Temps de verema

M’encanta… per a un com jo de les Terres de l’Ebre, la collita del raïm té un interès especial. Penso en el moscatell de taula que venia l’àvia, quan jo era petit, que era sucre pur, i amb la garnatxa de la Terra Alta, on es fan vins d'alta qualitat, també amb aquell raïm de grans negres i petits on al Priorat fan, per a mi, els millors vins del món. Bé, podria seguir parlant del Montsant i el Penedès, però sempre acabaria dient que els vins catalans són els millors. Estic llegint un llibre de Roc Casagran on surt una frase que m’agrada: “Fem un glop de vi. Vi. Mitja vi-da”... 

El temps del jubilat

He contemplat, amb una certa admiració, aquella flor preciosa que ufana regna a una mitja alçada del penya-segat. Diuen que néixer i créixer en aquest espai és un mecanisme de defensa i això fa que jo pensi en la saviesa que sovint ens mostra la natura, tot i que no sempre és així   ja que hi ha situacions que es resolen de maneres bastant injustes, si més no, difícils de comprendre per a la meva mentalitat. Però avui, en un dia no tan calorós, he tingut el temps del jubilat per a contemplar con cal, i admirar com sempre, una espectacular flor en un penya-segat… 

Anar a veure el riu

M’agrada anar a veure el riu Ebre al seu pas per Deltebre, sempre l’observo amb una certa curiositat i admiració. Però ara ja no hi vaig a llençar pedres, com quan era petit per veure si volaven com si fossin llisses, ara me’l miro entre les canyes, prop d’un pas on hi ha un bussó per pescar angules. És molt edificant la pau natural que es respira, tot i que ara me la desfà una moto aquàtica que passa a tota velocitat i una barca amb turistes que ve des d’Amposta. Bé, entenc la fal·lera de la joventut i els viatges culturals, però un sempre recorda el seu riu més natural i entranyable, i aquest no és altre que el magnífic riu Ebre sol… 

Pura vida

Un camp de blat recent segat ple d’ocells amb la bogeria del festeig, la cridòria és fins i tot agradable. Un tancat amb cavalls solts, estan bonics i semblen ben alimentats, n’hi ha un de negre amb el que m’agradaria fer un passeig pel bosc. Uns cent metres més enllà, hi ha l’alzina centenària on sempre descanso a la seva ombra tan acollidora i generosa. Prop està la font amb una mica de bassa plena de nenúfars amb boniques fulles per on es passegen les granotes, tot i raucant també sons de festeig. Pura vida, pura natura, sublim, genial… 

El meu niu d'orenetes

Al niu de les orenetes hi ha petits, reclamen amb les boques molt obertes alguna cosa per omplir el pap, els pares fan viatges sovint i jo observo l’espectacle des de l’altre extrem de la finestra. A sota del niu hi ha un bon grapat d'excrements, que mai els trec abans no marxin fins l’any vinent. Sempre m’han agradat les orenetes, amb els seus vols gairebé a ras de terra i, cada cop que penso que la base de la seva alimentació són els mosquits, encara m’agraden més, del tot. M’encanta el meu niu… 

Primavera total i florida

Primavera total, temps de flors… les orquídies de la meva terrassa ja tenen la preciosa foto de cada any, les petites dunes de margarides blanques ja semblen petites serralades nevades i, en la zona ajardinada de la casa del mar, sobresurt la flor del paradís amb els seus colors taronja i lila fosc que semblen un ocell exòtic, però igual de bonic i original. Sempre penso en la bona olor que feien les roses i els clavells d’abans, sobretot aquells que conreava la meva mare, amb gran amor… 

El meu riu Ebre

La barca, al riu, va o no va, els rems no toquen aigua, faig una becaina d’ulls al cel… Hi ha cops que el meu riu Ebre sembla que puja en lloc d’anar cap a la mar, s’està bé, és una calma serena i plàcida on una deliciosa brisa t’acarona la cara i no hi ha més so que allò més natural dels ocells que festegen per les canyes, el pas en vol dels flamencs, o el salt artístic d’alguna llissa voladora…  

Aquell temps que volia

Estic gaudint d’aquell temps en què sempre havia somiat, temps per mirar una rosa blanca guarnida de rosada, temps per observar els núvols i descobrir les diferents cares que semblen somriure’m, temps per gaudir de la mar d’hivern i del riu tranquil que sembla descansar en el seu meandre generós, temps per contemplar les margarides de colors que són l’alegria de les cantonades del jardí, temps per assaborir les roselles que abans només vivien entre el blat i ara n’hi ha per tot arreu, temps per a gaudir de tot allò que abans no podia ni imaginar. Temps somiats, aquells temps que volia…

La natura ens espera

Anem, anem de la mà, mai deixem d’anar de la mà, farem el camí del bosc, i jo et parlaré de la lluna com aquell ull groc que ens acompanya quan la tarda s’acomiada bonica i lenta, i veurem els pins de fulla d'agulla, i arribarem a l’alzina, aquell arbre amic que sempre acull amb la seva abraçada familiar. Vinga, anem, la natura ens espera impacient…

De la mà pel bosc amic

La miro, em mira, ens veiem, marxem, desapareixem, anem de la mà pel bosc amic de pins i esquirols que van volant de branca en branca. En un no res arribarem a la font, que té una petita bassa d’aigua amb nenúfars i alguna granota prenent el sol damunt les seves fulles generoses. Seurem al nostre banc de pedra, contemplarem com raja l’aigua i escoltarem el cant dels ocells en festeig…

Temps per deleitar-me

Voldria aturar el temps, si més no, no adonar-me’n de la pressa que porta, voldria gaudir com cal del mes de maig, del niu de les orenetes del meu balcó, de les orquídies que ja han fet tot el miracle de la seva meravellosa resurrecció. I amb el temps aturat, assaborir la matinada al llit, escoltar el cant dels ocells del meu pi, olorar la tarongina del meu hort, les roses del pati i els clavells de la finestra, que són parada obligada del bon gust. Temps per gaudir, per contemplar, per deleitar-me…

El món és un mural

Un cel ple de blaus, a la nit llums de colors i munió de punts brillants, als que anomenem estrelles, i a la tarda cel rogenc, amb núvols del color del foc, pluja o vent, diuen els entesos. La brisa suau d’un maig florit, com diria el poeta, ja és a punt i l’aroma de les flors viatja còmodament sabent on va, sense cap pressa, fins arribar als cors amb avidesa d’amor. Bé, el món és un mural per contemplar i extasiar-se feliç…

Vida i natura

Un cel de blaus, que pinta el mar… de blaus. Una primavera, que ja comença a fer estiu, pinta el bosc de verds i, quan parlem de verds, penso en el País Basc, però sobretot amb el Delta de l’Ebre, Baix Ebre, Deltebre… Allò de tots els colors del verd els veig als arrossars, és com un mar de verds que el sol sembla fer-los lluir amb tota intensitat. Vida i natura de verds i blaus…

Encara és més bonic

Tot ja era bonic, fins i tot aquella pedra del camí, o aquella jardinera que, tot i està trencada, encara guarneix el jardí. Tot ja era bonic, les canyes del riu per on juguen els ànecs de coll verd, els arrossars plens d'aigua i amb l’arròs ja verdejant, fent que el Delta canviï de color i recuperi tota l’esperança en una bona collita.Tot era bonic, però ara, amb tu, és com si estigués pintat de nou, ara tot és molt més bonic…

El meu mar

Aquell mar immens ple de blaus de cel, aquell que ha esdevingut una passió i una admiració plena però que, en un principi, em va semblar un poder imponent, una amenaça contra la que mai podríem oferir oposició. Bé, el mar, la mar, com vulgueu, el meu amic, amiga de l’ànima i que, tot just ara, comença la seva abraçada al públic en general. A l’hivern és meu, o així m’ho sembla…

Sons

Sons com la cridòria dels nens al pati, el refilar eufòric dels ocells en festeig, la brisa suau d’un maig florit, com diria el poeta, fent moure lentament les ones de la meva mar amiga, la pluja fina teclejant damunt de les fulles de la morera per fer els sons greus, i damunt de les del pi per fer els sons aguts… tots aquests són sons, que a través dels meus dies m'han estat agradables, han estat o fins i tot encara estan molt presents en la meva vida. De totes maneres, com dic sempre, hi ha un temps per a cada cosa, sons inclosos i músiques…

Jardins de Santa Clotilde

Una mica empinats per a les meves cames, però espectaculars, tant en contingut com en vistes a mar. Hem entrat per l’Avinguda dels Til·lers fins a la Plaça de la Benvinguda, després la Plaça dels Sentits i la de les Sirenes. Hem arribat al Mirador de Sa Boadella, on hem descansat una mica mirant el mar, després la Placa de la Mediterrània i, prop, un petit estany on ens hem fet fotos. I ja hem anat baixant, fins a sortir una altra vegada cap a la Plaça de la Benvinguda i l’Avinguda dels Til·lers. Hem pogut aparcar el cotxe prop de la porta, cosa que he agraït perquè tenia les cames una mica sobrecarregades. Demà, cementiri modernista i fi de viatge…

Un tomb per l'entorn

Ha parat una mica el vent, la nit fa olor de primavera i el mar d’hivern i els ulls de l’àvia acumulaven tots els blaus del cel. Els verds del bosc han augmentat la seva intensitat. La tarongina ja blanqueja els tarongers i la fruita dolça en flor és tot un espectacle d’atracció per als turistes. Les orquídies de la meva terrassa ja han començat a florir, tenen molts capolls a punt d’esclatar. Aviat serà preciós en formes i colors, com cada any...

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

La llum de la nit

Quan plou sempre penso que hi haurà primavera i, aquesta, es manifestarà magnífica al meu bosc proper, ple de jardins naturals, amb flors i abelles i ocells que canten entre les meravelloses fulles de l’atapeït brancatge. A la nit sortiran les cuques de llum, que a mí sempre em fan pensar que són estels d’excursió per la terra. La nit té l’encant de la llum de la lluna, un entorn ple de colors i ara sembla que les meves cuques de llum estan volant i celebrant la vida…