Primavera d'hivern

És temps de jaqueta de pell i nas vermell, temps de l'esternut, brou i cafè, foc, foc al terra amb llenya de bona olor i bona brasa, bona carn, bones carxofes, bona, excel·lent escalivada. És el temps de la meva gorra de vellut, aquella que fa que em sembli a Pío Baroja, temps de l’entrepà calent o el cafè amb llet a prou temperatura per escalfar el cos com cal. És temps per estimar a l’estimada, sempre és temps per estimar, però sembla que el fred propicia l’abraçada i fa créixer una nova primavera, primavera d’hivern. Bona nit, torna el fred, ull!! 

Roba d'abric

Aquests dies ha fet fred de debò i se suposa que aquesta setmana dels barbuts, com diu la tradició, en continuarà fent i, aleshores, cal abrigar-se. Jo recordo, perquè en feia riure, els calçotets llargs, fins als turmells, que es posava el pare per anar al treballar en bicicleta a una pesquera de l’Illa de Buda. Jo encara soc més exagerat, tinc un jersei pelfat per dins i també uns pantalons en les mateixes condicions, bé, en tinc un parell de cada, i em sento ben protegit, a part d’un bon gorro que tapa les orelles, uns guants de pell i unes bones esportives per caminar lleuger. Bé, tot a punt, només manquen unes cames de vint anys, però ja les vaig tenir… 

Amor genial

Amor d’hivern, si és que hi ha un amor per estació, però és que aquell nasset vermell, aquella llàgrima ploranera de fred, aquella bufanda d’abric gruixuda i feta a casa que em feia sentir tot plegat com la brasa més important d’aquell braser d’amor. Doncs sí, va ser un amor d’hivern, on anàvem sempre de refugi en refugi, sempre prop del cafè i de la sopa i, com no, de l’abraçada, que era el millor de tots els refugis esmentats. Amor d'hivern, si és que hi ha un amor per estació, amor sempre genial… 

Sensesostre

Aquest matí he caminat pels tinglados del Serrallo i per la part de l’ombra hi ha fins i tot un banc de fusta per descansar una mica els meus bessons. Avui en una cantonada hi havia un sensesostre, amb barba de temps, embolicat amb una manta foradada i amb un cartró de vi a la mà. Tenia uns ulls desperts, però que transmetien una certa tristesa. Penso que aquesta persona ha passat la nit al ras, una nit on hem arribat als zero graus, i a mi se m’ha encongit el cor, és el mateix de cada any i no sembla que hi hagi massa millora, és una situació dramàtica i trista… 

Tot sigui a fi de bé

“Dicen que soy friolero, que soy un Cierzo, un enero”, deia un poeta, no recordo ben bé qui era, però el cert és que avui he anat a esmorzar amb el gorro d’orelles i amb el jac gruixut. Sort que després el sol ha anat agafant protagonisme i he pogut caminar pel Serrallo fins al final, i tornar pel carrer del Mar, la mar de bé i tranquil. Són els primers freds de finals de tardor i ens ensenyen una mica com pot ser l’hivern. Alguna estació d’esquí, que ja és sota zero, aprofita per fer neu artificial, diuen que aquest any en tindrem prou de natural, que tot sigui a fi de bé. Bona nit!! 

Arriva el fred

Diuen que a partir del dijous i tot el cap de setmana ja tindrem temps d’hivern. Confesso que em va molta il·lusió i ja he fet un cop d’ull a la meva gorra amb orelles, els meus guants de pell, la samarreta tèrmica, que va super bé, uns jerseis que van una mica folrats per la part interior, pantalons també especials, un bon jac o un abric que només em poso quan el fred és molt exagerat, cosa que a Tarragona no passa sovint. Així que preparats per al que vingui, també el frigorífic amb les viandes a punt, per fer una bona sopa i carn d’olla, o un bon plat d’arròs, col i fesols, amb cua de porc, allò que a Deltebre en diem “calent”... 

De la tardor cap a l'hivern

La tardor té un bon mostrari de situacions meteorològiques, ara toca pluja i baixada de temperatura, i amb això ens anirem apropant cap a finals de novembre on els jubilats cobrem doble, la qual cosa està força bé, i en un no res ens presentem a Nadal. Nadal és una festa que no agrada a tothom, a molta gent els súpera l’absència dels éssers estimats i, sobretot per aquestes dades, s'ho passen molt malament. Per a mi aquest és un temps entranyable, de records emotius, on d’alguna manera sempre tinc sentiments d’esperança en un món millor, més just, més sa, més honest… 

Els silencis que mai callen

Temps de pau i reflexió, ha començat a nevar, gaudeixo del silenci de la muntanya nevada, és un silenci que pots omplir de records, que els pots musicar amb les veus de la consciència emocionada. També em passa quelcom semblant en les meves estades a la platja a l’hivern, hi ha un silenci de monotonia, un silenci d’onades fredes, d’escuma blanca, i aquí la música torna a ser interior, més emocions d’aquell amor tan tendre, tan jove, tan pur. Ja ho sabeu, els meus silencis sempre parlen de nosaltres… i mai callen. 

