Sempre veig brillar la llum del teu cor en cadascuna de les teves actuacions, fins i tot quan no es fa la teva santa voluntat, perquè un se n’adona de quan és de santa aquesta voluntat. Amb tu no hi ha gaires sorpreses, tu fas allò que cal en cada moment, és com si tinguessis sempre aquell encert al punt, tot dominant sempre allò que dicta el seny i la raó. Sempre m’ha impressionat la teva naturalitat, tan natural i sana que diria que és com una font d’aigua molt neta a la qual acudir quan realment tens set de pau i de justícia…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada