Hi ha un temps per a cada cosa i cada cosa té el seu temps, diu una cançó que cantàvem a l'escola amb els nens… Ara sembla que ja han marxat les orenetes i la noia que ve a casa ja ha pogut netejar tota la brutícia que hi havia a sota del seu niu, niu que conserven fins la seva propera aparició, És temps d'estornells, és impressionant la quantitat que omplen els arbres que hi ha als aparcaments i com embruten els cotxes de mala manera. A vegades pico de mans i marxen molt espantats però, en un no res, tornen i són molts i fan una cridòria que molesta a molts veïns, a mi no massa… són com una proclamació de la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada