Taronges

Les del meu hort, aquelles que tenen un sabor especial, aquella acidesa justa, aquella dolçor apropiada i aquella qualitat que té el seu suc meravellós. Bé, si tot això no fos prou, cal esmentar que és ara, ja a mig febrer, i el març, quan han arribat al seu nivell superior. Una altra curiositat és que de tots els arbres en tinc un d’especial, que les fa més grosses i sucoses, i jo que soc molt sentimental i agraït penso amb el meu pare que em va regalar aquest petit hort, però molt gran en la seva condició més entranyable. Cal menjar taronges i fer salut. Bona nit amics!! 

Cítrics

S’apropa la degustació de les taronges i mandarines del meu hort, sembla que hi haurà bona collita, sobretot de taronges. Cap a finals de desembre ja es poden menjar, tot i que quan estan realment delicioses és a partir de finals de gener i febrer. Aquell cerimonial d’anar a l’hort, cercar el meu arbre preferit, agafar aquella taronja que, per color, mida i aspecte en general, em fa il·lusió, pelar-la amb el ganivet i menjar-me-la a galls, assegut a la cadira on seia el meu pare i que encara roman penjada sota el nesprer. Són records inesborrable...

Esmorzar a Deltebre

Recordo que una vegada vaig convidar als meus amics del barri a visitar Deltebre, amb un esmorzar de les nostres viandes típiques, al restaurant Gràcia, visitant el meu hort, amb els tarongers carregats, la desembocadura i les platges de la Marquesa i la de Riumar. Recordo especialment l’esmorzar, on vam poder gaudir de xapadillos d’anguila a la planxa amb allioli, baldanes d’arròs, anques de granota i fins i tot una bona safata de musclos, catxels i navalles, tot local i molt fresc, que estava deliciós. Recordo que vam dinar a un dels restaurants de Nuri, on vam estar molt bé i vam fer un bon arròs. Va ser un dia inoblidable…

Lluna plena i tarongina

La lluna va de plena i guapa i els dies són molt variats, fins i tot tenim alguna estona de pluja, poca, molt poca per la sequera que hi ha. Penso en el meu hort… és aquell temps que tant m’agrada de fer-li una visita, ara la tarongina, blanca i immaculada, omple de bellesa i de perfum tot l’espai, és una visió sublim, un bany que sembla purificar com cal. Mentre, la lluna va de plena, potser encara no és banya al mar, però aviat ho podrem gaudir…

És l'hort del pare

Anem de la mà a gaudir de l’olor de la tarongina, ara és l’hora de veure l’hort florit, és com si a la verdor de les fulles els hagin caigut uns flocs de neu, tan blancs ells, i ara fins i tot perfumats. Anem, passejarem una mica i ens aturarem per veure el carxofar, ara hi ha carxofes com el puny i en podem agafar unes quantes per fer-les a la brasa. Anem de la mà, és l’hort del pare, territori sagrat, beneït, sa…

Un temple per a l'abraçada

He escoltat el càntic de la cadernera, allà al mig de l’hort, sembla que està gaudint entre les branques florides, blanca tarongina que encisa i enamora a tothom. Són bonics, preciosos, els colors i els aromes de la primera i més sana primavera, els ocells són el toc de gràcia musical que li escau a tanta harmonia en pau. L’hort del meu pare, un temple per al record i l’abraçada…

Un hort

Observo un hort a tocar del poble, un solc de cebes a banda i banda, precios, creixent, lluent. Al seu costat unes bajoqueres molt ben encanyades ja van mostrant les primeres bajoques rodones. De pebrots i albergínies ja se'n veuen de molt maques, també amb la planta lligada a un bastó perquè pugui aguantar el pes. De moment sembla que encara poden regar amb regularitat, però ja han començat a racionar… 

L'oncle pagès

He vist a l'oncle regant el seu hort, ell és un artista, un enginyer molt enginyós que té el seu petit tros de terra, en perfecte estat de revista. De tomàquets encanyats en té tres solcs i ja comencen a madurar, alguns són com el meu punt i fan tot el goig del món, allí penjant mirant de cara al sol, té dos solcs de pebrots i tres d'albergínies, tots amb un pal al costat preparat per a lligar-les i així sembla que la planta aguanta millor el pes del fruit. El que dic, és tot un mestre de la terra, genial!! 

Allò natural

Us imagineu una casa del poble on la mare li diu al fill “vés a l'hort i porta un parell de tomàquets verosos, un pebrot verd i una ceba tendra, que farem una amanida”, això és tan autèntic i natural com meravellós, si a més l'oli d'oliva és de la garriga propera de l'Ampolla i una mica de pernil d'un porc criat a casa, de l'última matança, doncs tenim, la festa culinària, sana i natural, amb productes fets a casa, on saber allò que menges no té preu. Tot això era possible al meu poble i potser encara hi ha algun cas que continua sent-ho. Gran respecte i admiració als pagesos del Delta… 

Meloneres

Segueixo observant els horts, meravella natural, ara és el temps en el que gaudeixo més contemplant l'obra artística dels pagesos del Delta de l'Ebre. Avui he vist un camp de melons, amb les plantes ja totalment esteses i amb flors, que es feien mirar per la seva atractiva manifestació de vida. També, al costat, unes carbasseres amb grans flors i ja amb algun carbassó traient el cap que és mostraven també amb molta energia viva… 

El riu i els horts

Seguim a Deltebre… he caminat fins al riu, he vist l'Ebre majestuós com sempre, però  l'aigua em segueix fent la sensació que va cap a Amposta i, tot i que passava alguna embarcació i una moto aquàtica, encara he vist saltar alguna llissa i escoltat el cant d'algun ocell. Per a mi és també una bona atracció veure els horts que envolten al riu, és tot un espectacle natural i artístic, veure les tomaqueres encanyades, així com les bajoqueres, solcs de cebes, enciams, albergínies, pebrots, algun tros de panís, tot ben endreçat, net, ben conreat, que fa tot el goig del món… 

Observant el camí

Veig una figuera, les figueres sempre em porten bons records… la que l'avi va plantar al seu hort, o la que el pare va plantar al pati de casa, que fa olor de pare, amb gronxadora inclosa i unes figues meravelloses. He vist també un magraner florit, té unes flors vermelles precioses, a més les magranes del gra moll són boníssimes i a l'hort en tinc un parell que les fan delicioses. I ja que he anomenat el meu hort, no em resisteixo a proclamar l'excel·lència dels meus tarongers i mandariners florits, és com una immensitat verda, amplament puntejada de floretes blanquíssimes… 

Taronges

Sempre he dit que les taronges del meu hort, de Deltebre, són espectaculars de bones i, tot i que al desembre ja en mengem, és ara al març quan són realment bones i l'acidesa ja és dolça del tot. La Teresa sempre m'ho diu, i sovint té raó, però a mi també m'agraden molt les primeres, quan l'acidesa només comença a fer-se dolça, i també les darreres, quan l'arbre sembla que els vulgui donar el darrer missatge de qualitat. Bé, sigui com sigui, mai agrairé prou al meu pare aquest meravellós hort…

Acaricia mi alma

Mi padre nos recitaba aquello de "Las brisas suaves de un mayo florido", el poema creo que se titulaba La Murmuración, pero yo ahora pienso en una brisa suave de un mayo florido y me sitúo automáticamente en el huerto de mi padre, bellos surcos de sanas hortalizas, naranjos, limoneros, un peral, dos manzanos, un cerezo… Y en el centro un níspero gigante, que parece cobijar todo el terreno y, claro, a la sombra del árbol que abraza, la brisa suave de un mayo florido acaricia mi alma.

Recordant al meu pare

És una imatge preciosa, els meus tarongers ufanosos, d'un verd molt intens i blanquejats d'una aromàtica tarongina encisadora, com per fer fotos a cada arbre. Després, quan ja estan carregats de taronges, m'encanta veure’ls, són com una fita aconseguida i d'una bellesa natural insuperable. Per a mi és un plaer venir en aquest temps, anar al meu arbre preferit, collir un parell de taronges i menjar-me-les aquí a l'hort, tot i recordant al meu pare…

El meu hort

M'agrada l'olor de les taronges, fins i tot abans de pelar-les, després l'acidesa dolça i amb força vitamina C del seu suc és molt agradable, fan olor d'arbre, d'arbre amb tarongina, aquella flor blanca, tan preciosa i aromàtica. Anar al meu hort aquests dies, quan el fred encara es mostra tímid i alguna enlluernada de sol encara és possible, a menjar-te una taronja és un d'aquells plaers que val molt la pena de viure. Bon Any!!

Taronges

El Pere m'ha portat taronges, ara ja estan en plena maduresa i, evidentment, són boníssimes i, com ha de tornar en una setmana en tornarà a portar. He fet tres bosses, una per a la nostra amiga de l'ànima i els seus estimadíssims fill i filles i una altra per cadascun dels meus companys del barri. Són taronges especials per a mi, són de l'hort del meu pare i tenen aquell sabor de pare, ple de records i de dolcesa natural. Comencem a desengreixar una mica després dels bons menjars de les festes i amb aquestes taronges val la pena.

Taronges

Avui m'he menjat la primera taronja del meu hort, ja feta i madurada a l'arbre, amb aquell color tan atractiu, semblant al groc de l'arròs quan el sol li dóna un toc rogenc. L'he posada una estona al frigorífic, tot i que la Teresa diu que no cal, que perd sabor, però a mi m'agrada que tingui una mica de frescor. Una molt agradable acidesa dolça i vitamina C, grans postres, suc deliciós. Gràcies pare, tenen tota la teva gràcia, sempre al cor, com tú vas fer amb mi, jo he fet amb el Pere, ara és el seu hort...

Magranes

Ens acaba de trucar el Pere, s'estava fent el sopar, procura fer una mica de bondat i fa anar les verdures i la planxa amb molta responsabilitat i saviesa. Xerrant, xerrant de què menjar una mica de fruita és molt bo i necessari, he recordat que som a la tardor i és temps de magranes i, a l'hort, tinc un parell de magraners del gra moll que són molt bones i a mi m'agraden moltíssim, així que li he dit que, quan vingui, abans passi per l'hort i me'n porti unes quantes. Bé, se'm fa la boca aigua només de pensar-hi, són boníssimes, també fan un “mostillo” extraordinari, exquisit...

Espinacs

Recordo que el pare en feia al seu hort, la mare els bullia amb una patata i amb un raget d'oli d'oliva, ens els menjàvem amb molt de gust. A mi m'agraden i la Teresa en fa sovint i de diferents maneras i sempre en resulten molt agradables… M'encanten sofregits amb un allet i unes patates fregides a daus, també gaudeixo molt dels entrepans de truita d'espinacs, sobretot els que fan a Tarragona al bar Pinyol que, a més, t'ho serveixen amb unes olives boníssimes i un café extraordinari. Bé, sóc un fan...