Diumenge de turbot

Avui la Teresa ha fet un dinar a la seva alçada, és a dir, espectacular. Ha fet un suquet de turbot amb un grapat de musclos del Delta de l’Ebre, la qual cosa i fins aquí ja fora excel·lent, però fa una mica més de suc que menys i així al final posa un grapat d’arròs, només en surt una cullerada, però té tot el sabor concentrat a més d’estar una mica socarrat i aleshores n’hi ha per llepar-se els dits… i tot el que vulgueu. Bé, com sempre dic, la Teresa és molta Teresa, i a la cuina també… o més. 

Dinar d'aniversari (1)

Lloc, restaurant La Llansola de La Ràpita, de tota la vida, comensals, dos, la Teresa i jo, ens ha atès una senyora molt agradable i ens ha servit un noi molt eixerit, resultant molt bo tot plegat. De primer hem gaudit dels llagostins de La Ràpita, de merescuda fama, servits en una mena de corall posat damunt d’una safata, a més de molt atractius i ben presentats, eren frescos i fets a la planxa, més bons impossible. De segon hem fet un arròs pelat, que feia molt temps que no en menjàvem, i realment ho hem encertat, l’arròs estava al punt i tenia tot el sabor del mar. Ho hem regat amb un vi de Batea (Terra Alta) que ha donat bon joc. La Teresa s’ho mereix tot…

Allò de fer un arròs

Som del Delta de l’Ebre, de Deltebre, i quan parlem de fer un arròs som una veu que val molt la pena d’escoltar. Nosaltres, que darrerament no sovintegem els hidrats de carboni, avui hem fet la festa que ens representa fer un arròs. La Teresa, que és la qui en sap més, ha fet un arròs sec, amb sípia i galeres i uns musclos que n’hi havia per llepar-se els dits i, no contenta amb el seu encert total, ho ha complementat amb unes postres de plàtan, iogurt, ou i canyella que ha estat tot un luxe a l’alçada del extraordinari arròs. La Teresa segueix sent molta Teresa…

Un Sant Volem...

Hem volgut celebrar amb un bon dinar el Nadal abans de què, com diu la dita, “Cada bèstia vagi al seu corral”. La nostra bona amiga i nosaltres, hem anat al restaurant Les Veles de Calafat, per fer-nos una mica d’homenatge amb el seu arròs de llamàntol i unes postres de pastís de xocolata que són una delícia. Bé, la nostra amiga és com un regal diví i passar alguna estona amb ella et revitalitza i t’omple de pau i de bé per veure la vida d’una altra manera. Bon Nadal a tothom i molta salut i amor!!

Potser ja toca...

Fa molt temps que no em menjo un arròs i això per a un fill de Deltebre, que sempre s'ha delectat amb aquest cereal tan nostre, és greu. Ara ja he perdut prou pes, així que estic en aquell moment en el que em puc permetre algun luxe. Un luxe és tenir una cuinera com la Teresa, però ara tinc un petit problema… quin tipus d’arròs li demano que em faci, de paella, arròs a banda, de conill, de bacallà, sípia, costella, amb col i fesols… Bé, hi ha mil maneres de fer-lo i totes bones, veurem, em deixaré sorprendre…

Un viatge amb la lluna

Si vens amb mi, farem un viatge amb la lluna i anirem per les platges que, com ja explicava als meus alumnes, ens fan de frigorífic a l’estiu. Ens aproparem al poble on la gent gairebé mai fa vacances, potser és reserva uns dies per a les festes d’agost i prou. Abans fins i tot s’avançava la sega de l’arròs i la gent es quedava sense festes, o almenys les passaven amb preocupacions i treball…

Un paradís

La lluna a la mar, la barca a rems al riu, les canyes altes, l’ànega espera reunir a tots els aneguets, passegen pel riu, plàcidament… l’arròs ja fa goig, comença a mostrar-se tots els colors del verd, preciós. Fa calor al meu poble, Deltebre, és humida, si et mous una mica quedes mullat, vas directe a la dutxa però, tot i això, és una terra única, abans era un paradís i ara, doncs, encara conserva algunes coses que enamoren sense remei. Tots els colors del verd, deia el poeta…

