Xerrada nocturna

Una música de saxo i violí, una lluna que es banya al mar de nit i una copa de cava que ho certifica i beneeix tot. Un silenci que no calia i un somriure com a millor cloenda del millor moment. M’encanta veure a l’heroi feliç, convençut i protector, sembla tenir ales i peus d’ocell, sembla portar la branca al bec, posa palla al niu i piula feliç i content a l’arbre que l’acull i a la parella que l’estima. He vist l’aigua pura i cristal·lina d’un riu de muntanya i, com diria el poeta, els arbres s’estan mirant en ella, bonica imatge… 

Música de bosc

La mar en calma i la lluna crescuda, diria el poeta, però jo me n’adono que les fulles dels arbres es mouen lentament, semblen una manifestació directa dels batecs dels seus cors. La ratlla de Sant Martí sembla una porta lluminosa que ens porta al país de la natura viva. Un bosc de pins i alguna alzina, i farigola i romaní, espígol, lavanda, i les fulles bategant al ritme de tota l’emoció de cada cor. Uns esquirols juguen pel tronc d’un pi pinyoner, mentre uns ocells en festeig acompanyen amb els seus sons aguts la sempre magnífica música de bosc… 

Ja som a l'abril

És bonic el plorar de les roses, quan la rosada les acarona amb aquelles gotetes de vida, jo no puc per menys deixar de pensar amb les figues i la seva cristal·lina goteta de mel. Em continua sent molt temptadora la passejada de la meva mà per damunt del romer florit, i arrancar-ne fins i tot una branqueta perquè aquell aroma de natura pura m’acompanyi fins a casa. Al port del Serrallo hi ha moviments que t’apropen al bon temps, les gavines semblen estar en ple festeig i ja comencen a deixar-se veure els cormorans que descansen damunt de les cordes on s'amarren les barques. Som a mig abril i el camí cap a l’estiu és ferm. Molt bona nit!! 

Les orenetes ja són aquí

Ahir en va semblar sentir un xiuxiueig a la finestra del menjador, allí tenen el seu niu de cada any i es veu que ja l’han començat a rehabilitar per deixar-lo llest per pondre-hi els ous i tenir cries noves. Aviat es podran veure les seves boques obertes esperant que els seus pares, que van fent viatges a la cerca de menjar, els portin alguna cosa per anar omplint el pap. A mi m'encanten aquests ocells, els agrada planejar pels carrers i, a més a més, quan penses que s’alimenten de mosquits, encara els estimes més... 

Deltebre, sempre bonic...

Miro les Terres del Baix Ebre, de l’Ampolla a Deltebre fins a la desembocadura del riu Ebre. Ara ja tot l’arròs segat, l’espectacle i varietat d’ocells és impressionant, cal aturar el cotxe i observar de prop tanta meravella. A mí se m’esvalota el cor en veure els ibis, que quan jo era petit no n’hi havia, o els bernats, com vam veure l’altre dia en un tancat, només bernats  joves, gairebé de la mateixa pollada, regnant en un tros gairebé tocant al poble. Miro el meu poble, sempre bonic, sempre especial i diferent, ara a la tardor també li veig totes les gràcies… 

Passejant pel Delta de l'Ebre

Fa un parell de dies que dediquem els matins a recórrer els arrossars, que ja es van omplint d’aigua, i els aiguamolls de la Tancada i l’Encanyissada, tot passant pel Poble Nou del Delta i el Trabucador i arribant fins els Eucaliptus i el Riet Vell, que ens ha meravellat. Hem vist els flamencs, però no tan prop com l’altra vegada que vam venir, que ja fa tres anys. Des de l'observatori del Riet Vell hem fet algunes fotos a ànecs, fotges, polles d’aigua, martinets blancs, camallargues… i als flamencs des del mirador de la Tancada. El Delta és preciós…

De la mà pel bosc amic

La miro, em mira, ens veiem, marxem, desapareixem, anem de la mà pel bosc amic de pins i esquirols que van volant de branca en branca. En un no res arribarem a la font, que té una petita bassa d’aigua amb nenúfars i alguna granota prenent el sol damunt les seves fulles generoses. Seurem al nostre banc de pedra, contemplarem com raja l’aigua i escoltarem el cant dels ocells en festeig…

Jardí del papagai

Darrers sospirs d’admiració per Peníscola… Avui hem fet una sortida molt maca al "Jardin del Papagayo", una mena de zoo on, a més de tota mena d’ocells, hi ha també tortugues de totes mides, lèmurs amb unes cues precioses, cangurs, algun amb el seu fill a la bossa, i algun capibara gran i amb uns bigotis ben remullats. Abans d’entrar hem comprat una bosseta de menjar per als ocells i he gaudit de veure’ls menjar a la meva mà, fins que una mena de lloro vermell se m’ha cagat a la mà. No he pogut per menys de pensar en allò de què no cal matar a la mà que et dona de menjar. Bé, val molt la pena, tant pels animals, com per la vegetació i també per l’ambientació i la preparació per les excursions de la canalla…

El somriure del bosc

Cercaré el somriure del bosc, i el contemplaré amb extrema atenció, sobretot en la seva versió primaveral. El bosc és un tot de vida, una pluja de llenguatges per expressar la plenitud de la bellesa més  tendra i entranyable. Escoltaré el cant dels ocells, amb el seu festeig etern, i veuré les fulles a les branques, verds de diferents formes i intensitats, fulles que, a la tardor, seran joguina del vent. Però jo, ara i avui, cercaré amb avidesa el somriure del bosc…

