar, que allà conviuen a la recerca d’antigues afinitats, i a mi m’omple de plaer reviure la imatge de la meva família, plegats en una taula, gaudint d’un suc de mussola que ha preparat l’àvia. Aquestes espectaculars llàgrimes, màgiques estrelles voladores, em fa pensar que els nostres estimats traspassats estan de festa major, de jornades musicals de diferents estils on tothom balla, canta i és feliç de retrobar-se amb els seus de sempre. Bé, que em perdoni Sant Llorenç ja que les seves llàgrimes deuen tenir un altre sentit… 

Coses meves...

Suau és la brisa i dolça la mirada, fi és el somriure, tendra l’abraçada, plàcida i ferma l’esperança. Descansa la nit, tot donant pas a l'esperada matinada, la matinada és una cançó, tu ets la música i el color de l'escenari de la vida. La vida té colors de llum amb sol, també té ombres de pau i bé, la vida és un mar, un bosc, és una immensa immensitat sens fi. Hi ha pluja d'estels, diuen que són llàgrimes de Sant Llorenç, deu plorar per tot allò que no fem gaire bé, o potser són de felicitat en veure que ens seguim estimant. Bé, són coses meves, coses de la vida, coses de tots… 

El món és un mural

Un cel ple de blaus, a la nit llums de colors i munió de punts brillants, als que anomenem estrelles, i a la tarda cel rogenc, amb núvols del color del foc, pluja o vent, diuen els entesos. La brisa suau d’un maig florit, com diria el poeta, ja és a punt i l’aroma de les flors viatja còmodament sabent on va, sense cap pressa, fins arribar als cors amb avidesa d’amor. Bé, el món és un mural per contemplar i extasiar-se feliç…

L'estel del record

L’oblit camina lent, potser mai arribarà a realitzar-se del tot, a cops s'aviva amb la llum d’un estel i es para, s’atura qualsevol mena de lentitud, mai s’oblida del tot, sempre hi ha moments irrepetibles on les arrels naturals de la innocència més primària fa que es perpetuï en el subconscient per sempre més. Diuen que el temps tot ho madura, però sempre hi ha aquells brots verds que romanen, doncs així, reviuen a la llum de l’estel del record…

Pluja d'estrelles

Pluja d’estrelles… una mena de llàgrimes de Sant Llorenç fan cap al terra, a la matinada, es reconeixen en forma de rosada, sobretot quan és daurada pel sol. A la nit m’agrada reconèixer-les en forma de cuques de llum que, sota una alzina centenària, semblen jugar amb la màgia de les llums. M’agrada la nit, quan no hi ha gaire llum i no hi ha molts núvols impertinents les estrelles són un espectacle sublim…

És bonic el cel

Vaig cercant llums al cel, m’encanta veure com juguen les estrelles de colors, alguna surt fins i tot del seu camí habitual i sembla que vol fer un viatge a la Terra per sembrar la pinassa de cuques de llum. És bonic el cel, la lluna presumeix de llum solar, a cops va plena i sembla tot un espectacle per sí sola i, en els seus banys al mar, la sol acompanyar un saxo, un violí, també una guitarra, un acordió…

La Teresa fa anys

Bé, ella no fa anys, ella fa estels… és com un cel ple, tan ple que sembla que ha arribat al llindar de la sensació, però no, ella va afegint llum, any rere any, i en la seva incandescència, tota la seva afortunada proximitat gaudeix d'una existència on, realment, tot té el color sublim de la seva realitat més autèntica, més poètica i natural…