Coses meves...

Suau és la brisa i dolça la mirada, fi és el somriure, tendra l’abraçada, plàcida i ferma l’esperança. Descansa la nit, tot donant pas a l'esperada matinada, la matinada és una cançó, tu ets la música i el color de l'escenari de la vida. La vida té colors de llum amb sol, també té ombres de pau i bé, la vida és un mar, un bosc, és una immensa immensitat sens fi. Hi ha pluja d'estels, diuen que són llàgrimes de Sant Llorenç, deu plorar per tot allò que no fem gaire bé, o potser són de felicitat en veure que ens seguim estimant. Bé, són coses meves, coses de la vida, coses de tots…