Penso en l'arròs

L'altre dia us explicava que estic fent una mica de dieta, vigilant sobretot els greixos i els hidrats de carboni, i la veritat és que ho porto bastant bé ja que la Teresa, dintre de les possibilitats que té, procura variar els àpats i els fa prou atractius. Evidentment un és fill de Deltebre, la terra de l’arròs, i si alguna cosa troba a faltar és un bon arròs, amb col i fesols, o un arròs de conill, o una paella mixta o simplement marinera. Sí, sóc molt de l’arròs i de vegades l’enyoro una mica, bastant, però de moment fem bondat…

Paella marinera

Feia temps que no en fèiem a casa. Avui diumenge la Teresa s’ha lluït, utilitzant un preparat a base sípia, escamarlans, llagostins i musclos, amb arròs Marisma del Molí de Rafelet de Deltebre. Bé, ho hem gaudit com cal, o potser una mica més perquè darrerament no en solem fer. L’arròs ha quedat solt, cuit sense passar-se i amb tot el sabor de les viandes del mar. La Teresa en té la mà trencada fent arròs i avui he contemplat de prop l’espectacle de tota la preparació, pas a pas, sense perdre’m res…

Arròs

Semblava que gairebé ho sabia tot sobre les maneres de fer l’arròs, però avui al bar on esmorzo uns amics parlaven d’on feien el millor arròs i m’han sorprès una mica perquè un parlava d’un arròs fet amb peus de porc i deia que era deliciós, un altre parlava d’un arròs de rap amb all i oli de tal manera que, al mesclar-ho, semblava una mena de risotto que resultava molt agradable de menjar i amb un sabor excel·lent. Bé, sempre s’aprenen coses i l’arròs és bo gairebé sol i lliga amb moltes combinacions…

Toca un arròs

Ara ja fa dies que no en fem i la Teresa en volia fer un de conill, que és boníssim, però al final el farà de costella, que tampoc està gens malament. També fa temps que no fem una paella tal com cal, com les que fa la meva cuinera de capçalera, una mena d’arròs pelat però en paella, amb musclos de Deltebre i altres productes de la terra. Fer un arròs sempre ha estat un ceremonial, l’arròs és deixa estimar, i és capaç d’agafar, amb tota intensitat, tot el sabor de les viandes que hi poses. Demà fem un arròs, la Teresa sempre els broda, aquest segur que també…

Arròs

Diuen, de l'aigua, que alguna cosa deu tenir quan la beneeixen… I jo penso que quelcom semblant deu passar amb l'arròs, quan el fan de tantes maneres i gairebé sempre és molt bo, si el saben fer, és clar. Avui la Teresa l'ha fet amb conill, i possiblement sigui un dels més aconseguits. La meva cuinera de capçalera l'ha fet sequet, viu, saborós i amb una mica de socarrat, que sempre és una cloenda deliciosa. Bé, arròs de mil maneres, sempre bo, i si és del Molí de Rafelet de Deltebre, doncs encara millor…

Tercer dia a Castelló

Avui hem agafat el cotxe i hem visitat el Grau, tot allò més significatiu. Primera parada al Planetari, on sobretot la Teresa que és de ciències ha gaudit molt, a més hem aparcat davant mateix i tot molt bé. Després hem anat al Museu del Mar, que també té la seva gràcia i ens ha agradat molt, hem fet fotos a tots dos llocs, que penjarem avui. Després hem anat a fer un tomb pel port on hem fotografiat un far molt original i alguna barca maca… Mentre passejàvem ens hem adonat que feien les jornades de l'arròs a banda i ens hem apuntat de seguida, hem fet cap al restaurant de Casa Juanito, on realment hem gaudit d'un arròs gairebé perfecte, i mira que nosaltres que som de Deltebre sabem de què va això de l'arròs, per trobar un però, potser una mica greixós, però de sabor rebò. Bé, jornada tercera a Castelló, molt completa i agradable, demà tornem…

