Empar Moliner

He acabat de llegir el llibre “Prometeu de mil maneres”, de Carles Rebassa, que és l’actual premi Sant Jordi, i  l’he gaudir com cal, amb una temàtica original i un conflicte social força interessant, el recomano. Ara he començat el darrer de l’Empar Moliner, “Instruccions per viure sense ella”, que diuen que és l’obra on l’Empar mostra la seva maduresa, la novel·la és sens dubte, segons Ponç Puigdevall, el seu millor llibre. L'Empar Moliner sempre m'ha semblat un personatge subtil, original, espontani i amb una gràcia ben trobada, que m’encanta. Veurem que tal va... 

Primer dia de classe

A l’escola del Serrallo ja s’escolta la gloriosa cridòria eufòrica de la canalla a l’hora del pati. I després de la música d’entrada, del final de l'esbarjo, silenci, cal aprofitar el temps i fer les coses bé. Cal fer-les millor i millorar els resultats que sembla que en comprensió lectora i en matemàtiques estem per sota de la mitjana europea, i això s’ha de millorar des de la base, des de molt petits, sobretot la comprensió, si no entenem, per exemple els problemes, no els podem resoldre. Ull amb la utilització de les noves tecnologies, cal estudiar-ho bé i fer-ne una aplicació racional… 

La fosca remor

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta… Jo observo la fosca remor des de la finestra, sembla que algú per allà dalt està emprenyat, plou, de moment ho fa amb una certa prudència, però la dita és que pot fer-ho amb intensitat. És aquell temps que et convida a llegir, a escriure tot pensant amb l'àvia que era la més perfecta lloca de la família, o amb els pares, amb qualsevol de les seves demostracions d’amor total. També és un dia ideal per fer el nostre plat típic, col, arròs i fesols, amb morro, cua, o peu de porc. Bona diada en família i ben recollits a casa…

Començo llibre nou

Avui he acabat de llegir “Confeti”, de Jordi Puntí, que ha estat premi Sant Jordi. Bé, és realment una novel·la que converteix una persona històrica (Xavier Cugat) en personatge literari. És un obra ben documentada i que he llegit fàcil i amb interès ja que recrea molt bé un ambient associat al món de l’espectacle. Ara començaré “Història d'un piano”, de Ramon Gener, que és premi Ramon Llull. És una novel·la sobre el poder de redempció de la música. Sembla que el podré gaudir poc a poc, per assaborir-lo com cal, té molt bones crítiques i jo, quan començo un llibre nou, tinc aquella emoció del nen petit davant d’un molt bon regal per descobrir…

Gaudeixo llegint

Avui he acabat de llegir el llibre “Adúlter fidel”, de la meva companya Núria Puig Ribas, i realment m’ha sorprès de forma positiva com ha tractat aquest tema. Sí, és una mirada diferent als estereotips socials sobre les relacions humanes i sexuals. M’encanta el comentari final on diu que “tanmateix potser algú se sentirà ofès, qüestionat, atacat… o compres per primera vegada a la vida? Qui sap?” Ara, demà, començaré a llegir un llibre que es diu “Confeti” de Jordi Puntí, que és Premi Sant Jordi, i sembla que pot estar força bé perquè troba en la figura de Xavier Cugat la inspiració ideal. Bé, veurem com va tot, gaudeixo molt llegint…

Penso en el calent

Sembla que algun dia d’hivern vol treure el nas i fer una molt bona presència en primavera. El dia és humit, fresc, platejat, que et convida a no sortir de casa, en aquesta tarda apta per a la lectura, sobretot ara que tinc llibres nous del dia de Sant Jordi. Em perdonareu però en dies així penso amb el “calent”, col, arròs i fesols, que és el menjar típic del meu estimat poble, Deltebre, però amb la dieta encara no toca, de moment haurem d’esperar…

Tot sigui per la cultura

Sòcrates deia allò del “Sólo sé que no se nada”, i a mi em passa sovint que ho penso així. Avui llegint a Espriu, m’ha sorprès amb una expressió desconeguda per a mi, parlava d'una pagesa rica de la banda d’Ordanyà, “amb una llúpia a la clepsa i balives al coll”. Llúpia, clepsa i balives són mots desconeguts per a mi, aleshores quan em passa alguna cosa així, sempre vaig a la recerca del diccionari… i he trobat això: Llúpia: Quist de la pell format per una glàndula sebàcia. Baliva: Tumefacció dels ganglis sebacis. Clepsa: Part alta del cap, closca del cap. Bé, ha quedat tot clar i prou desagradable per cert, tot sigui per la cultura, així sigui…

Allò dels ulls

Fa ullets de carinyo diuen les àvies, però altres que no són l’àvia pensaven allò de què té els ulls pixats, però més endavant hom diu “els ulls li parlen de grossos que els té” i, realment, els té com unes taronges del meu hort. És allò dels ulls… i, quan parlem dels ulls, sempre em ve a la memòria el madrigal de Gutierre de Cetina, que vaig conèixer, aprendre i assaborir amb la meva professora preferida de Literatura, de l’Escola Normal de Tarragona. “Ojos claros serenos que de un dulce mirar sois alabados, porque si me miráis me miráis airados…” per acabar dient “Ya que así me miráis, miradme al menos”. Molt gran Cetina…

Vaig veure somriure el cel

Entre el silenci i una pau que semblava creada per a aquell moment, vaig veure els seus ulls davant d'un llibre, amb una boca que romania entre oberta, però que contribuïa a que, tot plegat, fos la peça original de la màgia i l'espectacle visual que em va deixar bocabadat. Vaig veure els seus ulls en un context de calma plena, de pau i silenci, d'amor i màgia, de complaença total i exquisida serenor. Vaig veure somriure al cel…

Al tren

Vaig en tren, ella també, estic ben endormiscat, ella llegeix, més aviat diria que estudia. No puc per més que mirar-la, la imatge és tendra, dolça, discreta, té uns ulls preciosos i una boca molt ben dibuixada, lleugerament oberta, i a mi em fa el parer de què va tragant coneixements, que ho digereix tan bé que ho demostra amb una cara angelical… 

Leer

He leído por ahí, creo que lo dice Borges, que no se puede obligar a nadie a leer, leer es una forma de felicidad y no se puede obligar a nadie a ser feliz. Me parece bien, pero también recuerdo a un amigo que me decía, cuando compartíamos la contemplación o la realización de algún evento, que cada uno se divierte a su manera, o sea que se puede ser feliz de diferentes maneras. Bien, a mi me cuesta entender que haya gente a la que no le gusta leer y entonces siempre pienso que es porque no han dado con el libro adecuado a sus intereses, a sus gustos, a sus…