Primavera d'hivern

És temps de jaqueta de pell i nas vermell, temps de l'esternut, brou i cafè, foc, foc al terra amb llenya de bona olor i bona brasa, bona carn, bones carxofes, bona, excel·lent escalivada. És el temps de la meva gorra de vellut, aquella que fa que em sembli a Pío Baroja, temps de l’entrepà calent o el cafè amb llet a prou temperatura per escalfar el cos com cal. És temps per estimar a l’estimada, sempre és temps per estimar, però sembla que el fred propicia l’abraçada i fa créixer una nova primavera, primavera d’hivern. Bona nit, torna el fred, ull!! 

Roba d'abric

Aquests dies ha fet fred de debò i se suposa que aquesta setmana dels barbuts, com diu la tradició, en continuarà fent i, aleshores, cal abrigar-se. Jo recordo, perquè en feia riure, els calçotets llargs, fins als turmells, que es posava el pare per anar al treballar en bicicleta a una pesquera de l’Illa de Buda. Jo encara soc més exagerat, tinc un jersei pelfat per dins i també uns pantalons en les mateixes condicions, bé, en tinc un parell de cada, i em sento ben protegit, a part d’un bon gorro que tapa les orelles, uns guants de pell i unes bones esportives per caminar lleuger. Bé, tot a punt, només manquen unes cames de vint anys, però ja les vaig tenir… 

Amor genial

Amor d’hivern, si és que hi ha un amor per estació, però és que aquell nasset vermell, aquella llàgrima ploranera de fred, aquella bufanda d’abric gruixuda i feta a casa que em feia sentir tot plegat com la brasa més important d’aquell braser d’amor. Doncs sí, va ser un amor d’hivern, on anàvem sempre de refugi en refugi, sempre prop del cafè i de la sopa i, com no, de l’abraçada, que era el millor de tots els refugis esmentats. Amor d'hivern, si és que hi ha un amor per estació, amor sempre genial… 

Nevarà?

Quarts de sis, gairebé és fosc, tot i que el cel sembla una mica com a emblanquinat. Les notícies meteorològiques ens han il·lusionat una mica, diuen que podria nevar fins i tot al Delta de l’Ebre i aquí a Tarragona també podríem veure la platja blanca. Veurem, de moment semblen donar-se aquelles condicions prèvies a la nevada. M’agradaria poder baixar a la plaça i fer un ninot de neu amb un nas de pastanaga com quan era un nen petit. Bé, diuen que l’any que neva serà un bon any… 

Plou i fa fred

I plou i plou, tres dies que plou, i sembla que aquí a Tarragona sap ploure amb seny, també fa fred, però d’aquell com cal, que si et tapes bé no et congela els ossos. Confesso que m’agrada tant la pluja fina com el fred moderat i, aleshores, em complauen els menjars típics d'aquests temps, tant al meu poble de Deltebre com a Tarragona capital, on residim habitualment. Temps de fer calent (col, arròs i fesols), sopa i carn d’olla, i fins i tot farinetes de panís o de llegums. Nosaltres els canelons els fem per Cap d’Any com a tradició per celebrar el Sant del sogre, que es deia Manolo, un gran home… 

Sensesostre

Aquest matí he caminat pels tinglados del Serrallo i per la part de l’ombra hi ha fins i tot un banc de fusta per descansar una mica els meus bessons. Avui en una cantonada hi havia un sensesostre, amb barba de temps, embolicat amb una manta foradada i amb un cartró de vi a la mà. Tenia uns ulls desperts, però que transmetien una certa tristesa. Penso que aquesta persona ha passat la nit al ras, una nit on hem arribat als zero graus, i a mi se m’ha encongit el cor, és el mateix de cada any i no sembla que hi hagi massa millora, és una situació dramàtica i trista… 

Tot sigui a fi de bé

“Dicen que soy friolero, que soy un Cierzo, un enero”, deia un poeta, no recordo ben bé qui era, però el cert és que avui he anat a esmorzar amb el gorro d’orelles i amb el jac gruixut. Sort que després el sol ha anat agafant protagonisme i he pogut caminar pel Serrallo fins al final, i tornar pel carrer del Mar, la mar de bé i tranquil. Són els primers freds de finals de tardor i ens ensenyen una mica com pot ser l’hivern. Alguna estació d’esquí, que ja és sota zero, aprofita per fer neu artificial, diuen que aquest any en tindrem prou de natural, que tot sigui a fi de bé. Bona nit!! 

Arriva el fred

Diuen que a partir del dijous i tot el cap de setmana ja tindrem temps d’hivern. Confesso que em va molta il·lusió i ja he fet un cop d’ull a la meva gorra amb orelles, els meus guants de pell, la samarreta tèrmica, que va super bé, uns jerseis que van una mica folrats per la part interior, pantalons també especials, un bon jac o un abric que només em poso quan el fred és molt exagerat, cosa que a Tarragona no passa sovint. Així que preparats per al que vingui, també el frigorífic amb les viandes a punt, per fer una bona sopa i carn d’olla, o un bon plat d’arròs, col i fesols, amb cua de porc, allò que a Deltebre en diem “calent”... 

Els silencis que mai callen

Temps de pau i reflexió, ha començat a nevar, gaudeixo del silenci de la muntanya nevada, és un silenci que pots omplir de records, que els pots musicar amb les veus de la consciència emocionada. També em passa quelcom semblant en les meves estades a la platja a l’hivern, hi ha un silenci de monotonia, un silenci d’onades fredes, d’escuma blanca, i aquí la música torna a ser interior, més emocions d’aquell amor tan tendre, tan jove, tan pur. Ja ho sabeu, els meus silencis sempre parlen de nosaltres… i mai callen. 

