La tasca del mestre

La feina del mestre, professors com ens anomenen als col·legis de La Salle, a vegades et fa sentir reconfortat i et fa pensar que has pogut ajudar com cal a alguns alumnes que necessitaven alguna atenció especial. Avui m’he trobat amb una senyora que m’ha reconegut i m’ha recordat als seus dos nets, tot i dient-me que el nen havia acabat els estudis i tenia una molt bona feina i que la nena també ha continuat estudiant. Després de mostrar-me el seu agraïment ens hem acomiadat amb una cordial abraçada. Bé, tenir l’oportunitat de poder ajudar sempre m’ha omplert de satisfacció... 

Celebrant Santa Teresa

Els nostres benvolguts joves han vingut a esmorzar amb nosaltres, hem anat al bar “El Alemán” on, com sempre, ens han atès en plan molt familiar i hem pogut acomboiar a la Teresa com cal. Per dinar havíem reservat, per a la nostra amiga i nosaltres, una taula al restaurant Morrow, que estrenava carta i durant uns dies està a meitat de preu. Com a novetat, un arròs de secret i “torreznos”, espectacular de bo i no tant greixós com podria semblar. Bé, aquest restaurant val molt la pena i la Teresa mereix en escreix cada mostra d’amor que pugui rebre. Molt bones celebracions!! 

Santa Teresa

La fundadora, la inquieta, la imparable, una santa que ens va ensenyar millor que ningú que el moviment es demostra caminant pel dret i servant bé. Jo tinc una Teresa a casa, aquella Teresa que sempre dic que tothom hauria de tenir a casa seva, ella és també inquieta i imparable quan es tracta de què la coherència sigui aplicada amb un seny racional. Bé, no cal explicar-ho un altre cop, els qui heu tingut la sort de viure la Teresa de prop ho heu gaudit i qui la viu cada dia, com jo, no pot fer menys d’agrair a la vida tanta generositat. Moltes felicitats i gràcies per tot. Un record viu i ple d’amor a totes les Tereses de la família que ja han traspassat i una abraçada immensa a les que encara podem gaudir… 

Gràcies mare!!

Una mirada neta, un somriure fi, la mare fa aquella presència silenciosa, ella sempre hi és encara que, amb la meva poca traça, a cops no la veia, o no la volia veure, però en el retorn al bon camí, ella sempre hi era com dient… ben fet fill meu, com si el mèrit fos meu quan era ella que, fins i tot amb el seu silenci, havia posat les bases per a la meva recuperació. Una mare, una bona mare, és la companyia més preuada, és l’àngel de la guarda que sempre ens guia pel millor camí possible. Gràcies mare!! 

Cap de setmana llarg

Nosaltres gaudim de la pau de la nostra llar, diumenge toca cafè amb llet i croissant i, per dinar allò que ja comença a ser habitual, un plat de pernil ibèric amb pa amb tomàquet i albergínies farcides i amb rodanxes de formatge de cabra al forn, és un plat deliciós. Bé, demà dilluns torna a ser festa i nosaltres aprofitarem per portar els nòrdics d’hivern a netejar, a una bugaderia que hi ha al carrer Ramon i Cajal. Després decidirem què fem, però segurament anirem cap a casa… 

Banys de bosc

Avui fullejava una revista del RACC i he trobat un article on deia que els “banys de bosc” arriben a Catalunya. És una tècnica de relaxació d’origen japonès que consisteix en caminar sense pressa pel bosc, respirant amb calma i fent atenció a l’entorn com a eina per reduir l’estrès. Com a beneficis més significatius assenyala que podem millorar l’estabilitat emocional, afavorir la calma i augmentar la capacitat d’atenció. Catalunya té nombrosos espais naturals adequats per a aquesta pràctica, com els parcs naturals de Collserola, el Montseny, el Montnegre, el Corredor Cadí-Moixeró o els Ports. Recordo que, de més jove, caminàvem pel Pont del Diable a Tarragona i fèiem uns banys de sol espectaculars… 

Dinar a can Mabel

Els nostres joves ens han convidat a dinar, el xef Pere, amb la col·laboració de l’experta en arrodonir les mandonguilles, ens han ofert un àpat espectacular. Han fet un bon entremès on hi havia un formatge manxego molt saborós i uns embotits de molta qualitat, a més d’uns musclos que, tot i no ser del Delta, estaven genials. De plat principal, mandonguilles guisades, acompanyades de patates fregides, que estaven com per a treure's el barret. Ho hem regat tot amb un Clamor de 13’5º, que sempre fa bona companyia, i hem brindat amb un Maset reserva brut nature. La Mabel ens ha fet unes postres especials, però especials i únics són aquesta deliciosa parella que ens ha convidat. Una abraçada família, gràcies per aquesta bona estona que ens heu regalat… 

La tardor

Blaus de cel al sol, i una mica de fred, i un altra mica de son de matinada... és la tardor, on el dia encara no es vol acomiadar de l’estiu però la nit ja comença a flirtejar amb l’hivern. Cauen les fulles de les moreres i els arbres es queden com a secs, semblen les meves orquídies, però jo sempre els miro amb l’esperança de la resurrecció. M’encanta la tardor, estació intermèdia, juntament amb la primavera, és la que més m’agrada, diria que és un temps de plenitud i, després l’hivern o l’estiu, ja ho maximitzen tot… 

M'he vacunat

Ho faig cada any, des del CAP ja hem truquen per donar-me dia i hora, així que avui a quarts de quatre m’han posat la de la grip al braç dret i la de la covid al braç esquerre. Això de la vacuna té els seus detractors, com tantes altres coses, però jo vaig començar a vacunar-me quan era al col·legi, de professor, i sempre m'ha anat molt bé, puc agafar algun refredat, però els passo sense febre ni necessitat de fer llit. Per tant, jo recomano vacunar-se, tot i que respecto a qui no ho fa. Normalment a mi no m’afecten gaire els efectes secundaris de la vacuna... 

Revisió del marcapassos

Hem anat a Santa Tecla, al cardiòleg, tenia revisió del marcapassos, sembla que tot està correcte… i fins l’any vinent. Aprofitant l'avinentesa hem reservat, pel Tenedor, taula al restaurant “Las cuatro latas”, a la Plaça de la Font, i hem dinat prou bé. Abans hem fet un vermut per fer temps, aquí a la mateixa plaça, sembla que hi ha llocs força interessants i que nosaltres no solem freqüentar gaire, però hem dit que hi tornarem, diria que l’indret s'ho val. Bé amics, sembla que tinc una mica més de pròrroga i serà un plaer viure-la amb tots vosaltres… 

Un arròs

Ens agrada, en sabem, el fem bo, vull dir la Teresa, i sempre que ens volem fer un homenatge, fem un arròs. Som de Deltebre, la terra de l’arròs, col i fesols, de l’arròs de mil maneres i totes bones. Avui ha estat de costella “carnosa”, gairebé sense ossos, només algun petit cartílag blanc que, fins i tot, en algun trosset es podia menjar. Bé, com sempre la Teresa ho broda, el deixa a punt, fins i tot és capaç d’aconseguir una mica de socarrat, que és la darrera cullerada més espectacular. Bé, un déu... 

Espectacle total

Futbol femení, Barça - R. Madrid, les blaugranes han passat pel damunt de les blanques amb una repassada historica, 7-0, mai les havien guanyat de tants gols, però a més sense res a dir i jugant molt bé a futbol, amb una bona sortida de pilota i una facilitat golejadora fent gol quasi cada cop que s'apropaven a l’àrea. Claudia Pina n’ha fet quatre, Hansen, Pajor i Sydney, un cadascuna, aquest darrer ha estat la cirereta d’un pastís que ratlla l’excel·lència. Però cal destacar l’actuació coral de tot l’equip, pressionant per tot el camp i no donant cap pilota per perduda. Són molt bones, veure-les jugar és l’espectacle total, una passada. Moltes felicitats i moltes gràcies perquè m’ho feu passar molt bé… 

Mal oratge

És una situació meteorològica excepcional, en alguns llocs poden caure més de 200 litres per metre quadrat, fa respecte, més aviat por, fins i tot sembla que ha hagut un terratrèmol de 3,5 aquí davant la costa de Tarragona a una profunditat de 14 km, tot i que aquí a casa, que som prop del Serrallo, no hem sentit res, però són d’aquelles coses que fan pànic. Els aiguats col·lapsen l'àrea metropolitana de Barcelona i altres llocs del prelitoral i el litoral. Aconsellen romandre a casa, fins la tarda, que sembla que el perill més imminent ja haurà passat… 

Cuina catalana

A Ribes de Freser, restaurant de l’hotel Sant Antoni, bona cuina, sana, catalana, sense collonades com va dir algú una vegada. Exemples: Canelons de rostit a la cassola, peus de porc amb salsa, embotits espectaculars, entrecot de vedella i carn de xai de gran qualitat, uns cigrons amb espinacs molt interessants, bon mató i bona mel, bona fruita, tall rodó de xai molt ben fet, galta de porc també molt ben cuinada. Bon pa fet amb forn de llenya, gran crema catalana, flam de mató, brou amb pasta molt casolà, fruites amb molt bona pinta i en general tot amb sabor de la cuina catalana que tant ens agrada. Bona nit, ho hem gaudit molt i no ens hem passat gaire, bé, una mica sí... 

Som a casa

De Ribes de Freser a Tarragona hi ha un parell d'hores i mitja, que hem fet amb una certa placidesa, ja que a partir de Vilafranca ens ha caigut algun petit xàfec, però que no ha tingut continuïtat. Cap allà a tres quarts d’una, quan ja estàvem al pàrquing de casa, hem rebut l’alarma que ens alertava de la possibilitat de pluges intenses. De moment, a Tarragona, plou amb moderació, veurem a la nit i demà. Bé amics, ja som a casa, el Ripollès és molt bonic i la seva cuina catalana espectacular, un dia d’aquests ho explico una mica… 

Un somriure de pau

Era un cel de plom, de plata m’agrada més, és allò de la pluja darrera els vidres i els estudiants estudien, monotonia, com va dir el poeta. Però sempre hi ha l’oportunitat de mirar per la finestra, veus els arbres agraïts aplaudint amb un somriure de branca a branca i les fulles picant… de fulles. Potser no es pot sortir de casa, o sí, ja ho veurem, igual plou amb seny i agafo el paraigües gran i anem plegats a sota, com tant m’agradava de jove, com tant ho gaudeixo de sempre. Potser farà fred a la muntanya i nosaltres cercarem un bon brou, i ens taparem el nas i les orelles, i farem un somriure de pau a la tardor… 

Anem de pobles

És dimecres, hem esmorzat a l'hotel i hem agafat la carretera de Puigcerdà per anar a Planoles i Fornells de la Muntanya, pobles petits típics de muntanya, amb cases amb teulades de pissarra i tot allò típic del fred i neu que aviat tindran en escreix, ara de moment en alguns llocs ja són sota els deu graus i a nosaltres, que venim d’una calor exagerada, ens va molt bé i és d’agrair. Bé, hem fet algunes fotos i sobretot m'ha agradat el paisatge entre muntanyes a 1300 metres d’alçada, preciós, verds de bona pluja, lloc màgic on gaudir de vida i natura. Demà ja marxem cap a Tarragona, però primer comprarem algun record i ens acomiadarem d’aquests bonics indrets de Catalunya… 

La Vall de Núria

I plovia i plovia, però nosaltres a les vuit ens hem llevat per anar a esmorzar i a les 9,40 ja eren al Cremallera Vila on durant el viatge no hem pogut veure gaire cosa, però hem arribat molt bé i allí ja hem fet algunes fotos molt maques, ja que la boira ha escampat una mica i la visió era més nítida. Des dels passadissos de l’Hotel Núria, hem fet fotos al petit estany, als funiculars i fins i tot a un parell de cavalls blancs que hi havia a la falda de la muntanya més propera. Hem vist un petit museu del cremallera molt interessant i a la una ja érem a l’hotel. Demà dubtem, si plou no anirem enlloc, veurem, alguna cosa farem… 

Visitem Ribes de Freser

Som a Ribes de Freser, hotel de Sant Antoni, situat sobre el riu Rigart i prop de l’estació del tren cremallera que puja a la Vall de Núria. Hem dinat al l’hotel i a la tarda hem fet un cop d’ull al poble, fent fotos a tot allò que ens ha interessat que és molt: l’església Parroquial de Santa Maria que fins i tot estava oberta i és molt bonica, sobretot per fora, també hem fet fotos a l’ajuntament, al riu Freser que travessa tot el poble, amb aigües cristal·lines i molt netes, i al castell de Sant Pere ja en ruïnes. Hem anat a veure l’estació cremallera vila on demà agafarem el tren, la idea és passar el matí a Núria, anar a dinar a Queralbs, i a sopar a Ribes. Bé, molt maco tot això... 

