De la tardor cap a l'hivern

La tardor té un bon mostrari de situacions meteorològiques, ara toca pluja i baixada de temperatura, i amb això ens anirem apropant cap a finals de novembre on els jubilats cobrem doble, la qual cosa està força bé, i en un no res ens presentem a Nadal. Nadal és una festa que no agrada a tothom, a molta gent els súpera l’absència dels éssers estimats i, sobretot per aquestes dades, s'ho passen molt malament. Per a mi aquest és un temps entranyable, de records emotius, on d’alguna manera sempre tinc sentiments d’esperança en un món millor, més just, més sa, més honest… 

Comença la tardor

Sempre m’han agradat més les estacions intermèdies, com la primavera o la tardor, que no pas l’estiu o l’hivern. A la primavera visc aquella sensació que em fa experimentar el naixement de l’esperança i la tardor em fa creure en l'època de la consolidació de moltes d’aquelles realitats que has estat cercant sempre. L’estiu és la vida amb presses, i calor, per poder fer allò que normalment no pots fer. L’hivern és el temps del recolliment i el de la retirada a temps, que sempre és una molt bona victòria. Bé, jo ho veig així, però n’hi ha per a tots els gustos i preferències, segur que sí… 

La vinya del Senyor

A vegades penso que sóc com una vinya després de la verema, ja sense cap carroll de raïm i només alguna fulla groga com a testimoni d’una existència que mai deixarà de proclamar la llibertat. Renéixer a la primavera és una fita a la que encara acudeixo, potser amb no tanta intensitat però sí amb la complaença de gaudir millor de tot allò positiu de la vida. Arribar a l’estiu i contemplar la platja des de la finestra, veure volar les fulles de la tardor i viure l’hivern a la vora del foc no deixa de ser magnífic. La vinya del Senyor, on diuen que hi ha de tot… Bona nit!!

La natura tranquil·la

Sóc tan amant de la pau que adoro la bonança de la tardor, aquella poesia parsimoniosa, amb la que cauen les fulles, aquell primer fred, aquelles primeres humitats, però sense cap excés, és allò de la gràcia de les estacions intermèdies que semblen recrear-se en la bellesa dels seus millors moments. Alguna primera nevada suau, pinta de blanc el paisatge que s’observa des de la finestra. Tot aquest pensament natural i de tardor no té res a veure amb la maleïda DANA, que no hi té cabuda…

S'apropa la tardor

Aquests dies he vist volar algun llampec, d’aquests que em fan por, diferent de quan vola un estel que em transmet pau i il·lusió. També és una altra història el vol de les fulles seques de la morera o del plataner, que em relaxen perquè sempre m'apropen a la tardor i a mi les estacions intermèdies, com la primavera o la tardor, sempre m’han agradat molt. S’apropa la tardor, és normalitza la vida de tothom, un gran plaer…

L'aplaudiment de les fulles

És allò del trobar-te bé, tranquil, a gust, en pau. És aquell estat on sembla que tens totes les necessitats cobertes i no et fa falta més llum ni més ambient. Tu ets aquell gairebé tot, on l’entorn es millora en totes les dimensions. Anem de la mà per la vida i la vida és diferent, té més color, té més sentit, aquella gràcia del somriure que surt de l’interior i proclama felicitat, i fins i tot a les fulles en vol, que anuncien la tardor, fan un memorable aplaudiment…

Observant, somiant...

He vist un ocell bevent d'una gota d'aigua de damunt d'una fulla, he vist una fulla de morera groga, molt grossa, maca, sota l'arbre, és fa mirar, està intacta i, per un costat, comença a marronejar. He somiat amb un rec, amb un toll, amb un bassal, he observat, amb uns ulls com unes taronges, que el riu Francolí ve ple d'aigua…

Bona tardor

És la calma, la bonança del migdia típic de la tardor, fins i tot els rius que baixen plens, que no sempre és així, semblen blaus de cel, com si els fessin un bany abans d'entrar a mar. Sempre recordo la desembocadura de l'Ebre, on es veu molt bé la línia, on el mar i el riu s'abracen de tot cor i de bona aigua… Bona tardor!!

Coses de tardor

Les fulles seques que rodolen és van amuntegant per les cantonades. El riu Francolí continua sec i blanquinós, com si li haguessin posat un bany de sal del mar proper. La tardor comença amb temperatures d'estiu i jo recordo que a l'escola celebràvem la castanyada en mànigues de camisa. Aviat temps de moniatos i castanyes, pastissets de cabell d'àngel i panellets... 

