Edat de somriure

Tinc aquella edat tan maca en la què m'és permès somriure, i fins i tot riure, de les meves actuacions i les dels meus bons amics. Escriure aquestes petites coses que jo faig cada dia, té el risc de què algú et pugui contradir, a vegades amb poca-solta. Però jo, repeteixo, tinc aquella edat en la que li regalo el meu silenci i, si no en té prou, el bloquejo i llestos. No, jo no vull raons ni polèmiques, ni demostrar res a ningú, només em diverteixo i gaudeixo de tot cor dels meus bons amics… 

Sensibilidad

Com més gran em faig, estic més fi, més tou, menys disposat per aguantar impertinències… Un procura no molestar, ni ficar el nas on no te'l demanen, un ja té bastant clar que allò que no pot ser no és, i a més és impossible, per tant quan algú em surt a tres quarts d'onze, doncs… he après a bloquejar-lo, o com es digui, i així no em molesta més. Tinc bons amics i amigues amb els que passar l'estona pel Facebook, és un plaer, ens divertim i ens apreciem, de molt bones maneres i com ha de ser…