L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

Som al mes de febrer

És diumenge, circulo sol, vaig tapat de cap a peus, fa un fred que pela, però tenir les orelles tapades i uns bons guants et dona aquella sensació tan agradable de què sembla que vas molt ben preparat per a lluitar contra els elements meteorològics. L’amic alemany del bar “Hola, ola” m’ha fet un entrepanet de truita recent feta boníssima, un aigua i, com sempre, he fet un parell de cafès curts, ben concentrats, marca de la casa, deliciosos. Ja ha passat la setmana dels barbuts, però encara fa fred, som al febrer…

Fa fred

He vist i he olorat una rosa vermella que feia olor de rosa i he recordat les de la mare que, fins i tot ara, encara són una delícia. Passejo per Tarragona, fa fred i un airet una mica punyetero encara fa augmentar aquesta sensació. Noto una diferència entre el fred de Deltebre i el de Tarragona, diria que allà baix és més humit, ja que la presència d’aigua de l’Ebre, els arrossars i evidentment el mar, així ho condicionen. A Tarragona el fred és menys humit i, si et tapes bé, no et penetra fins als ossos, com passa al meu estimat poble de Deltebre. Fa fred, ara és el temps...

Plats de cullera

El professor Francesc Llobet, bon amic i company a La Salle de Reus, ens parlava de la setmana dels barbuts i ho associava amb la setmana més freda de l’any i tots recordàvem també el tipus de menjar adient, és a dir, el menjar de cullera. Parlàvem de la sopa i la carn d’olla i les verdures, de les llenties amb arròs que el cuiner del col·legi les feia boníssimes, evidentment jo els parlava del calent típic de Deltebre ( col, arròs i fesols), algú de fora de  Catalunya ens parlava dels "callos" amb cigrons, com a plat de cullera. Bé, acabàvem parlant de menjar, que també és cultura…

Aquell home

Aquell home que dorm als bancs de fusta de cara al sol i es neteja a la font pública, aquell home amb la barba de sempre i amb la roba estripada, aquell home que menja de la fruita que no es a la venda, aquell home que fa cara d’haver patit tot allò que la vida et pot negar, ara, en aquests dies que fa fred de debò, fred d’hivern de desembre cru, sembla que ha desaparegut, no es veu pels seus llocs habituals i jo vull pensar que aquest any l’han convençut per anar a algun lloc, si més no amb sostre i fora del perill de les temperatures extremes. Bon any nou a tots amics!!

Primers freds...

Aquella flor, una rosa evidentment, era d’aquestes que sí que fa maig i, amb la rosada amb sol, tenia la imatge d’un estel caigut, com de viatge per començar a vestir la natura de Nadal. S’anuncien els primers freds, fins i tot una nova gota freda, aquesta potser no ens visita amb tanta insistència i intensitat, però de totes maneres són senyals de què s’apropa el mes de desembre, el desembre congelat, amb pessebre i nova esperança renovada…

Tipus de fred

M’agrada el fred sense vent, és com una calma grisa de plom, com allò del somni de la neu o el miracle de la pluja. M’agrada l’abric gruixut, els guants i la meva bufanda feta de casa. No gaudeixo gens ni mica de la humitat, aquella mena de frescor que penetra fins als ossos i que ja et pots abrigar que no hi ha res a fer. És millor el fred sec, aquell que només et cal vestir d’hivern i no t’arriba a penetrar pel cos…

A tres graus

Aquest matí, a tres quarts de deu, estàvem a tres graus de temperatura, fred, hem anat a esmorzar i hem portat la brossa al contenidor. Bé, l’habitual, com també ho és que la Teresa ens fes un altre regal de festes, ha fet calent, era el dia ideal, i l’ha fet amb galta i morro i, evidentment, amb arròs, col i fesols. Per a la gent d’aquestes terres, aquest és un plat que ens agrada en bogeria i nosaltres ho hem gaudit com cal i ho hem acompanyat amb un vi negre que ha estat la cirereta del genial pastís…

Allò del fred

La rosada damunt la gespa, la gebra damunt les cols, un cirerer florit sembla una imatge de l’hivern a l’estiu… Aquests dies el cotxe s’ha quedat al ras i, al matí, tenia els vidres amb glas, de totes maneres una cosa és  la temperatura i l’altra la sensació tèrmica, fins i tot he trepitjat un bassal d’aigua congelada, de petit ho feia amb botes d’aigua de goma i m’ho passava pipa, m’encantava…

A cinc graus

Doncs sí, ja fa alguna estona de fred, en tenia moltes ganes, és allò que fa que el cafè es magnifiqui i l'escudella catalana, amb la carn d'olla i tot el seu acompanyament, fa dels moments de taula fantasies dignes de viure. Sí, aquest matí quan hem sortit de casa, estàvem a cinc graus i, evidentment, m'he posat el jac ja una mica gruixut, tot i que els guants i la bufanda encara romanen desats. Temps de plats de cullera, evidentment…

Estornells

A les sis de la tarda ja és de nit, mor el dia i avui, a més de la foscor, sembla néixer el fred, els estornells ja són pels arbres de la plaça i prop del riu sec. Sembla que han gravat el xiscle d'algun ocell rapinyaire que intimida els estornells, però no fan massa cas i acudeixen en grans quantitats, com cada any… Jo els associo amb els primers freds i em conviden a pensar una mica en les properes festes nadalenques. A cops, la cridòria dels nens de l'escola a l'hora del pati sembla la dels estornells recollits a l'arbre...