Gavines cridaneres

Fa un vent suau, sembla una brisa que s’ha escapat del mes de maig. Fa bon caminar, algun roser encara té alguna rosa testimonial, llàstima que ja no fan olor, si més no les que són al meu abast. Les gavines del Serrallo estan una mica cridaneres, sembla que senyalen algun canvi de temps, o potser és queixen de la vaga dels pescadors perquè no reben les seves racions de menjar a la tornada de les barques. Bé, molt bon dia amics…

Abeuradors

Escoltava per la tele que en alguns llocs estratègics havien posat uns abeuradors perquè puguin beure la fauna salvatge, em sembla perfecte i em fa sentir molt bé. Em passa el mateix quan, en els meus passejos al llarg i ample de la ciutat de Tarragona, veig que hi ha algun lloc on alguna ànima bona i generosa posa aigua i menjar pels gats del carrer. També hi ha alguna font de la ciutat que té algun bon abeurador perquè puguin beure els gossos i, fins i tot com he vist avui, uns ocells que es feien un autèntic bany. És edificant veure les actuacions de la bona gent…

Deltebre en groc

El Delta comença a estar groc, algun pagès ja ha començat a segar i l’espectacle de la màquina tallant i engolint les espigues és molt edificant. S’està recollint la feina de tot el procés i la emoció està garantida. M’encanta observar amb uns prismàtics els ocells que van darrere de les màquines recol·lectores, allí ets pots trobar de tot, martinets blancs, ibis, bernats, gavines, esplugabous, camallargs, etc. Deltebre en groc, preciós!!

L'escola tancada

Avui m’he aturat a veure el pati de l’escola del Serrallo... l’escola tancada, silenciosa, el pati buit, bé amb algun ocell, colom, tórtora, fins i tot, a cops, alguna gavina de la mar propera. Tot i que era poden gaudir d’aquest espai amb tota tranquil·litat, potser els hi manca una mica alguna resta de pa, d’algun entrepà de la canalla. A mi em manca la cridòria d’un bon gol, abans que toque la música que els anuncia que l'esbarjo ja s’ha acabat. Molt trist el pati buit…

Records del meu poble

Després del viatge llampec a Deltebre per l'aniversari de l’Elna, em ve de gust plasmar la imatge del Deltebre verd, amb un parell d’ibis fent-se acaronaments, amb una foto plàstica de gran i pura bellesa. He recorregut els carrers que feia en bici anant pel Toll fins al pas de l’illa de Buda. Preciós… apropar-se al riu i gaudir de la desembocadura de l’Ebre, no té preu. A vegades passava i m’aturava una mica per la zona de nidificació. Ara només són records d’aquells màgics que un conserva en un lloc preferent del seu cor. Són records del meu estimat poble de Deltebre…

Amb tu pertot arreu

Anar amb tu pertot arreu i romandre palplantats al mig del bosc contemplant el vol dels esquirols, en plena i sana juguesca entre pins pinyoners. I no diguem per la vora del riu i veure com salten les llisses mostrant, sembla, un gran plaer per la visita. Veure els ànecs i els flamencs i els camallargs i tots els verds del món que et mostren els arrossars és la visió espectacular de la meravella de la creació…

Posar palla al niu

Posar palla al niu, deia un bon amic meu… i a mi m’encanta veure com les tórtores i els coloms van a la recerca d'alguna branqueta petita dels arbres de la plaça per a fer el niu on pondran els ous i tindran els seus colomins i cries de tórtora. Avui estava assegut en un banc, descansant una mica, ja que venia de fer una hora i mitja de passeig, i he vist una tórtora fent viatges fins un arbre proper, sempre amb alguna cosa al bec, ara una fulleta seca, ara una branqueta, fent un bon i segur niu…

Esclats de llum

Sóc un apassionat dels esclats de llum i això ho veig quan he accelerat la matinada i el primer sol del dia em pinta la natura de colors, la morera ja plena de fulles mostra la seva resurrecció, les orquídies de la terrassa es magnifiquen màgiques, senyorials, melòdiques, primaverals, com simfònic i ple d’harmonia és el trinar dels ocells pels arbres que oxigenen el nostre barri. Sóc un apassionat dels esclats de llum, també d’aquella que es suposa que tots tenim al nostre cor…

Pluja fina i persistent

Dilluns de pluja fina, tot el matí cau amb la parsimònia que signarien al mateix País Basc. He caminat per sota els balcons del barri, també té el seu encant. He vist un ocellet bevent de les gotes d’una fulla de morera, també una tórtora que, tot i la pluja, ha agafat una branqueta de plataner amb el bec i l’ha pres cap a un arbre proper, deu posar palla al niu, aviat hi haurà ous i pollets preciosos. He saludat al veïnat i, per fi, he vist ploure…

Estimo

Estimo al sol que acarona la rosada damunt de les roses blanques, damunt de la rosella i de la gespa. Estimo el cant de l’ocelleta que encara fa galls, però que aprèn a pressa feta, d’un canari eixerit que la festeja amb una certa emoció. Estimo la música, sobretot la del bosc quan la pluja fina tecleja al damunt de les fulles d’un pi per fer els sons aguts i damunt de les de la morera per fer aquells que són més greus. Estimo, estima, estimem… que això mai no fa mal i sempre va molt bé.

Cercant les ombres

És l’hora de mirar els brots de les moreres, veure com els coloms posen palla al niu i, al pati de l’escola, les festejades ja cerquen les ombres de les cantonades més discretes. És el temps dels primers sols de debò per prendre bon color i també consciència de la plenitud de la primavera, aquella que diuen que altera la sang. Em fa il·lusió posar-me les sandàlies i els pantalons curts, la gorra i les ulleres de sol. Els ocells ja ho festegen!!