Som a Elx

Hem baixat a fer un tomb per Elx… prop de l'hotel tenim la Basílica de Santa Maria, on hem fet algunes fotos, després hem fet una cerveseta, a peu de carrer, ja que aquí no fa la calor que hem trobat pel sud. Hem dinat al Trastero, molt bé, molt original, a base de "montaditos", que semblaven fets de la cunyada, la qual cosa vol dir rebons. Hem anat a veure el Museu Paleontològic, que ens ha agradat molt. Bé, dia rodó, ara ja som a Castelló, demà a Tarragona, dormirem a casa, “mi casa”... 

De Granada a Elx

Granada és un lloc d'on un no marxaria mai, les tapes són espectaculars i la gent transmet allò tan ferm de l’alegria andalusa. Seguim tornant, hem parat a fer un cafè, no era dolent, i hem anat a dinar a Llorca, on he menjat un salmorejo amb pernil, molt bo, i unes sardines a la planxa que a mi sempre em resulten atractives. De postres, un refrescant com la síndria i un cafè que no era dolent 2. Després ja hem posat la drecera cap a Elx, amb totes les palmeres del món emocionades al nostre pas. Ara som a l’hotel, són les cinc de la tarda, hotel “Elche Centro”, més tard sortirem a fer un tomb i prendre alguna cosa. Demà dormirem a Castelló, que ja es prop de casa... 

El cafè i jo

Cadascú tenim les nostres manies, per a mi un bon àpat ha de tenir un bon vi català, un pa de forn de llenya, unes postres casolanes adients i tot això ha d’estar rubricat amb un bon cafè. I aquí si que em costa Déu i ajuda trobar un cafè al meu gust, i mira que ho demano gairebé amb una oració de ritual preparada i mesurada a l’abast de qualsevol capacitat: “curtet, concentrat, mitjà tasseta, ristretto no expresso”, doncs no hi ha manera, a molts llocs no et fan cas, a d’altres no saben fer-ho i també hi ha llocs on el cafè no val res. Bé, ja som de tornada, anem poc a poc, avui fem nit a Granada, anirem de tapes i demà anirem a dormir a Elx. Estem molt satisfets del viatge, tot i que hem fet un fotimer de quilòmetres… 

Pensaments

A trenc d’alba somriuen les rosades. Nou dia, nou regal, nou principi d’allò que mai voldré el final. Ha estat una nit de son i somnis, aquest cop no els recordo, però dubto que superin el dia a dia d’un jubilat que, sense arribar a comercialitzar la dignitat, conviu feliç una existència plàcida i plena. Plena plenitud de senectut, on et complaus en complaure, on t’ho mires gairebé tot d’una altra manera que inclou, en gran manera, la comprensió generosa de tot plegat. A vegades som tan pobres que només tenim cèntims, i ni així podem gaudir de la sublimitat de l’existència. Bé, són pensaments lliures des de Huelva. Parlant de Huelva, avui hem fet una ruta força interessant, hem sortit després d’esmorzar, amb un itinerari ja preparat, per passar per San Juan del Puerto, el Emirato de Niebla, Rociana del Condado i Almonte per acabar a El Rocío, lloc singular a la vora d’on comença el Parc de Doñana i on es troba el Santuari de Nuestra Señora del Rocío. Un dia espectacular… 

Una mica de Portugal

Aquí a Huelva observo una mica de bona parsimònia, la gent, a partir de les nou del vespre, omple el carrer Pablo Rada i les tapes, els vins i les cerveses es mostren generoses i atractives com mai. Un diria que la gent, en general, viu bé, o potser només són alguns, o potser són els de sempre, bé, encara em faré un nus, però el cas és que fan tot el goig del món. Avui hem anat a Isla Cristina i hem entrat al Portugal, on hem visitat una mica la ciutat de Faro, hem vist la catedral, hem fet alguna foto dels voltants i hem dinat aquí mateix i, miracle, el cafè era bo i la carn a la brasa també estava prou bé. Bé, demà toca El Rocío, que és molt bonic, diuen… 

Muelle de las carabelas

Hem tornat a esmorzar xocolata amb xurros i hem anat a veure la catedral. Després ja hem anat directe cap a La Rábida, on està el Muelle de las Carabelas i les hem pogut veure i fotografiar perfectament. Després hem anat a dinar a Palos de la Frontera, on hem menjat un seitó molt bo i una carn a la brasa realment bona. Bé, molt bonic i tot ben preparat per al turisme, amb alguna zona d’aiguamolls on hem vist un ànec que ens ha vingut a saludar. Cap allà a les quatre ja érem a l’hotel, migdiada i partit, on Espanya està jugant un gran partit de futbol. Demà intentarem arribar a Portugal... 

