Empiocats

La Teresa i jo estem una mica empiocats, res greu, és allò del nas mocós, una mica de raspera i la veu un pèl amb el so estereofònic. Així que avui en lloc d'anar de pobles, museus o monestirs, hem anat de farmàcia, hem comentat tots els símptomes, però sense febre, i ens han donat unes pastilles amb mel, zinc i vitamina C, sense sucre i de la casa Juanola. Fluimucil pels mocs, i Efferalgan que és allò efervescent amb Paracetamol. Però tothom tranquil, estem força bé i no hem deixat de sortir i fer cada dia allò que la meva genial senyora té tan ben programat.

Alzheimer

La paraula en sí ja fa mal… Recordo haver viscut de prop la situació d'un matrimoni veí, molt actius i plens de vida sana quan, gairebé de sobte, a ella li diuen que té Alzheimer i, en molts pocs dies, comença a decaure, després cadira de rodes i, al final en un centre especialitzat. En molt poc temps va caure sense remei, el marit la va acompanyar fins al darrer moment.  Un dia li vaig preguntar si el coneixia i ell em va dir allò tan anomenat... "Ella no, però jo a ella sí que la conec bé".