Anem de viatge

Amb motiu del meu aniversari, la Teresa ha tingut a bé regalar-me un viatge, és a dir, un viatge per a tots dos, a un poble del Pirineu, on podrem gaudir d’una bona temperatura, d’aquelles que et convida a agafar la rebequeta i més coses i també gaudir del paisatge immillorable d'aquestes muntanyes incomparables i tan nostres. Em sembla que el poble és Ribes de Freser i la idea és poder agafar el cremallera per poder gaudir de la Vall de Núria, que tothom diu que és meravellós de bonic que és. A l’hotel tenim esmorzar i sopar, per dinar cercarem allò més típic del poble i ho gaudirem com cal. Gràcies Teresa, com sempre ets especial, única i molt intel·ligent, tant com per haver-te casat amb mi… 

Anem de bateig

A Reus, ciutat molt estimada per mi, a l’església de La Puríssima Sang, bategen a una neta de la nostra bona amiga i serà tota una festa familiar, on ens retrobarem vells amics per a dir allò de què no et passen els anys, estàs molt bé i tal. El cas és que, com he dit sempre, aquesta és una família molt estimada per nosaltres i, tot i que no ho som, sempre ens hem tractat com si ho fóssim. Aquest cop ens acompanya el Pere, ja que la Mabel no s’ha pogut lliurar de la feina, un altre cop serà perquè és molt maca i fàcil d’estimar... 

Torreznos de Soria

Diria que, per a nosaltres, és allò de la cansalada viada, com diem al meu poble, i, com tot en aquesta vida, s’ha de saber fer, trobar-li el punt i fer una salsa que sigui adient per acompanyar-los. Fins no fa gaire jo no n’havia menjat mai, tampoc la cansalada ha estat mai recomanada per a mi, com la sobrassada, però aquestes coses, alguna vegada i amb mesura racional, cal gaudir-les com ara faig jo, amb molta moderació. El senyor del restaurant Morrow, m'explicava que el cuiner havia trobat el punt just per deixar-los així de bons… 

Dinars d'aniversari

Els hem fet al restaurant Morrow de la plaça Corsini, que fan l’arròs al meu gust i uns “torreznos” de Soria espectaculars. Bé, el dimecres vam dinar amb els joves i són molt divertits, em van regalar un quadre amb una frase que acostumo a dir alguna vegada: “La gavardina me la compraré on jo vulgui”. Com sempre, el meu cor és feliç de tenir-los prop. Avui hem dinat al mateix lloc, amb la nostra bona amiga de sempre, ella m’ha regalat un necesser fet a mà, pràctic, juvenil i molt útil. Ella és també molt especial i l'estimem molt. Han estat uns dies molt emotius i m’he trobat molt ben acompanyat… 

80 anys

Sempre que faig anys recordo quan la meva àvia en va fer 60 i a mi, que era un nen, em semblava impossible que una persona pugui arribar a tenir aquesta edat. Ara jo en faig 80 i em sona a allò del casament de Joan Capri: “Flors, música, fotògrafs, pom, pom, popom…, ja es veu ben bé que el porten enganyat a aquest pobre home”. Bé, en mi passa una mica el mateix… que si no ho sembla, que si estàs molt bé, que et veig millor que mai, a més et felicita tothom, fins i tot aquells que semblava que t’havien oblidat ara ressusciten i t’envien la seva abraçada més sentida i original. Bé, fer 80 anys va més enllà de tot plegat, és allò de que el cap blanquinós, cada cop té més color de carn, és tot allò del banc del si no fos, que no cal esmentar per no treure-li la gràcia a la narració, però també té la seva complaença de tot allò que he viscut amb plena intensitat, d’un cor ple d’afecte i d’amor. Per això que és també un moment excel·lent per a la gratitud, per donar gràcies a tots aquells i aquelles que heu donat sentit a la meva vida… gràcies a la família, als amics, a La Salle com a institució on vaig desenvolupar la meva tasca professional, i sobretot gràcies a la Teresa, que ha estat el meu far des d’aquell dia en el que vaig descobrir la sublimitat de la seva llum. Bé amics, un ja ha plantat els seus arbres, ha escrit algunes coses que podrien semblar un llibre i ha tingut un fill que ha esdevingut una bona persona, així que, com els deia de broma als meus companys, consulteu al diccionari i quan no trobeu la resposta, m’ho pregunteu a mi… 