Huelva

Aquí hi serem quatre dies sencers, avui toca visitar la ciutat, després farem diferents sortides per les proximitats que són realment molt atractives. Per començar bé el dia hem esmorzat xocolata amb xurros que, segons diuen, són els millors de Huelva (boníssims), i ara anem al fer un tomb, ja que tenim l'hotel a un lloc molt cèntric i podem anar caminant gairebé per tot arreu, per veure El monument i la casa de Colón, l’Ajuntament, el monument de la Virgen del Rocío i el Museu de Huelva. A tres minuts tenim tots els bars de tapes i vins, sembla que estiguis al carrer Laurel de Logroño o al Tubo de Zaragoza, però amb el seu estil propi. Anit vam sopar al Rincón i va ser molt bo tot, avui hem dinat al Tapeito i també genial, en provarem un cada nit… 

Sevilla

Diria que Sevilla és l’expressió de l’alegria andalusa. Hem aparcat davant la porta de la Plaça d’Espanya, la Teresa, metòdica, ordenada i previsora, ho tenia tot a punt, hem fet fotos, sobretot a l'apartat de Tarragona, i després hem visitat l'aquàrium de Sevilla, que l’hem trobat molt ben ambientat i amb molta varietat marina molt interessant. Hem dinat al restaurant Muelle 21, al mateix edifici de l’aquari, on ens han servit un pica pica variat i un arròs del senyoret, que no és com el nostre però tenia la seva gràcia. Un zero al cafè, com sempre. Bé, ja som a Huelva, aquí hi estarem cinc nits... 

Un parell de nits a Còrdova

Córdoba em sona a “cante hondo", a "quejido" i a "sombrero cordobés”, a toro i torero, tot i que sóc antitaurí, i em sona a "salmorejo" i a cua de bou i a unes postres de cabell d'àngel exquisides. Hem sona a Mezquita, amb la seva varietat d’arts i cultures, però sempre interessant i valuosa. Córdoba em sona a cavalls enganxats al carro, o no, per anar a passejar, com allò més natural d’aquestes terres, i em sona a una parla especial plena de simpatia, on tots aquells que estimem i respectem les llengües tenim sempre oberta una finestra d’admiració. Córdoba, Sevilla, Granada, Huelva... Andalusia és molta Andalusia, i a nosaltres ens encanten els comportaments i les seves maneres d’expressar-se. Dos nits a Córdoba, per gaudir d'un dia sencer per visitar-la. Així, hem pogut passejar tot fent una ruta a peu visitant diferents indrets (Puerta de Almodóvar, Casa Andalusí, Sinagoga de Còrdova, Capilla Mudéjar de San Bartolomé, Puerta del Puente i Puente Romano sobre el Guadalquivir) per acabar visitant la Mezquita-Catedral. Molta calor, amics, aquí 38º a les set de la tarda, però per tot arreu hi ha aire condicionat… 

De Albacete a Ciudad Real

Hem esmorzat a l'hotel i hem anat a Tomelloso, on hem fet alguna foto i hem pres una cerveseta torrada. Després hem posat direcció cap el Campo de Criptana on hi ha uns deu molins de vent que els conserven bé i els tenen a punt per fer la foto para la història. Hem dinat “callos con garbanzos”, que estaven deliciosos, i després ja hem posat marxa cap a Ciudad Real, on hem arribat sobre les quatre de la tarda. Ara ja som a l’hotel NH Ciudad Real i anirem al fer un tomb per la ciutat, farem i penjarem fotos. Bé, demà cap a Córdoba… 

Albacete

Hem sortit de bon matí, després d’esmorzar al bar de baix de casa i hem anat directe fins a Xiva on hem dinat al restaurant El Canario, una mena de local social, molt digne i acollidor, que ens ho han fet molt bé, bon cafè i bona gent. Després ja hem enfilat cap a Albacete, a l’hotel Europa, on ja estem instal·lats i preparats per veure el primer partit de la selecció espanyola, que té alguns jugadors del Barça i això sempre ens atreu. Després anirem a fer un tomb per Albacete i farem un berenar sopar en algun lloc. Demà cap a Ciutat Real…

Un tomb per Andalusia

Tornem a estar de cama enlaire, aquest cop un viatge per Andalusia que durarà uns dotze dies i que inclou ciutats com Sevilla, Córdoba o Granada, però la idea és passar uns quatre dies a Huelva, perquè així podrem visitar el sud de Portugal i, si s’escau, el parc de Doñana, que sempre ens fa il·lusió ja que com som de Deltebre sempre podrem trobar alguna semblança. Bé, no patiu per la calor, al cotxe i als hotels hi ha aire condicionat. Ja anirem explicant coses i penjant fotos… 

Hotel Magic Sports

Aquesta cadena d’hotels es recrea amb una temàtica determinada i el Magic Sports, en el que estem nosaltres ara, ho fa amb els diferents esports, la nostra habitació es recrea amb l’automobilisme, però n’hi ha de diferents esports. Altres hotels es diuen Magic Fantasy i Magic Games, i tots estan decorats segons allò que representen. Bé, el bufet és prou digne, molt variat i de qualitat. Ahir vam fer un tomb pels voltants de l’hotel i ens va sorprendre el trencadís variat i molt artístic que es troba per tot arreu, fins i tot al peu de les faroles de la llum hi ha trencadís. Bé, tot això és terra de vacances, suposo que a l’estiu no es deu poder viure, però ara és un plaer poder ser per aquí… 

