A veces canto

No sé si se lo he contado, supongo que no, pero a veces canto… lo hago en la ducha, o caminando río arriba, o incluso después de un vino, aunque nunca bebo demasiado, tanto como para pensar que canto bien… Son canciones de la escuela, de algún festival de Santa Cecilia, el himno de La Salle, algo de Llach o de Dyango. Pues sí amigos, a veces canto, pero no se preocupen… en mi querida ciudad de Tarragona, difícilmente llueve, apenas.

L'estaca

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allá,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
Poemes i Cançons.

LLUIS LLACH… sempre actual i ara més que mai!

Cançó sense nom (On vas)

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó,
i en el fusell, hi duus la por,
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant
no pot jugar,
perquè el carrer
bessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant
no pot mirar
ni el blau del mar
ni aquell cel clar
i ets tu qui el borres?

LLuís LLach (1973)

Companys, no és això

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són , que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no es això;
ens diran que ara cal esperar.
L’esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturem,
fins que no calgui dir: no es això.

LLuis LLach (1978)