Aquest matí feia fred

Estic a punt d’atrapar la lluna amb les mans i el meu somriure va d’orella a orella, diria que arriba el fred, si més no aquest matí hem tingut el primer regal, al sortir de casa se m’ha gelat el nas, però ja portava jersei de màniga llarga i, a més, damunt una jaqueta de mig temps que no m’ha molestat gens ni mica en tot el matí. Aviat, jo ho estic esperant amb deler, canviarem el gaspatxo o el salmorejo per una bona sopa i olla d’aquelles que la Teresa n’és una gran entesa, una mestra de la bona cuina casolana i catalana… 

Tinc ganes d'hivern

M’agrada més el fred que la calor, anar ben abrigat per no deixar passar les humitats, gaudir de les begudes calentes i una bona temperatura a la llar. Sempre recordo el foc a terra de les cases del poble, el braser de l’àvia i un jack de pell de be que tenia el meu pare. Recordo, com no, la sopa de la mare, la sopa i olla del diumenge, que ens feia passar el fred de l’hivern i la trobàvem boníssima. Bé, si el fred és sec i vas ben tapat, és un plaer, però si el fred és humit i et penetra, per molt tapat que vagis, la cosa no pinta tan bé. Doncs sí, tinc molt ganes que arribi l'hivern… 

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

Som al mes de febrer

És diumenge, circulo sol, vaig tapat de cap a peus, fa un fred que pela, però tenir les orelles tapades i uns bons guants et dona aquella sensació tan agradable de què sembla que vas molt ben preparat per a lluitar contra els elements meteorològics. L’amic alemany del bar “Hola, ola” m’ha fet un entrepanet de truita recent feta boníssima, un aigua i, com sempre, he fet un parell de cafès curts, ben concentrats, marca de la casa, deliciosos. Ja ha passat la setmana dels barbuts, però encara fa fred, som al febrer…

Fa fred

He vist i he olorat una rosa vermella que feia olor de rosa i he recordat les de la mare que, fins i tot ara, encara són una delícia. Passejo per Tarragona, fa fred i un airet una mica punyetero encara fa augmentar aquesta sensació. Noto una diferència entre el fred de Deltebre i el de Tarragona, diria que allà baix és més humit, ja que la presència d’aigua de l’Ebre, els arrossars i evidentment el mar, així ho condicionen. A Tarragona el fred és menys humit i, si et tapes bé, no et penetra fins als ossos, com passa al meu estimat poble de Deltebre. Fa fred, ara és el temps...

Plats de cullera

El professor Francesc Llobet, bon amic i company a La Salle de Reus, ens parlava de la setmana dels barbuts i ho associava amb la setmana més freda de l’any i tots recordàvem també el tipus de menjar adient, és a dir, el menjar de cullera. Parlàvem de la sopa i la carn d’olla i les verdures, de les llenties amb arròs que el cuiner del col·legi les feia boníssimes, evidentment jo els parlava del calent típic de Deltebre ( col, arròs i fesols), algú de fora de  Catalunya ens parlava dels "callos" amb cigrons, com a plat de cullera. Bé, acabàvem parlant de menjar, que també és cultura…

Aquell home

Aquell home que dorm als bancs de fusta de cara al sol i es neteja a la font pública, aquell home amb la barba de sempre i amb la roba estripada, aquell home que menja de la fruita que no es a la venda, aquell home que fa cara d’haver patit tot allò que la vida et pot negar, ara, en aquests dies que fa fred de debò, fred d’hivern de desembre cru, sembla que ha desaparegut, no es veu pels seus llocs habituals i jo vull pensar que aquest any l’han convençut per anar a algun lloc, si més no amb sostre i fora del perill de les temperatures extremes. Bon any nou a tots amics!!

Primers freds...

Aquella flor, una rosa evidentment, era d’aquestes que sí que fa maig i, amb la rosada amb sol, tenia la imatge d’un estel caigut, com de viatge per començar a vestir la natura de Nadal. S’anuncien els primers freds, fins i tot una nova gota freda, aquesta potser no ens visita amb tanta insistència i intensitat, però de totes maneres són senyals de què s’apropa el mes de desembre, el desembre congelat, amb pessebre i nova esperança renovada…

Tipus de fred

M’agrada el fred sense vent, és com una calma grisa de plom, com allò del somni de la neu o el miracle de la pluja. M’agrada l’abric gruixut, els guants i la meva bufanda feta de casa. No gaudeixo gens ni mica de la humitat, aquella mena de frescor que penetra fins als ossos i que ja et pots abrigar que no hi ha res a fer. És millor el fred sec, aquell que només et cal vestir d’hivern i no t’arriba a penetrar pel cos…

A tres graus

Aquest matí, a tres quarts de deu, estàvem a tres graus de temperatura, fred, hem anat a esmorzar i hem portat la brossa al contenidor. Bé, l’habitual, com també ho és que la Teresa ens fes un altre regal de festes, ha fet calent, era el dia ideal, i l’ha fet amb galta i morro i, evidentment, amb arròs, col i fesols. Per a la gent d’aquestes terres, aquest és un plat que ens agrada en bogeria i nosaltres ho hem gaudit com cal i ho hem acompanyat amb un vi negre que ha estat la cirereta del genial pastís…

Allò del fred

La rosada damunt la gespa, la gebra damunt les cols, un cirerer florit sembla una imatge de l’hivern a l’estiu… Aquests dies el cotxe s’ha quedat al ras i, al matí, tenia els vidres amb glas, de totes maneres una cosa és  la temperatura i l’altra la sensació tèrmica, fins i tot he trepitjat un bassal d’aigua congelada, de petit ho feia amb botes d’aigua de goma i m’ho passava pipa, m’encantava…