És temps de viure la nit, cercar un camí prop del mar,
deixar que la brisa t'acaroni, parlar amb la lluna,
trobar en cada estel un aura de llum de la gent que hem estimat.
És temps de viure en bones companyies,
temps de l’amistat, temps de l’amor, del bon amor,
tot i que això hauria de ser sempre com el dia del pare o de la mare.
Temps de dir-li a l'estimada que l’estimes,
i demostrar-ho proper i amic, amable, entregat,
deixant anar el teu cor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada