Xerrades sense malícia

Hi havia un programa de ràdio que s’anomenava així, i això em fa pensar en què la mare parlava amb les flors dels seu petit jardí del pati, sobretot amb les roses blanques, per les que tenia una especial consideració. L’àvia ho feia amb les gallines per agrair-los la posta d’ous i, sobretot, quan li sortia alguna llocada, que es posava molt contesta. El meu padrí també xerrava molt amb un matxo guit, que sempre tenia les potes del darrere damunt del carriot, però era molt simpàtic i se l’estimava molt. Per acabar recordo que jo també jo també parlava amb el Rex, el meu gos, i ell em responia amb els seus ulls plens de comprensió. Sí, sí, són xerrades sense cap malícia i molt complaents i relaxants… 

Deixem que parli el cor

No, no cal utilitzar una dicció molt rebuscada, no cal recórrer a aquelles paraules que semblen fetes per, fins i tot, embolcallar les realitats no tan evidents. No, no cal acudir a les exclamacions estridents, perquè no té raó aquell que més crida, sinó aquell que sempre proclama les seves veritats, ajustant-se a la més estricta realitat. Deixem que parli el cor, ell sap fer-ho de manera molt correcta, molt directa i molt senzilla…

Una conversa amb tu

Sentir-se bé, ben acompanyat, en un ambient de llum, on una mena d'aura deliciosa proclama la pau dels moments de la sublimitat. Sovint em passa al teu costat, em passa des de sempre, et veia i ja de lluny tenia la impressió de què il·luminaves l’entorn. Ara gaudeixo de la teva proximitat i, com ja he dit en alguna oportunitat, de la conversa dels nostres silencis. M’encanta una xerrada amb tu, d’aquelles tan íntimes, sense paraules, amb sons que semblen musicals, plens de meravelloses harmonies…

Más gracia argentina

Si vas a un restaurante argentino y pides una empanada, te preguntan si la quieres de carne o de pollo, como si el pollo fuera un vegetal… a mi la primera vez me hizo mucha gracia. Aparte de esto, su carne suele ser de mucha calidad y suelen prepararla muy bien, sus asados son famosos en el mundo entero, así como las tarrinas de queso frito. Me gusta también su carácter pacífico y dialogante y su acento y pronunciación característicos que me resulta muy agradable y ciertamente musical… 

Hablar

Recuerdo que mi madre hablaba con sus rosas, pero tranquilos, nunca me dijo que le contestaran, sólo lo hacían mostrando su belleza y aroma como muestra de agradecimiento al buen trato que les daba. Mi abuela también hablaba con sus animales sueltos por el patio, la veo fácil cortando verduras y frutas para ellos. Hasta yo solía hablar con Rex, mi muy estimado perro, al que sólo le faltaba un nada para ser humano.  Hablar, incluso con uno mismo… 

Llengües de foc

Les idees de cadascú , l'odi, el fanatisme, la manca total de respecte… Es lamentable veure com s'esbraven les llengües de foc, sense cap mirament… A vegades, qualsevol imatge, que podria ser fins i tot tendrá, la malícia continguda, el sentiment dèspota s'escampa con un mal oli que ho embruta tot, també les pròpies mans de qui llença els focs sense control. Hi ha coses per a les que és difícil el respecte, aleshores s'escau un silenci que convidi a una bona reflexió...

Un toque de corazón

Mi madre hablaba con las rosas, mi abuela lo hacía con los animales, yo hablo con  la luna y escucho los silencios, hay quien habla solo y hay quién no habla para compensar a los que hablan por los codos… Las rosas son agradecidas si las cuidas, los animales se vuelven cariñosos, la luna me espera paciente en mi ventana, los silencios se hacen partícipes en mi soledad siempre acompañada… Hablar, hablen, hablemos sin miedo, con el corazón, que la razón nunca deje de tener un buen toque… de buen corazón.

Sense malícia

Sempre aconsellen pensar allò que dius, com ho dius, amb el to correcte i respectuós, adequat i, fins i tot, a qui ho dius, a qui ho adreces i en quin moment ho fas… sembla que hi ha algun estudi fet que demostra que tenir presents aquestes coses és altament positiu. Potser m'he passat una mica en explicacions, quant jo l'únic que volia dir i mostrar és la tranquil·litat de la nostra comunicació, vull dir de la Teresa i jo… nosaltres sempre pressuposem que en cap informació hi ha mala intenció, aleshores, i sempre sense cap mena de malícia, podem parlar de tot...