Vila-real

Hem esmorzat xocolata amb xurros i cap a Vila-real. Em feia gràcia veure l'Estadi de la Ceràmica, una preciosa construcció de color groc on l’equip de la ciutat sol practicar un molt bon futbol. Hem pres un cafè a la Taverna Milagros i hem anat a posar benzina a un Carrefour. Després hem anat a visitar la Basílica de Sant Pasqual que, tot i que ens ha costat molt aparcar, encara hem pogut fer alguna foto. Per acabar ens hem apropat al la desembocadura del riu Llinars, on sembla que hi ha algun observador per veure ocells, però havies d’anar alguna estona caminant, feia massa calor i ho hem deixat córrer, de totes maneres el paisatge de xiprers i altres arbres és prou bonic. Bé, demà dia de reflexió i alguna compra i divendres cap a Tarragona… 

Avui, Onda...

L’objectiu era visitar el seu espectacular castell, perquè es pot arribar en cotxe gairebé fins a la porta i és de fàcil accés, hem fet fotos, també de les vistes des de dalt del castell. Després hem anat a veure el Museu de Ceràmica del Taulell, de Manolo Safont, on hi ha, com diuen ells, taulells d’una gran bellesa artística i de diferents èpoques. Per acabar hem anat a veure el Santuari de Nostra Senyora de l’Esperança, molt fàcil d’arribar i amb un santuari molt reverenciat per la població. Bé, ha estat un matí molt agradable i profitós, hem fet moltes fotos maques per recordar-ho. Demà toca Vila-real, veurem què tal... 

Les Coves de Sant Josep

És un lloc màgic, preciós, amb un dels rius subterranis més grans d’Europa i amb un recorregut amb barca de més d’un quilòmetre i, després, un passeig caminant d’uns 250 metres més. Com sempre la Teresa ho tenia tot a punt, la distància fins La Vall d'Uixó, l’horari, les entrades comprades i a les 10 del matí ja érem a la porta i hem estat els segons d’entrar, després d’un grupet d’anglesos. La visita dura una hora aproximadament, a una temperatura constant d'uns 20 graus que es fa molt agradable, la barca avança perxant i quan l’aigua és molt profunda s’ajuda amb el sostre, precioses estalactites i roques de formes originals fent de tota la visita un lloc que val molt la pena de conèixer… 

Bon dissabte...

Fa calor però una lleugera brisa ho apaivaga una mica. Hem visitat Orpesa, l’església de Nostra Senyora de la Paciència, que té la seva gràcia, i al costat mateix el Museu d'Orpesa, les fortificacions i les defenses, el castell, muralles, torres i pirateria. Després ens hem apropat a Benicàssim i hem parat a la Plaça del Trenet, hem fet algunes fotos, i hem marxat a dinar al restaurant Mesón del Cordero, un lloc als afores de Castelló que té una puntuació de 9,3 sobre 10 i realment ho fan força bé. Evidentment hem menjat costelletes de xai i estaven delicioses, bon tracte i un lloc idíl·lic, ho hem gaudit com cal… 

Orpesa

Estem d’IMSERSO, de divendres a divendres a Orpesa, província de Castelló, som a l’hotel Màgic Sports, que no hem estat mai, però aquests indrets a la gent del Delta de l’Ebre sempre ens semblen propers i amigables. Bé anem amb el nostre cotxe, la qual cosa vol dir que programarem cada dia com ens sembli millor, anirem de pobles evidentment, algun museu i tot allò que ens aconsellen a l’oficina de turisme i que sigui atractiu per a nosaltres. Com sempre anirem fent fotos i en penjarem algunes. Esperem aguantar la calor i gaudir d’aquesta nova i agradable experiència... 

Colònies i excursions

Recordo que m’agradava molt portar als meus alumnes a veure coses, sempre estava a punt, i no només per fer les excursions que teníem programades, sinó que també feia alguna sortida per la ciutat per visitar els indrets més significatius. Ara, ho analitzo fredament i penso en la responsabilitat del professor en aquests tipus de sortides, a part de què mai ha estat reconegut i molt menys remunerat. Recordo amb especial plaer una sortida amb tren (Reus-Alcover) per visitar l’Ermita del Remei, on hi havia nens que mai havien anat en tren i alguna família que no ho veia massa clar. Molt bons records, també, de les excursions a Deltebre i al zoo de Barcelona, on anàvem tots els cursos que jo vaig ser...

Curiositat del viatge

Un mató d’una casa particular de Llívia que van menjar a la Seu d’Urgell. Un entrecot filetejat amb una salsa de llimona que li esqueia molt bé. Un vi del Priorat que, respectant a tots els altres, per mi és el rei. Peus de porc guisats amb bolets i cap i pota són extres espectaculars. Mel i mató, però servit com una mena d’escuma que resulta prou saborosa i molt agradable de menjar. El xai a la brasa de les Tines de Renau té un gran nivell. El meu esmorzar a l’hotel, unes torrades amb mantega i melmelada de pruna, préssec i maduixa és sempre la meva novetat quan vaig d’hotel. Bé, curiositats d’un viatge molt agradable. Bona nit amics!!