Anar a Deltebre ara, en aquest temps, podria treure de mi la millor versió poètica, tot contemplant la panoràmica immensitat verda dels arrossars. De totes maneres, no puc deixar de pensar en la condició, gairebé infrahumana, en què es feia aquest conreu antigament. Tot es feia a mà i dins l'aigua, des de sembrar, arrencar el planter, plantar, birbar, adobar, segar, fer les garberes i esperar que vingués la trilladora, tot i tenint cura de que no s'escalfessin massa les garberes. Bé, tot el meu respecte i admiració per a aquests pagesos irrepetibles, molt valents, molt…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada