Avui, avui i sempre, contemplo el rostre beatífic de la meva mare, aquella mirada neta i directa, plena de comprensió i d’amor, però a mi, a més, sempre em feia la impressió de tenir una gran capacitat, i després te n’adones que es sobretot el seu amor immens qui li proporcionava. També el meu pare era un sant baró que en cada abraçada semblava deixar-se l’ànima per la seva estima total. Els pares, els meus pares, eren persones molt senzilles, molt humils, però amb un gran cor i una immensa capacitat per estimar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada