Taronges

Les del meu hort, aquelles que tenen un sabor especial, aquella acidesa justa, aquella dolçor apropiada i aquella qualitat que té el seu suc meravellós. Bé, si tot això no fos prou, cal esmentar que és ara, ja a mig febrer, i el març, quan han arribat al seu nivell superior. Una altra curiositat és que de tots els arbres en tinc un d’especial, que les fa més grosses i sucoses, i jo que soc molt sentimental i agraït penso amb el meu pare que em va regalar aquest petit hort, però molt gran en la seva condició més entranyable. Cal menjar taronges i fer salut. Bona nit amics!! 

Cítrics

S’apropa la degustació de les taronges i mandarines del meu hort, sembla que hi haurà bona collita, sobretot de taronges. Cap a finals de desembre ja es poden menjar, tot i que quan estan realment delicioses és a partir de finals de gener i febrer. Aquell cerimonial d’anar a l’hort, cercar el meu arbre preferit, agafar aquella taronja que, per color, mida i aspecte en general, em fa il·lusió, pelar-la amb el ganivet i menjar-me-la a galls, assegut a la cadira on seia el meu pare i que encara roman penjada sota el nesprer. Són records inesborrable...

Un temple per a l'abraçada

He escoltat el càntic de la cadernera, allà al mig de l’hort, sembla que està gaudint entre les branques florides, blanca tarongina que encisa i enamora a tothom. Són bonics, preciosos, els colors i els aromes de la primera i més sana primavera, els ocells són el toc de gràcia musical que li escau a tanta harmonia en pau. L’hort del meu pare, un temple per al record i l’abraçada…

Què bones!!

Ens estem acabant les taronges, les del meu hort, de l'hort del pare, que són rebones com ja he dit tantes vegades. Vaig començar a menjar-ne a finals del mes de novembre, quan encara l'acidesa és molt forta i la dolçor no està totalment definida, però de mica en mica van millorant fins arribar a finals de març i tot el mes d'abril, quan són realment meravellosament bones. Normalment me'n menjo una de grossa o dues de petites de postres, sobretot a dinar, però a vegades també a sopar, no em cansen… 

Tarongina

Olor, flaire, perfum, aroma… Passejant per Deltebre a l'hora de sopar, se sent olor de carxofes a la brasa i carn de xai, però si vas a mitja tarda i passes prop d'un taronger florit, la tarongina fa un perfum encisador, vaig haver de parar i assaborir com cal la bellesa aromàtica de l'arbre… Tot plegat em recorda el jardí de la mare, on destacaven els seus rosers de colors, d'aquells que les roses encara feien olor contrastan amb els clavells vermells que també es feien olorar…

Taronges

Sempre he dit que les taronges del meu hort, de Deltebre, són espectaculars de bones i, tot i que al desembre ja en mengem, és ara al març quan són realment bones i l'acidesa ja és dolça del tot. La Teresa sempre m'ho diu, i sovint té raó, però a mi també m'agraden molt les primeres, quan l'acidesa només comença a fer-se dolça, i també les darreres, quan l'arbre sembla que els vulgui donar el darrer missatge de qualitat. Bé, sigui com sigui, mai agrairé prou al meu pare aquest meravellós hort…

Oli del primer raig

Hem comprat unes garrafes d'oli del primer raig a uns amics de confiança de Vilallonga del Camp, he agafat uns trossets de pa i n'he sucat a un platet amb oli, sense res més, i ho he assaborit com cal, després he agafat un tomàquet d'aquells de branca, l'he partit pel mig, un pessic de sal i un raget del mateix oli. Per mi, avui no em cal res més, bé… una bona taronja i prou.

Recordant al meu pare

És una imatge preciosa, els meus tarongers ufanosos, d'un verd molt intens i blanquejats d'una aromàtica tarongina encisadora, com per fer fotos a cada arbre. Després, quan ja estan carregats de taronges, m'encanta veure’ls, són com una fita aconseguida i d'una bellesa natural insuperable. Per a mi és un plaer venir en aquest temps, anar al meu arbre preferit, collir un parell de taronges i menjar-me-les aquí a l'hort, tot i recordant al meu pare…

El meu hort

M'agrada l'olor de les taronges, fins i tot abans de pelar-les, després l'acidesa dolça i amb força vitamina C del seu suc és molt agradable, fan olor d'arbre, d'arbre amb tarongina, aquella flor blanca, tan preciosa i aromàtica. Anar al meu hort aquests dies, quan el fred encara es mostra tímid i alguna enlluernada de sol encara és possible, a menjar-te una taronja és un d'aquells plaers que val molt la pena de viure. Bon Any!!

Taronges

El Pere m'ha portat taronges, ara ja estan en plena maduresa i, evidentment, són boníssimes i, com ha de tornar en una setmana en tornarà a portar. He fet tres bosses, una per a la nostra amiga de l'ànima i els seus estimadíssims fill i filles i una altra per cadascun dels meus companys del barri. Són taronges especials per a mi, són de l'hort del meu pare i tenen aquell sabor de pare, ple de records i de dolcesa natural. Comencem a desengreixar una mica després dels bons menjars de les festes i amb aquestes taronges val la pena.

