El meu mar

Aquell mar immens ple de blaus de cel, aquell que ha esdevingut una passió i una admiració plena però que, en un principi, em va semblar un poder imponent, una amenaça contra la que mai podríem oferir oposició. Bé, el mar, la mar, com vulgueu, el meu amic, amiga de l’ànima i que, tot just ara, comença la seva abraçada al públic en general. A l’hivern és meu, o així m’ho sembla…

He vist el mar

He mirat la mar amiga, tranquil·la, amb petites ones suaus, amb una remor fins i tot agradable. La platja és neta, la sorra ha estat remoguda i tot sembla a punt per acollir a tots aquells amb avidesa de sol i bany de mar. Sempre he dit que a mi m’agrada la mar d’hivern, quan no hi ha ningú i sento aquella olor d’algues, de sal, de iode, de natura sana i pura, sense la massiva contaminació turística habitual. Sóc molt feliç, avui he vist el mar…

Un tomb per l'entorn

Ha parat una mica el vent, la nit fa olor de primavera i el mar d’hivern i els ulls de l’àvia acumulaven tots els blaus del cel. Els verds del bosc han augmentat la seva intensitat. La tarongina ja blanqueja els tarongers i la fruita dolça en flor és tot un espectacle d’atracció per als turistes. Les orquídies de la meva terrassa ja han començat a florir, tenen molts capolls a punt d’esclatar. Aviat serà preciós en formes i colors, com cada any...

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

Des de la finestra

Des de la finestra de l’hotel veig i escolto el mar. Sempre recordo la por que em va fer la primera vegada que el vaig veure, però després ha estat per a mi com un refugi i, sobretot a l’hivern, un lloc de recolliment on es pot meditar amb la música de les onades i fins i tot alguna blanca gavina et pot fer de missatgera dels teus pensaments. A Peníscola, el dia ha estat gris, plujós, humit, i la platja sola, i les onades s’han mogut esplèndides mostrant amb generositat la seva escuma blanca i neta…

Aquell home

Aquell home que dorm als bancs de fusta de cara al sol i es neteja a la font pública, aquell home amb la barba de sempre i amb la roba estripada, aquell home que menja de la fruita que no es a la venda, aquell home que fa cara d’haver patit tot allò que la vida et pot negar, ara, en aquests dies que fa fred de debò, fred d’hivern de desembre cru, sembla que ha desaparegut, no es veu pels seus llocs habituals i jo vull pensar que aquest any l’han convençut per anar a algun lloc, si més no amb sostre i fora del perill de les temperatures extremes. Bon any nou a tots amics!!

L'amor escalfa els cors

És bonica la llum de la nit, sobretot quan la presencia una imaginació sana i racional, producte d’una afinitat total. És ferm i molt enriquidor el pensament, els ulls tancats, la ment desperta, per fer palesa aquella evidència que diu que és de nit quan hi veig més clar. Avui veig que la lluna brilla especialment, ja és hora de parlar de l’hivern, l'amor escalfa els cors, no els hi cal el sol fogós de l’estiu finit…

Observant el dia a dia

Dona gust de veure el riu que ja torna a ser un riu. És un plaer de veure rebrotar les orquídies, aquella planta seca i gairebé sense vida torna a tenir vida, aviat en un temps prudencial tornaran a florir i ompliran la terrassa de la seva magnífica originalitat i bellesa. Mentre, el temps trontolla cap a l’hivern, veig passar els nens cap a l'escola amb roba d'abric, tot i que només ha començat. Bé, observant el dia a dia, observant la vida…

Hem tocat la neu

Sí, ha estat la primera de l’any, l’espectacle blanc de les muntanyes properes, fins i tot les voreres de la carretera, on s’amuntegava ja glaçada per les baixes temperatures. M’ha fet gràcia veure alguna pineda jove, verdejant i lluint algun floc de neu aïllat, mentre que el terra es veia completament blanc. Un és nascut a Deltebre i ha viscut i viu per la Costa Daurada, així que de neu poca, molt poca, i a mi em té el cor guanyat...

Tipus de fred

M’agrada el fred sense vent, és com una calma grisa de plom, com allò del somni de la neu o el miracle de la pluja. M’agrada l’abric gruixut, els guants i la meva bufanda feta de casa. No gaudeixo gens ni mica de la humitat, aquella mena de frescor que penetra fins als ossos i que ja et pots abrigar que no hi ha res a fer. És millor el fred sec, aquell que només et cal vestir d’hivern i no t’arriba a penetrar pel cos…

Allò del fred

La rosada damunt la gespa, la gebra damunt les cols, un cirerer florit sembla una imatge de l’hivern a l’estiu… Aquests dies el cotxe s’ha quedat al ras i, al matí, tenia els vidres amb glas, de totes maneres una cosa és  la temperatura i l’altra la sensació tèrmica, fins i tot he trepitjat un bassal d’aigua congelada, de petit ho feia amb botes d’aigua de goma i m’ho passava pipa, m’encantava…

Setmana del barbuts

“Dicen que soy friolero, que soy un cierzo, un enero…”, deia el poeta, doncs això, segons els nostres meteoròlegs, l'anomenada setmana dels barbuts es presenta freda i també sembla que dimarts serà, a més, molt ventós. A mi el fred em produeix efectes contradictoris, d'una banda, m'encanta abrigar-me i gaudir de les begudes calentes i els plats de cullera, també del recolliment que suposa, però, per altra banda, sempre penso en els sense sostre i se'm trenca l'ànima de profunda tristesa…

Cuesta de entender

El señor de larga barba que cojea y duerme en los bancos del Serrallo y sus alrededores, posiblemente un sin techo, se lava en una fuente y come alguna fruta con una cierta avidez. Pienso en los días de lluvia y frío y en si se dejará acoger por la brigada urbana que funciona para tal menester… Algunos no quieren sentirse controlados y prefieren enfrentarse solos a todas las inclemencias del tiempo y de la vida. Hay situaciones que cuestan de entender desde un punto de vista humano…

Primeres pinzellades

En plena tardor cap a l'hivern s'estan esfullant, fins i tot els arbres de fulles petites, i  a mi em ve a la memòria allò tan bonic de Joan Salvat Papasseit en el seu Res no és mesquí: "Avui, demà i ahir, s'esfullarà una rosa, i a la verge més jove li vindrà llet al pit". "Res no és mesquí, ni cap hora és isarda"... Bé, que s'apropa Nadal, i ja m'ha comencen a sortir veus de primeres pinzellades blanques…

Sants Innocents

Un cel de plata i plom, el daura el sol, que surt a poc a poc, com en una certa timidesa, perquè sap que ja som a l'hivern i ja no toca tant, però no se n'està de fer la seva aparició estel·lar, perquè tots els jubilats puguem sortir a fer el passeig habitual. És el dia dels Sants Innocents, recordo que al cole ens penjaven la llufa, fins i tot algun agosarat me la penjava a mi…