Encara és més bonic

Tot ja era bonic, fins i tot aquella pedra del camí, o aquella jardinera que, tot i està trencada, encara guarneix el jardí. Tot ja era bonic, les canyes del riu per on juguen els ànecs de coll verd, els arrossars plens d'aigua i amb l’arròs ja verdejant, fent que el Delta canviï de color i recuperi tota l’esperança en una bona collita.Tot era bonic, però ara, amb tu, és com si estigués pintat de nou, ara tot és molt més bonic…

Coloms, llisses, gavines...

Fa temps que no dono molles de pa als coloms ni a les llisses del port del Serrallo, i em sap greu perquè m'ho passo bé. Els coloms i les tórtores, quan em veuen seure als bancs habituals, s'apropen i gairebé em saluden esperant la seva recompensa, i les llisses, això de les llisses és espectacular, ja que quan els llenço trossets de pa, també es conviden a la festa les gavines i entre llisses i gavines s'arma un bon rebombori que em resulta molt divertit. Això és exercir de jubilat com cal… 

L'agaporni i la Lucca

La Lucca és la gosseta del meu fill i el Blauet és un agaporni, que és un ocell molt eixerit, d'aquells que va solt per l'habitació fent-se el simpàtic i pujant pel damunt del Pere i dels amics. La Lucca, quan hi ha gent, té una mica de gelosia però quan només són ells sols sembla que la convivència es va fent cada cop més propera i més pacífica. Avui el Pere ens ha enviat una foto on és pot veure a la gosseta  mirant de prop a l'ocell, però ja amb una certa simpatia per part de tots dos animalets…