Taronges

Avui m'he menjat la primera taronja del meu hort, ja feta i madurada a l'arbre, amb aquell color tan atractiu, semblant al groc de l'arròs quan el sol li dóna un toc rogenc. L'he posada una estona al frigorífic, tot i que la Teresa diu que no cal, que perd sabor, però a mi m'agrada que tingui una mica de frescor. Una molt agradable acidesa dolça i vitamina C, grans postres, suc deliciós. Gràcies pare, tenen tota la teva gràcia, sempre al cor, com tú vas fer amb mi, jo he fet amb el Pere, ara és el seu hort...

Tarongers

Veig la llum en cada taronger florit, encara hi ha alguna taronja, sembla una invasió de les llunes de la nit… baixem una estona del cotxe per olorar les perfumades tarongines. M'és agradat menjar-me una taronja recent collida de l'arbre, però no hi havia ningú per demanar-li permís i no m'ho he permès, ho faré al meu hort de Deltebre, que suposo que encara en quedarà alguna en bon estat...

Torno a tenir taronges

Anar a Deltebre sempre és un somni, és el meu paradís particular. Avui hem fet un viatge ràpid, el nostre fill Pere ja ens tenia les taronges collides i a punt i la cunyada, Marcel·la, el dinar preparat… i avui s'ha lluït amb la seva fideuada espectacular i amb les seves picadetes cada cop més bones i originals. A mitja tarda ja tornàvem a ser a Tarragona, després de saludar als germans Margalef i de gaudir d'una bona estona de família. En Ricard, el seu pare i les seves filles i senyora sé que estan bé, ja que vaig parlar amb ell l'altre dia. Bé, molta salut per a tothom!!

De casa en casa

Anem de casa a casa… nosaltres i les taronges i amb el cor ple de poble i família. Hem estat bé, uns dies plens de records i vivències que només les podem sentir a Deltebre. Bé, som a Tarragona, on també ens trobem força bé, aquí també ens coneix tothom i tenim muntades les nostres rutines que ens omplen els dies de forma molt agradable. Demà ja anirem a esmorzar al nostre bar habitual i farem el de sempre, sobretot un bon cafè, i després repartirem les taronges entre els amics, seran les primeres d'aquesta temporada, però com sempre són especials, bones, amb molt de suc...

La primera taronja

Entre unes coses i d'altres, encara no les havia provades i ha estat avui, el dia de Nadal, a quarts de vuit de la tarda, tot despertant de la migdiada. I allí estava, rodona, amb fulla verda, grossa, d'una acidesa dolça, que no molesta, perquè no és extremada en cap sentit, són taronges Navel i Navelate de l'hort del meu pare, ara del meu hort, i que a més de ser realment bones, per a mi tenen gust de pare, gust de tot l'amor d'un home bo. Aniran bé per desengreixar d'aquests dies…

Taronges del meu hort

He repartit tres bosses de taronges entre els amics i una quarta l'he deixat per a nosaltres. Les taronges ara ja van perdent el seu color habitual intens i es van emblanquinant i verdejant un xic, és allò que diuen que l'arbre comença a menjar d'elles… Bé, el cas és que a mi m'agraden així i espero amb deler aquest temps perquè els hi trobo un sabor especialment bo, d'una acidesa i dolçor que, en plena maduresa, és diferent. Són taronges del meu hort és clar, per a mi, úniques.

 

Ha vingut el Pere

Ha vingut el nostre fill, carregat de taronges, d'aquelles que ja tenen un puntet verdós i tenen un àcid dolç que a mi en meravella. Com sempre en deixo una bossa per a nosaltres i la resta la reparteixo entre els amics, que estan encantats de rebre-les. Com ha vingut el nen, hem comprat llonganissa (rebona), pernil dolç (deliciós) i botifarra d'ou que és típic d'aquest temps i és realment espectacular. Bé un fill és un fill...

 

Una Damm Lemon

M'he trobat amb un bon amic, li he donat una bossa de taronges del meu hort, sempre ho especifico perquè són úniques, i hem anat a fer un quintet sense alcohol, però aquest cop a més era amb llimona, una cosa que en diuen Damm Lemon i que ha resultat força bo, no porta alcohol i ara només em manca investigar si porta sucre i quant o sacarina… Si no està molt ensucrat en beuré alguna vegada, sobretot a l'estiu, a la calor.

Som a Tarragona

Aquest matí hem anat a l'hort per carregar de taronges, algunes del meu taronger preferit que són especials… Demà en repartiré entre els meus amics, que aquesta temporada encara no les han provades. Som a Tarragona, amb les piles carregades i amb els pulmons plens de bon oxigen del Delta. Som a casa, toca Barça, al meu sofà automàtic, sopar una taronja, i gaudir de tot allò al teu gust i a l'abast. Bé, demà ja tindrem coses que fer, la vida continua, molta salut, pau i amor a tothom... de cor!!

 

Taronja

M'encanten els tarongers en flor, tenen un aroma de perfum suau, net, l'arbre és bonic. M'agrada veure fructificar els brots verds, és en conjunt un passeig màgic, on els ocell aprofiten per fer el niu i el romàntics per inspirar-se en la bellesa natural. Avui, per desengreixar una mica, he sopat una taronja, del meu hort evidentment, feia gairebé un quart de quilo, boníssima, tot un plaer, molt sucosa, d'un àcid dolç genial...