Santa Tecla

És la festa major de Tarragona, flors, música, fotògrafs… castells de tota mena, gegants i nans, tot el bestiari, la mamadeta i l’espineta amb caragolins. Aquesta és una festa molt sentida que els tarragonins porten al cor, i ho manifesten assistint en gran nombre, a totes les manifestacions de qualsevol mena que els toqui el crostó de la seva identitat amb la ciutat. És una data que gairebé coincideix amb el meu aniversari, que és el dia 24, festa de la Mercè, patrona de Barcelona, i el 25, la Verge de Misericòrdia, patrona de Reus, també gran diada molt estimada per tots els reusencs… 

Bon profit!!

La Teresa fa unes albergínies farcides molt bones, amb carn picada sense greix, i amb formatge de cabra, delicioses. Sol fer més carn picada que menys i amb la que ha sobrat fa una mena de espaguetis prou interessant, ho fa amb pasta de Konjac, que és orgànica, vegana i sense sucre, ella en compra una que es diu Slim Pasta Spaghetti i porta 9 Kcal per cada 100 grans. Bé amics, hi posa tomàquet, i al final una mica de formatge en pols. És un plat molt atractiu, que es menja molt bé i sempre l’esperem amb ganes… 

Feliços somnis

He somiat que passejo, és un dia gris, no cal posar-me la gorra, sembla que al cel hi ha un para-sol natural que et fa caminar pels teus espais preferits com si anés acompanyat i protegit per una aura amiga. Em faria il·lusió una pluja fina, d’aquella que no mulla gaire i no porta el fang de la pols en suspensió. M’assec una estona a una escullera, davant d’una barca de pescar, una de les poques que queden… ara recordo una que es deia “L'Avi Juanito”, era la més popular, pintada de blanc i blau, significativa, era la que portava a la verge del Carme, en la processó pel mar… 

No hem evolucionat

El meu pare solia dir allò de què el peix gran és menja al petit i sembla que, ja des dels homes primitius, doncs manava el que tenia el garrot o el bastó més gros. Penso que no hem evolucionat, per molt que haguessin arribat a la lluna, i tot el mal ús que fan i arribaran a fer de la IA, aquí continuem amb la mentalitat primària, per no dir totalment infantil. Sembla que les forces del mal estan unides per fer mal, i això ho tinc molt clar, el que ja no tinc tan clar és si queda algú que sigui incapaç de comercialitzar la seva dignitat. Bé, no hi ha cap indici de bona esperança… 

Empar Moliner

He acabat de llegir el llibre “Prometeu de mil maneres”, de Carles Rebassa, que és l’actual premi Sant Jordi, i  l’he gaudir com cal, amb una temàtica original i un conflicte social força interessant, el recomano. Ara he començat el darrer de l’Empar Moliner, “Instruccions per viure sense ella”, que diuen que és l’obra on l’Empar mostra la seva maduresa, la novel·la és sens dubte, segons Ponç Puigdevall, el seu millor llibre. L'Empar Moliner sempre m'ha semblat un personatge subtil, original, espontani i amb una gràcia ben trobada, que m’encanta. Veurem que tal va... 

Han vingut els joves

Hem quedat al bar “El Alemán” i, com sempre, el Pere i jo hem fet l’entrepà especial, que avui portava unes llonganisses petites alemanyes, amb mostassa i ceba, un conjunt molt bo i molt agradable de menjar. La Teresa i la Mabel, més prudents elles, més moderades, s’ha fet un entrepà de truita petit la Mabel i la Teresa un te amb gel. Bé, sempre un plaer la visita d’aquesta parella tan maca. Hem quedat que ens veurem aviat, amb motiu del meu aniversari. Una abraçada ben forta, cada cop que veniu ens feu molt feliços… 

