Tempesta

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta. Lleig, por, allò que espanta i et quedes com a paralitzat i sense reacció. A la Teresa i als joves els va agafar a una botiga on havien anat a comprar, a mi sol a casa, i em vaig apropar a la finestra i no es veia res, només una foscor amarronada, amb un vent furiós que semblava accelerar la fúria de l'aigua i de les pedres. Avui la panoràmica és bastant desoladora, tot i que els equips de neteja estan fent una molt bona feina. Sembla que, en principi,.. no ha hagut cap desgràcia personal, però molts d'anys materials… 

Entre l'espectacle i la tragèdia

Ni la lluna està massa crescuda, ni la mar en calma, és tot un espectacle veure les ones exaltades i enfilant-se sense control més enllà de la lògica. És també, i sobretot, un perill per a tot aquell agosarat que es juga la vida per poder fer una foto. Molts pobles costaners estan inundats i el trabucador, com sempre, a fer punyetes i el Delta en plena regressió, i el més trist és que no es fa cap esforç per cercar alguna solució eficaç. Bé, una cosa és gaudir de l’espectacle de la mar brava i l’altra el perill i les destrosses que poden arribar a fer aquestes llevantades. Salut i pau!! 

La fosca remor

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta… Jo observo la fosca remor des de la finestra, sembla que algú per allà dalt està emprenyat, plou, de moment ho fa amb una certa prudència, però la dita és que pot fer-ho amb intensitat. És aquell temps que et convida a llegir, a escriure tot pensant amb l'àvia que era la més perfecta lloca de la família, o amb els pares, amb qualsevol de les seves demostracions d’amor total. També és un dia ideal per fer el nostre plat típic, col, arròs i fesols, amb morro, cua, o peu de porc. Bona diada en família i ben recollits a casa…

Ciarán

Sembla que la borrasca Ciarán fa coses rares i té cops de vent huracanats. Avui he vist volar un parell de cadires d'un bar del barri i a algun lloc la caiguda d'algun arbre ha causat víctimes mortals. Al meu barri hi ha els típics passadissos on el vent sembla canalitzat i s'endú pel davant tot allò que troba. Recordo que un cop vaig haver de córrer per rescatar al meu pare que era arrossegat per un cop de vent inesperat… 

Fa molta por

Calamarsa i pedra, pedres de fins a 11 centímetres de diàmetre… fa por, fa mal, molt de mal, i fins i tot ha mort una nena de 20 mesos, a més de diferentes ferits amb lesiones de consideració. La malesa en teulades, vidres i cotxes, és també molt greu i no diguéssim de la destrossa en vinyes i horts, fruiters, que pràcticament perdran la collita d'aquest any. Carrers inundats, cotxes surant, material urbà fet malbé, branques d'arbres gairebé volant, amb el perill que això comporta. Bé, com deia abans, por i sobretot lamentar la pèrdua d'una vida humana. Molt trist.

Santa Bàrbara

Sempre recordo que, de petit, em feien molta por els trons, mentre que els llampecs m'agradaven de veure, com una mena de focs com a cloenda d'una festa grossa. La mare quan tronava m'agafava en braços i em premia contra ella perquè no els pogués escoltar, al mateix temps que feia una mena de pregària a Santa Bàrbara, que només recordo com començava: "Santa Bàrbara va pel camp, reclamant a l'Esperit Sant, l'Esperit Sant reclama a ella…", llàstima que no recordo res més, però quan ho feia semblava que ens calmàvem una mica tots plegats.