No m'ha agradat gens

Un pare jove, amb barba negra, juga amb els seus dos fills, un d’uns dos anys és a la gronxadora, l’altre d’uns vuit anys i el pare, es passen una pilota de tal manera que la fan passar per damunt del nen de la gronxadora. Fins aquí correcte, però tot ha canviat quan el nen més gran li ha donat un cop de pilota al petit. La reacció del pare no m’ha agradat gens, s'ha posat com una pólvora i li ha dit que era un “gilipollas” quan, en realitat, ell també participava en aquest joc de passar la pilota per damunt del nen petit. El nen gran deia que no ho havia fet a propòsit…

Temps amb als fills

De mestre ho solia reclamar als pares dels meus alumnes, procurava explicar el millor que podía que aquest temps i aquesta presència són molt importants per als seus fills. Bé, era una reflexió que solia fer, sobretot a aquells pares que em deien que ells tenien que treballar moltes hores perquè als seus fills no els manqués res de tot allò que a ells els va mancar. Ara, quan veig algun pare que quan ve a cercar al seu fill a l'escola es queda a jugar una bona estona, m'emociona i ho veig un encert. Res pot substituir aquestes estones dels pares amb els seus fills… 

Edipo y Electra

Pareja de jóvenes otoñales con dos hijos adolescentes, el padre va con la niña cogida de la mano y, unos pasos detrás, la madre con el niño, que le passa un palmo y sin cogerse de la mano, supongo que al niño ya le da algún reparo, por aquello del qué dirán. Y a mi se me ocurre pensar en los complejos de Edipo y Electra, aquellos que creo que manifiestan que la niña se identifica mejor con  el padre y el niño con la madre. Bien, la escena era muy edificante, platicaban tranquilamente, serenos, pausados, felices…