Els meus temps de profe

Tenia fama de ser una mica dur i cridaner i jo m'esforçava en millorar. Dur, no ho era gaire, feia les coses de cor i procurava ser recte i just, però sí que se m’escapava el crit fàcil, tot i que cada inici de curs em feia el propòsit de mantenir-me més estable i tranquil. Em solia enfadar amb mi mateix, sobretot quan en algun aspecte no estava a l’alçada dels meus alumnes. També recordo la meva felicitat cada cop que aconseguia els resultats que m’havia proposat. Però sobretot era un aprenent dels meus alumnes… 

Cofoi

És una paraula que m’agrada molt, té la seva gràcia, significa satisfet i envanit alhora, i és com jo em sento ara després de baixar de la meva bici estàtica. He estat pedalant durant una hora i he aconseguit un nivell de regularitat espectacular, a cops sembla que les cames marxen soles i m’entra com una mena de plaer dolç, on gairebé faria una becaina si no fos pel perill de fer una aterrada no desitjada. Bé, estic content, sobretot si penso que aquest matí he caminat des del Portal del Roser fins a casa, una hora i mitja de baixada, que no està gens malament. Quan jo era jove hi havia un anunci que deia: “Qui mou les cames, mou el cor”... 

No s'hi val a badar

El Barça guanya al Llevant 0-3 i ja podem abaixar l’accelerador, ens defensarem amb la possessió, res d’anar a per més gols com sempre fan al Barça femení, i passa el que passa, una pèrdua de Xavi Espart i una gran intervenció d’un jugador català del Llevant i et fan dos gols, i aleshores corre-mi tots, glaçats i una mica espantats. Hem tingut la sort de què Adeyemi ha tornat la moneda i també ha entrat fins a la cuina per a fer un gran gol i recuperar la tranquil·litat a tota la culerada. No s'hi val a badar. Visca el Barça i visca Catalunya!! 

Cal menjar ous

Fets de tota mena i sempre bons: passats per aigua, durs, ferrats amb patates fregides, en truita amb les seves nombroses versions, sempre tan atractius i comestibles. També són molt bons els ous farcits, que a la Teresa li surten boníssim. Recordo que al pare li agradava molt el remenar d’ous amb tomàquet fregit i quan la mare en feia en feia una festa. Bé, bons de tota mena, sans i proteics, i sembla que no porten tant de colesterol com diuen. Proposo un parell d’ous fregits amb patates per a esmorzar demà, vinga no sigueu tímids… 

Esmorzar d'amics

Sempre és un plaer la trobada amb els amics del barri i si a més anem a esmorzar encara és magnifica més. Hem anat a un lloc que ens ha decebut una mica, no hi havíem estat mai, però no ens han ofert allò que a nosaltres ens ve de gust. Bé, hem decidit anar a fer els cafès i el xarrupet d’herbes al bar “El Alemán”, que és on anirem a esmorzar la propera vegada perquè em toca convidar a mi i els portaré a aquesta bona casa, on gaudirem del seu bon tracte i de la seva bona cuina, tan catalana com alemanya. Bé, sempre gaudim d’estar junts… 

11 de setembre

És la Diada Nacional de Catalunya, un dia per proclamar la nostra identitat i reivindicar que tot allò que ens representa i ens magnifica no se’ns sigui furtat. Soc català i parlo i penso en català, sóc solidari i acollidor, però desconfio dels nostres dirigents, de tots, sobretot dels espanyols, però tampoc n’hi ha cap dels catalans que em faci el pes. Diria allò de què, si els diners que paguem es quedessin aquí, Catalunya seria un país lliure i solvent, així que Visca Catalunya lliure, i quan dic lliure vull dir lliure de tots aquells que odien la nostra terra, aquí no hi tenen lloc… 

Primer dia de classe

A l’escola del Serrallo ja s’escolta la gloriosa cridòria eufòrica de la canalla a l’hora del pati. I després de la música d’entrada, del final de l'esbarjo, silenci, cal aprofitar el temps i fer les coses bé. Cal fer-les millor i millorar els resultats que sembla que en comprensió lectora i en matemàtiques estem per sota de la mitjana europea, i això s’ha de millorar des de la base, des de molt petits, sobretot la comprensió, si no entenem, per exemple els problemes, no els podem resoldre. Ull amb la utilització de les noves tecnologies, cal estudiar-ho bé i fer-ne una aplicació racional… 