Admiració pels temporers

De petit observava els temporers que venien a Deltebre per les feines de l'arròs, eren valencians i andalusos i, sobretot aquests darrers, és muntaven les seves festes només picant de mans i acompanyant sempre a algú que cantava bé, era bonic de veure, treballar lluny de la família, entre feina i feina, procuraven passar-ho bé, sense gastar cèntims, que guardaven per portar a casa. Alguns es van casar amb noies del poble i van formar unes famílies molt ben felices i es van integrar molt aviat, aprenent ràpid els nostres costums i deixant també mostra de les seves… 

Arròs amb bacallà

Allò del “Sarandonga” i el “vamos a comer un arroz con bacalao”, que cantava la Lolita, doncs avui la Teresa s'ha lluït fent un espectacular arròs amb bacallà. L'ha fet amb la paella, un bon sofregit, una mica de nyora, passa l'arròs per la paella, afegeix brou de peix, unes faves baby que venen amb pot de vidre, que li escauen molt bé, i el bacallà, evidentment, al punt de sal, i repeteixo… espectacular!! 

Un arròs amb costella

Em rondava pel cap un arròs amb costella i li vaig comentar a la Teresa i avui dissabte ha estat el dia…  la meva cuinera de capçalera preferida, ha fet un arròs de costella, però a més a més, ha posat uns calamarserts i unes gambes pelades, fent de tot plegat un gran arròs que només la meva santa sap treure-li tota l'excel·lència. Bé, ha resultat molt bo però jo, per la propera vegada, vull provar un arròs només amb costella, que té un sabor molt especial, rebò… 

L'arròs d'avui

Avui sí, avui hem fet un arròs amb bacallà, gambes petites pelades i favetes baby, ha estat un arròs sec i molt saborós, d'aquells que pots menjar amb forquilla, tot i que jo sempre me'l menjo amb cullera. Bé, ara recordo que, de tant en tant, em ve molt de gust fer una bona menjada de faves… la mare i l'àvia les feien boníssimes, en una olla gran tot remenant-les sovint, amb una oloreta que per sí sola ja alimentava. Bé, sempre bons records de la cuina de la mare, de l'àvia i de la Teresa…

Un arròs sorpresa

La Teresa volia fer uns fideus amb bròquil i bacallà, que sempre li surt molt bo, però avui m'ha sorprès fent un arròs sec amb una mica de socarrat que valia una fortuna cada gra. Recordo que aquest tipus d'arròs es fa amb favetes baby, que també queda de pel·lícula. Bé, ha fet dos plats justos, suficients, però era tan bo que n'hauríem menjat una mica més. De postres, meló…

Arròs

Fa temps que no comento sobre l'arròs, quan penso amb l'arròs mai ho faig recordant algun restaurant famós, més aviat recordo a la mare i a la Teresa que han fet de la cuina de l'arròs un art molt especial… Arròs amb galeres i sípia, amb bacallà bròquil i gambes, arròs amb conill, d'ànec, de fotja, paella mixta, paella marinera, simplement arròs blanc a la cubana amb tomàquet fregit i ou ferrat, arròs col i fesols, el plat típic de Deltebre, plat genial!! 

Restaurant Orígens, a Deltebre...

Hem celebrat el Sant Pere al restaurant Orígens a Deltebre. Hem fet unes croquetes de cua de bou, unes torrades d'anguila fumada i unes anques de granota que estàvem espectaculars, però l'estrella ha estat un arròs de pop a l'all i oli de mel en què només la presentació amb una generosa pota de pop a la planxa per persona valia la pena, però a més el sabor de l'arròs i la textura era d'una gran qualitat, hem fet també unes postres prou atractives i ens hem begut un Acústic. Val molt la pena, el recomano…