Somiar prop del mar

I, si et toca somiar, és millor fer-ho prop del mar d’hivern, on el mar és també més fred i mogut, l’olor és molt més natural i el somni s’escampa per les roses blanques d’escuma i surfeja per les ones, i marxa a jugar amb les sirenes… Potser el somni puja a les espatlles d’un dofí i, aleshores, tots plegats tenen la mobilitat màgica dels ballarins xinesos i tots ja poden gaudir fins allà on arribi tota la sublim imaginació, que només desperta la realitat…

Mirant la mar

Tinc la vista perduda per la mar arrissada, la ment sembla cercar el naixement de les roses blanques d'escuma per a, després, poder-les oferir a les sirenes quan surten del seu cau, allà al mig de la mar. Tampoc mai perdo l'esperança de veure saltar algun peix o, fins i tot, algun ball de dofins per les ones de música entre còmica, romàntica i divertida…

Aniré a veure el mar

Aviat la borrasca, el fred i el vent buidaran la platja de gent, s'apropa l'hora d'anar a fer una visita a la me a roca de pensar i d'observar. Oloraré el mar, escamparé la vista el més lluny  que pugui, cercaré les sirenes i fins i tot imaginaré el seu cau allà al mig de la mar, potser em saluda una llissa i un grup de dofins em fa l'aleta amb tota la gràcia i simpatia d'aquests animalons…