Comença l'escola

L’escola ja comença a fer olor de llapis i llibres nous, els patis són nets i a punt, els mestres tenen el curs preparat i els equips directius ja han fet la seva feina impagable. Aquest curs hi haurà menys alumnes i més mestres, calen bons especialistes per atendre com cal tanta diversitat, cal formar-los bé i que tinguin ben clar tot allò que es trobaran. Preocupen, i molt, els resultats que, sobretot en matemàtiques i llengües, han obtingut els nostres alumnes, cal posar fil a l’agulla i ser molt eficients… 

Rummikub i Scrabble

La Teresa i jo no solen sortir de casa per les tardes, a no ser que tinguéssim alguna cosa que no podem evitar. Aleshores cal omplir el temps i una de les coses que més ens distreu és el Rummikub. La Teresa és una experta, ella és capaç de fer i desfer, sempre que pot aconseguir treure fitxes del damunt. Jo, que no havia jugat mai, ja sóc un alumne avantatjat, i fins i tot he aconseguit guanyar-li algunes partides. Abans també jugàvem a l'Scrabble, que és aquell joc on has de formar paraules, i és també molt adient per fer-te raonar i passar-t’ho molt bé…

Sento la remor...

A vegades sento la remor d’aquelles paraules que no he pronunciat. No és un callar de savi, és una mala interpretació de la prudència, d'aquell silenci que no parla, que no és oportú, que sembla desentendre's de qualsevol actitud amb una mica de coherència. Una paraula a l'hora, una paraula a punt, oportuna, una veritat a temps i a la cara, pot donar peu a la plenitud definitiva de l'existència…

No sap ploure

Aquella pluja que no havia plogut mai, aquella pluja que no sap ploure, aquella pluja que mata i ho fa malbé tot… Aquella pluja que hom desitja per salvar la collita, aquella pluja que volem per omplir els pantans que estan buits, aquella pluja que ens millori i solucioni les sequeres tan preocupants… Aquesta pluja tan necessària sempre, ara ja porta 202 morts i molts desapareguts, malauradament. El meu condol més sincer…

En acabar el dia...

La nit, el silenci, la solitud, la reflexió, el recolliment… Sovint ho recordo, i encara ho faig, allò de fer una petita meditació al cap de la jornada per veure com ha anat el dia. Això era força interessant per esbrinar les meves actuacions amb els alumnes, amb la intenció de poder millorar les meves formes d’ajudar-los. Ara, en algun moment, també analitzo les meves jornades tot i cercant la manera de fer el que em dona el gust i la gana, però tenint ben clar allò de no molestar a ningú mai…