Tinc ganes d'hivern

M’agrada més el fred que la calor, anar ben abrigat per no deixar passar les humitats, gaudir de les begudes calentes i una bona temperatura a la llar. Sempre recordo el foc a terra de les cases del poble, el braser de l’àvia i un jack de pell de be que tenia el meu pare. Recordo, com no, la sopa de la mare, la sopa i olla del diumenge, que ens feia passar el fred de l’hivern i la trobàvem boníssima. Bé, si el fred és sec i vas ben tapat, és un plaer, però si el fred és humit i et penetra, per molt tapat que vagis, la cosa no pinta tan bé. Doncs sí, tinc molt ganes que arribi l'hivern… 

El meu mar

Aquell mar immens ple de blaus de cel, aquell que ha esdevingut una passió i una admiració plena però que, en un principi, em va semblar un poder imponent, una amenaça contra la que mai podríem oferir oposició. Bé, el mar, la mar, com vulgueu, el meu amic, amiga de l’ànima i que, tot just ara, comença la seva abraçada al públic en general. A l’hivern és meu, o així m’ho sembla…

He vist el mar

He mirat la mar amiga, tranquil·la, amb petites ones suaus, amb una remor fins i tot agradable. La platja és neta, la sorra ha estat remoguda i tot sembla a punt per acollir a tots aquells amb avidesa de sol i bany de mar. Sempre he dit que a mi m’agrada la mar d’hivern, quan no hi ha ningú i sento aquella olor d’algues, de sal, de iode, de natura sana i pura, sense la massiva contaminació turística habitual. Sóc molt feliç, avui he vist el mar…

Un tomb per l'entorn

Ha parat una mica el vent, la nit fa olor de primavera i el mar d’hivern i els ulls de l’àvia acumulaven tots els blaus del cel. Els verds del bosc han augmentat la seva intensitat. La tarongina ja blanqueja els tarongers i la fruita dolça en flor és tot un espectacle d’atracció per als turistes. Les orquídies de la meva terrassa ja han començat a florir, tenen molts capolls a punt d’esclatar. Aviat serà preciós en formes i colors, com cada any...

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

Des de la finestra

Des de la finestra de l’hotel veig i escolto el mar. Sempre recordo la por que em va fer la primera vegada que el vaig veure, però després ha estat per a mi com un refugi i, sobretot a l’hivern, un lloc de recolliment on es pot meditar amb la música de les onades i fins i tot alguna blanca gavina et pot fer de missatgera dels teus pensaments. A Peníscola, el dia ha estat gris, plujós, humit, i la platja sola, i les onades s’han mogut esplèndides mostrant amb generositat la seva escuma blanca i neta…

Aquell home

Aquell home que dorm als bancs de fusta de cara al sol i es neteja a la font pública, aquell home amb la barba de sempre i amb la roba estripada, aquell home que menja de la fruita que no es a la venda, aquell home que fa cara d’haver patit tot allò que la vida et pot negar, ara, en aquests dies que fa fred de debò, fred d’hivern de desembre cru, sembla que ha desaparegut, no es veu pels seus llocs habituals i jo vull pensar que aquest any l’han convençut per anar a algun lloc, si més no amb sostre i fora del perill de les temperatures extremes. Bon any nou a tots amics!!

L'amor escalfa els cors

És bonica la llum de la nit, sobretot quan la presencia una imaginació sana i racional, producte d’una afinitat total. És ferm i molt enriquidor el pensament, els ulls tancats, la ment desperta, per fer palesa aquella evidència que diu que és de nit quan hi veig més clar. Avui veig que la lluna brilla especialment, ja és hora de parlar de l’hivern, l'amor escalfa els cors, no els hi cal el sol fogós de l’estiu finit…

Observant el dia a dia

Dona gust de veure el riu que ja torna a ser un riu. És un plaer de veure rebrotar les orquídies, aquella planta seca i gairebé sense vida torna a tenir vida, aviat en un temps prudencial tornaran a florir i ompliran la terrassa de la seva magnífica originalitat i bellesa. Mentre, el temps trontolla cap a l’hivern, veig passar els nens cap a l'escola amb roba d'abric, tot i que només ha començat. Bé, observant el dia a dia, observant la vida…

Hem tocat la neu

Sí, ha estat la primera de l’any, l’espectacle blanc de les muntanyes properes, fins i tot les voreres de la carretera, on s’amuntegava ja glaçada per les baixes temperatures. M’ha fet gràcia veure alguna pineda jove, verdejant i lluint algun floc de neu aïllat, mentre que el terra es veia completament blanc. Un és nascut a Deltebre i ha viscut i viu per la Costa Daurada, així que de neu poca, molt poca, i a mi em té el cor guanyat...

Tipus de fred

M’agrada el fred sense vent, és com una calma grisa de plom, com allò del somni de la neu o el miracle de la pluja. M’agrada l’abric gruixut, els guants i la meva bufanda feta de casa. No gaudeixo gens ni mica de la humitat, aquella mena de frescor que penetra fins als ossos i que ja et pots abrigar que no hi ha res a fer. És millor el fred sec, aquell que només et cal vestir d’hivern i no t’arriba a penetrar pel cos…

Allò del fred

La rosada damunt la gespa, la gebra damunt les cols, un cirerer florit sembla una imatge de l’hivern a l’estiu… Aquests dies el cotxe s’ha quedat al ras i, al matí, tenia els vidres amb glas, de totes maneres una cosa és  la temperatura i l’altra la sensació tèrmica, fins i tot he trepitjat un bassal d’aigua congelada, de petit ho feia amb botes d’aigua de goma i m’ho passava pipa, m’encantava…