Estornells

El temps passa, a vegades lent, a vegades ràpid, massa ràpid, però és un procés sense aturador. L'escola torna a ser viva, activa, el carrers ja són plens de fulles seques i els estornells ja omplen els arbres del nostre barri deixant escoltar un xivarri prou considerable. Sembla que les temperatures, al matí i al vespre, han afluixat una mica, la qual cosa cosa resulta molt agradable, tant per desplaçar-se als llocs que hagis de menester com per anar a fer un bon passeig i també és dorm molt millor… 

Guspires de tardor

La tardor comença a treure el nas… Passejant pels voltants del pati de l'escola del Serrallo ja és veu una bona escampada de fulles seques i a mi, com cada any, m'agrada contemplar-les. És pot veure des de la típica fulla de morera, tota d'un groc espectacular, fins a una altra ja tota marró que sembla cuir, però que també té la seva gràcia. També els plataners i altres arbres ja comencen a despullar-se, la tardor ja és molt prop… 

Primeres pinzellades

En plena tardor cap a l'hivern s'estan esfullant, fins i tot els arbres de fulles petites, i  a mi em ve a la memòria allò tan bonic de Joan Salvat Papasseit en el seu Res no és mesquí: "Avui, demà i ahir, s'esfullarà una rosa, i a la verge més jove li vindrà llet al pit". "Res no és mesquí, ni cap hora és isarda"... Bé, que s'apropa Nadal, i ja m'ha comencen a sortir veus de primeres pinzellades blanques…

Otoñal

El día está gris, la tarde es parda pero no fría, hay un amago de lluvia finísima, pero nada, la gente ya no hace caso de las amenazas, però aún los hay que paseamos el paraguas. Me gusta el otoño y las otoñales… y lo digo en el sentido más puro y estético de la afirmación, mujer en plenitud que expresa, sin complejos, toda la magnanimidad de su momento estelar...

Fulles

Volen fulles de plataner, el terra és ple, ja són amarronades i fan aquell cruixir característic quan les trepitges. Fulles de morera, avui n'he vist una gran, tota groga, espectacular, il·luminada pel sol i amb alguna formiga exploradora que va passejant pels seus nervis, ja gairebé secs. La tardor sempre té un toc pacífic i poètic, les fulles cauen, com la fruita ja madura, amb la parsimònia de la neu, volant a ritme d'una brisa suau que les acarona i acomiada. Fulles de tardor...

Cada cosa al seu temps

Hi ha un temps per a cada cosa i cada cosa té el seu temps, diu una cançó que cantàvem a l'escola amb els nens… Ara sembla que ja han marxat les orenetes i la noia que ve a casa ja ha pogut netejar tota la brutícia que hi havia a sota del seu niu, niu que conserven fins la seva propera aparició, És temps d'estornells, és impressionant la quantitat que omplen els arbres que hi ha als aparcaments i com embruten els cotxes de mala manera. A vegades pico de mans i marxen molt espantats però, en un no res, tornen i són molts i fan una cridòria que molesta a molts veïns, a mi no massa… són com una proclamació de la tardor.

De fríos y calores

Y mañana cuatro grados menos, tocan calcetines de aquellos pequeños, zapatillas que parece que andan solas y, por fin, ya alguna cosa con mangas, al menos a primeras horas de la mañana. El tiempo está raro y yo siempre recuerdo el calor que pasábamos en clase en el mes de octubre y también que celebrábamos nuestra fiesta de "La Castanyada" en mangas de camisa. Bien, aguantaremos con prudencia y siguiendo todas las instrucciones de nuestros destacados y grandes meteorólogos...

M'encanta la tardor

Fa una mica de vent, no és fred però sí que li dona a l'ambient un caire de tardor. Les fulles de morera, encara una mica verdes, van volant, o al menys són arrossegades cap a les cantonades. Segon dia sense sandàlies ni pantalons llargs, però encara en mànigues curtes. Bé, ja anem entrant a allò que en diem mig temps, roba de mig temps deia la mare… M'encanta la tardor perquè és plena de primaveres i algun hivern...

Gente en la calle

Domingo algo más fresco, se agradece algún baño de sol, la gente pasea tranquilamente, los parques infantiles están llenos, algunos pequeños dan pan a las lisas del puerto del Serrallo… Como siempre me siento en los diferentes lugares del paseo y observo, observo a los jóvenes padres luciendo hijos, o a los abuelos, más condescendientes ellos y con muy buenas caras de abuelos con nieto. La gente ha salido a tomar el sol y a estirar un poco las piernas, hay caras de fiesta…

Y en asomar los fríos...

Se acercan los tiempos de cubrirte, ponerte el pantalón largo, retirar las sandalias, recuperar los calcetines y los zapatos… y, en asomar los fríos, los guantes y las gorras orejeras, además de un buen abrigo que no deje penetrar las humedades. Ya pienso en algún plato de cuchara, la sopa y sus múltiples variedades, y el horno activo al servicio de los sabios de la cocina. Se acercan los tiempos aquellos del brasero, ahora ya son otra cosa, pero todo implica buenas charlas en el sano recogimiento del hogar…

Indicios...

Los indicios del otoño cada vez son más significativos, caen las hojas de morera, crecen los membrillos y en las terrazas ya es frecuente la visita de alguna brisa deliciosa, la fiebre de los cubitos de hielo, tiende a desaparecer y, a no tardar, el humeante café corto, el café con leche y el Cacaolat caliente volverán a triunfar, soñando ya en las estufas habilitadas de las terrazas...