Un gran àpat

Tenim els joves a dinar i la Teresa farà un dinar mariner perquè tenim uns llenguados per a fer a la menier i uns escamarlans que fan tot el goig del món, a més d’un pernil ibèric de molta qualitat que, fet amb una mica de pa amb tomàquet, és un aperitiu genial, a més de fuet, olives... De postres síndria i flam de formatge, que a tots sempre ens ve de gust. I jo, de la meva reserva, he escollit un Viña Esmeralda, un vi blanc suau que sempre acompanya molt bé, però la millor companyia és sempre la dels nostres estimats joves… 

No passa res

Aquells dies en què no passa res, tot normal... un colom ha aterrat davant meu, cerca alguna cosa per menjar, una nena que jugava al parc m’ha dit “Gràcies senyor” perquè li he apropat una pilota, al bus un noi jove m’ha deixat seure com s’ha de fer amb els senyors grans, tot normal, tot correcte, no passa res, i és que és així com soc feliç, quan no passa res d’especial, res que maltracti les meravelloses rutines tan especials que, gairebé sense adonar-nos, hem anat creant al llarg del temps. Bé, la vida segueix, pot seguir regalant-nos una vida així...

Nou curs

Bé, sembla que no comença el nou curs amb bon peu, el primer dia de classe i ja tenim la primera vaga. Evidentment és lamentable que no s'arribi a cap acord quan la finalitat de tot plegat està tan clara. Poder atendre a la canalla com cal i amb les millors condicions hauria de ser l’objectiu, però per aconseguir-ho els mestres han de poder treballar amb les condicions adequades. El treball del mestre és una feina vocacional, que mai ha estat ben pagada ni reconeguda, i potser cal dir prou d’una vegada, els nens s’ho valen… 

Visca el Barça!!

Segon partit de lliga, 0-4 al camp del Sevilla, un Barça molt superior, amb una Hansen estel·lar que em té el cor guanyat i fa que el seu treball sigui diferencial i impagable. Substituir a Alexia, Salma, Ona i Mapi no serà fàcil, tot i que s’ha fixat prou bé, però aquestes són primeres espases. Pel que he vist en aquests dos primers partits, la cosa pinta bé i, si recuperem a Aitana i a Laia Aleixandri, podem fer un bon paper, fins i tot a Europa. La Renée van Asten m’agrada molt i la brasilera Kerolin, quan entre en dinàmica d’aquest equip, també ens anirà bé. Com sempre tenim una pedrera molt bona. Per cert, l'equip masculí ha guanyat 0-5 a València, que tampoc està gens malament… 

Mai estem contents

Penso en una nit d’hivern, a tocar de mar, mar moguda, escuma blanca, roses blanques diria el poeta. Fred de mans i peus, nas vermell, olor de sal, iode, algues… Llàstima que no pugui baixar un estel per a escalfar-me, però no em moc, resto palplantat prop de la roca d’observació, és una pau amb música de parsimònia, a cops hi ha algun so agut que trenca l’harmonia de la remor sempre greu i cansada. Sempre em passa igual, a l’estiu penso en l’hivern i és que mai estem contents del tot. Cada estació té la seva gràcia… 

Soc a classe

A vegades somio que soc a classe, tenia una taula més alta que la resta de pupitres dels nens, una paperera a l’esquerra i un petit bastó al que anomenava “totxomicina” i amb el que picava a la taula quan volia reclamar atenció. Una pissarra verda amb guixos blancs i de colors. Darrerament ja teníem 25 alumnes, que estava prou bé, i jo en principi els deixava col·locar com volien, però després del sociograma els distribuïa com a mi em semblava millor, procurant sempre cercar un equilibri que m’ajudes a controlar-los millor i pogués fer profitosos els meus ensenyaments. A la classe, amb la porta tancada, els nens i jo, es pot demanar res millor? 

Quadern 157

“Quién supiera escribir” va dir algú… Jo, potser sense gràcia ni massa traça, tinc l’atreviment de fer el meu petit escrit de cada dia. M’omple, em distreu, en fa estar a l’aguait de l’entorn i, sobretot, recordar la infantesa, la família i la meva vida professional, on tinc mil anècdotes que vaig contant. Vivències amb els avis, amb els amics, amb els companys professors, amb els nens que sempre em tenien el cor guanyat. Gràcies a tots aquells que em dieu alguna paraula i em feu companyia en aquesta petita aventura sense cap pretensió. Bé, seguirem així, si us sembla bé… 

Esmorzem amb els joves

Hem anat al bar “El Alemán”, on els nostres amics alemanys ens han atès tan bé com sempre. En Pere i jo hem fet l’entrepà especial, que sempre resulta espectacular, la Mabel el seu habitual de truita a la francesa i la Teresa el de tonyina que tan de gust li ve sempre. Bé, sempre un plaer la visita dels nostres joves estimats, ara tenim la sort de veure'ls més sovint i a nosaltres ens omple de joia i estima. Sempre els esperem amb els braços oberts i ells saben que poden venir quan vulguin, aquí tenen casa, família i amor... 

La Teresa i les orquídies

En tenim dotze i la senyora ha fet una neteja total i ho ha canviat tot. Ara les torretes són de plàstic i tenen incorporat un petit dipòsit d’aigua, així quan l’han de menester l’agafen elles mateixes. Ha canviat el substrat, que no és terra sinó aquella mena d’encenalls de pi, i també ha retallat totes les arrels interiors mortes i també les que sobresortien pel damunt de les torretes anteriors. Veurem com va tot, però la Teresa ha actuat seguint les instruccions adequades i això, unit a què ja té una certa experiència d’anys, farà que la pròxima floració sigui espectacular com sempre... 

Festes a Torres Jordi

Ho veig tot una mica trist, disminuït, com a mancat de col·laboració en general, potser m’ho sembla a mi i potser és temps que la gent encara fa vacances i no pot acudir. Veure que no hi ha cap atracció firal per a la canalla, que no deixen aparcar a la plaça per a no posar res, ni una xurreria, ni res que digui que aquí estem de festa. Recordo, anys enrere, un bon ambient familiar i d’amics, atraccions, venien els diables del Serrallo i al final els nens del barri demanaven que els llancéssim aigua per les finestres, fins i tot la missa del diumenge era molt concorreguda, avui molt poqueta gent. Bé, una mica millorable tot, el barri s’ho mereix... 

Ombres i seients

Passejo per les ombres que hi ha als tinglados que són a tocar de mar, hi ha algun lloc que corre fins i tot alguna glopada d’aire fresc, aleshores m’aturo i em recreo i observo l’entorn, faig un cop d’ull al mòbil i dic algun bon dia als meus amics, o contesto a alguna observació sobre els meus petits escrits que publico cada dia. Evidentment també conec tots els llocs on es pot seure per descansar una mica i procuro utilitzar aquells més còmodes i ben protegits i, en arribar a casa, una bona dutxa, això sempre va bé. Ànim, les vacances s’acaben, als jubilats no, tot té pros i contres... 

Parlar bé

Sempre he admirat a aquelles persones que tenen una certa facilitat d’expressió si, a més, saben utilitzar els silencis per a facilitar la comprensió i sempre tenen a punt la paraula justa en el moment oportú, aquestes persones per a mi no tenen preu i sempre procuro apropar-me per gaudir de la seva saviesa. No confondre amb els rapsodes professionals, que són d’un cansament i una càrrega gairebé insuportable. Cal ser prudent i oportú en el discurs i, com he dit abans, cal saber utilitzar els silencis perquè, a vegades, ho expressen tot molt millor… 

Futbol

Futbol de debò, de primera, de competició, res de partits de preparació o de costellada. Un Barça - Bilbao per obrir boca a casa, que no ha estat gens malament, ha guanyat el Barça 2-0, però en podia haver fet 5 o 6, si Lamine hagués estat una mica més afinat. Bé, he gaudit del meu equip, Pedri torna a ser Pedri, Gordon pinta molt bé, Raphinha no para de pressionar i això, unit al la seva gran qualitat, el fa insubstituïble, Fermí, Pau, Rodri i tota la resta, que fan que tots els seguidors estiguem molt il·lusionats. L’equip té les idees molt clares, és molt jove, juga amb les línies molt avançades i, sempre que pot, al primer toc. Veurem com va tot, però aquest equip pot jugar molt bé a futbol, només cal que li deixin fer…