Quelcom espectacular

Són les sis de la tarda, gairebé és de nit, sembla que al dia li han fet una molt bona mossegada, però també té el seu encant, sobretot si fa fred com avui i la canalla roman a casa fent deures o altres entreteniments educatius i el barri, sense xivarri, fa aquella sensació de desembre congelat que sembla anunciar quelcom espectacular i molt esperat per tanta gent…

Fred

Totes les estacions de l'any tenen la seva gràcia. A mi m'agraden molt els primers freds, allò del bon abric, els guants i la bufanda i, evidentment, les begudes calentes i els plats de cullera. Recordar, com no, el foc al terra del meu poble, les carxofes i totes les nostres viandes típiques i úniques, fetes a la brasa i envoltats de família i amics. És un gran regal de la vida… 

Una rebequeta

Aquest matí m'hauria anat bé una rebequeta, com deia la meva àvia, estem a 21º a les 10 del matí i fins i tot fa una mica d'aire força agradable. Després, de mica en mica, el sol s'ha fet notar de forma progressiva i en un no res ens hem posat a 29 o més. El que potser no fa és tanta humitat, això és nota molt perquè l'aire condicionat treu menys aigua. Bé, s'estava bé, sobretot a primeres hores del matí de dilluns… 

Hem passat fred!!

Avui hem anat a Barcelona i pensàvem, amb la calor que fa, que ho passaríem molt malament, però tot ha resultat diferent. Per començar, al tren feia fred, així tal com sona, sembla que l'aire d'un vagó estava espatllat i refrescava més del compte. Després, amb el taxi també fred i al lloc on hem anat per fer les gestions pertinents també tenien l'aire disparat, quan hem arribat a Tarragona i hem agafat el bus per anar a casa, també tenia l'aire massa gelat… Total que a l'arribar a casa hem gaudit una bona estona sense aire, després ja l'hem posat com sempre…

Nit freda

Fred d'hivern, nit fosca… Observo des de la meva finestra màgica, són les nou del vespre, no hi ha nens jugant, només passa algú de tant en tant, molt abrigat. Observo els pisos de la plaça i em recorda el jardí vertical, on els ocells convivien entre les plantes enfiladisses. Poc a poc s'aniran apagant les llums, demà és dia feiner i, a partir de les dotze, pràcticament tothom ja descansa.

No li escau

La música d'entrada del cole, massa forta com sempre, fa uns dies que es repeteix, toquen una cançó que és deu dir "La primavera", si més no és la paraula que es va repetint sovint. Fa un fred que pela i això de la primavera no li escau gens ni mica a aquest airet tan fred, amb els nens tots ben coberts d'abrics, guants i gorros orellers, i amb algunes previsions d'una possible nevada. La primavera, la primavera, la prim…

Caldet de partera

Bé, a Tarragona ni pluja ni neu, però això sí, molt fred… i somiar no costa res, aquella pluja neu que neteja i purifica, que mata tot aroma de malures i deixa un hàbitat molt més sa. De totes maneres, estic gaudint de les begudes calentes i, és clar, dels plats de cullera, sobretot d'algun bon brou de gallina. Per cert, al meu poble, quan jo era petit, a aquests tipus de brou els anomenaven "caldet de partera" i ara em fa molta gràcia de recordar-ho...

Calçotada

Temps de carxofes, diuen que venen amb el fred però si en fa massa tampoc és bo. Temps de calçots, potser el dijous que ve el nostre fill en apropem al restaurant La Montoliva (Vilallonga del Camp) i fem la primera calçotada de la temporada, sembla que tots en tenim ganes i allí les fan molt ben preparades i al nostre gust. Estarien bé quatre flocs de neu per fer encara més agradable el recolliment de la família…

Plat de cullera

Sant Antoni Abad, un dels barbuts, patró dels animals, festa grossa amb la celebració dels Tres Tombs, calçotades i tota mena de menjars típics… Fa una mica de vent i una mica de fred, tot i que a Tarragona no tant com ens havien pronosticat. De totes maneres, la Teresa ha fet plat de cullera i li ha quedat espectacular: espinacs, cigrons, uns tallers de bacallà, unes gambetes pelades i un grapadet de fideus fins, tot ben cuit i, com deia, boníssim, de Teresa total. Sóc un amant dels plats de cullera, però ha de fer el dia adient i avui el feia prou fresquet, de la setmana dels barbuts…