Bon profit!!

La Teresa fa unes albergínies farcides molt bones, amb carn picada sense greix, i amb formatge de cabra, delicioses. Sol fer més carn picada que menys i amb la que ha sobrat fa una mena de espaguetis prou interessant, ho fa amb pasta de Konjac, que és orgànica, vegana i sense sucre, ella en compra una que es diu Slim Pasta Spaghetti i porta 9 Kcal per cada 100 grans. Bé amics, hi posa tomàquet, i al final una mica de formatge en pols. És un plat molt atractiu, que es menja molt bé i sempre l’esperem amb ganes… 

Un gran àpat

Tenim els joves a dinar i la Teresa farà un dinar mariner perquè tenim uns llenguados per a fer a la menier i uns escamarlans que fan tot el goig del món, a més d’un pernil ibèric de molta qualitat que, fet amb una mica de pa amb tomàquet, és un aperitiu genial, a més de fuet, olives... De postres síndria i flam de formatge, que a tots sempre ens ve de gust. I jo, de la meva reserva, he escollit un Viña Esmeralda, un vi blanc suau que sempre acompanya molt bé, però la millor companyia és sempre la dels nostres estimats joves… 

Dinem amb els joves

Joia en el món, ja són aquí! Expliquen i no paren de les meravelles de Galícia i de fet és un paisatge encisador i una cuina de mar i de muntanya de primer nivell. S'ho han passat molt bé i han estat junts, que és el que volen, i això no té preu. La Teresa ens ha fet un dinar de “mama”, com diria en Pere, és allò del rostit a la cassola, com feien les nostres mares que en sabien un pou, i jo ho he complementat amb un Montsant de 14º que ha acompanyat com cal. Abans hem gaudir d’uns entrants amb patates d’Olot i altres viandes per anar fent boca. Unes postres de flam de formatge i un cafè. Bé, bon dinaret, molt ben acompanyats i molt feliços de veure la seva bona harmonia... 

Gula

La Teresa la va comprar per a fer als joves, però hi havia molt menjar i no les va fer, així que avui li hem fet els honors. La senyora fa un suquet amb alls, julivert i una caiena xafada, per donar-li un puntet de picant, que fa que tot plegat tingui un sabor espectacular, a més sol posar un parell d’ous per plat, que avui fins i tot es podien sucar. Després, una mica de fruita del temps i a córrer. Per la nit no prenem cafè, tot i que a vegades em ve de gust… 

Dinar de comiat

Els nostres estimats joves, Pere i Mabel, marxen uns dies de vacances, van a un poble de Galicia, Monforte de Lemos d’on és el pare de Mabel i allí tenen casa i família. Bé, nosaltres els hem convidat a dinar i la Teresa ha optat per una escamarlans fets d’una forma molt natural i marinera i una mica de pop a la gallega, per a que vagin fent boca. Com a plat fort ha preparat unes espatlles de xai al forn, que pinten molt bé. Un pa del Farinus i un vi i un cava de nivell, a l’alçada del moment a celebrar. Marxen molt lluny, però sabem que junts estan molt bé i estem tranquils. Bon viatge, a gaudir molt de les vacances i de la família… 

Amanida del super

Confesso que, en un principi, he fet mala cara, hi havia fulles de diferents coses i jo prefereixo l’enciam o l’escarola sol. Però estava tan ben acompanyat i tan ben condimentat que al final ho he gaudit molt més del que em pensava. Hi havia nous, daus de formatge de cabra, també de poma, i panses, a més dels brots tendres habituals. Tot molt ben condimentat amb una vinagreta així com a dolça, feta amb vinagre de Mòdena. Bé, després de remugar una mica i fer enfadar a la Teresa ha resultat tan bona que repetirem aviat… 

Menjar d'estiu

Sempre em ve de gust la fruita, sobretot la síndria i el meló, aquell que al poble anomenàvem “tendral”, també els préssecs grocs i les cireres. També m’encanta el gaspatxo o la seva realització, a la que anomenen “salmorejo”. Ara a l’estiu soc molt partidari de les amanides: d’arròs, de pasta, de llegums, o simplement verda o de colors, però sempre amb els complements adients i ben fresques del frigorífic. No me’n puc estar de recordar els canelons d’estiu de la mare, i la llet merengada, i el braç de Fabiola. Per veure recomano una cervesa torrada sense alcohol… 

Dinar amb els joves

Hem dinat a casa, la Teresa ens ha preparat un aperitiu amb fuet, olives, gula i musclos al vapor, que eren del Delta de l’Ebre. De plat lluït i bo ens ha fet un suquet de turbot i escamarlans i musclos, que ha resultat molt bo, però la cullerada d’arròs que solem fer amb el suquet, aquest cop se'ns ha fumat una mica perquè ens hem entretingut fent la xerradeta.Hem begut un Viña Esmeralda i per a les postres, que eren un pastís de pasta fullada amb cabell d’àngel, un cava Anna de Codorniu que sempre pinta bé, tot i que aquest senyor no és sant de la nostra devoció. Com sempre el millor ha estat la companyia d’aquesta parella tan especial i única. Bé, fins que vulgueu, nosaltres restem amb els braços oberts... 

Amanida de llenties

La Teresa en acció, l’amanida d’avui ha estat de llenties, d’aquelles petites, i tot allò que ha afegit ho ha fet a trossets molt petits… ceba, tomàquet, olives verdes, tonyina, ou dur, formatge fresc, uns petits daus d'alvocat i una mena de vinagreta, que ha preparat ella mateixa, amb oli, mostassa i vinagre de Mòdena. Bé, tot ben fresc del frigorífic, ha resultat un encert perquè totes les viandes de l’amanida estaven molt ben preparades i es complementaven perfectament. Plat únic, una fruita i un cafè, un dinar d’estiu formidable… 

Som a casa

Tarragona enamora, absorbeix, encisa, aquesta ciutat té àngel, té pau, té història, aquella que ens va il·lusionar de joves i ens ha permès viure el somni de la realitat completa. Bé, mai em cansaré de llençar tota mena de bones flors a aquesta Imperial Tàrraco del meu cor. Som a casa, hem fet una setmana llarga de cama enlaire i ara cal descansar una mica, també menjar de manera més racional i agafar forces per al proper viatge, que serà molt aviat i una mica més llarg. Ja ho anirem contant, de moment només esmentar que ens fa molta il·lusió... 

Calçotada d'alls porros

La meva cuinera de capçalera ho ha tornat a petar… i és que, com dic sempre, la Teresa és molta Teresa. Aquest cop m’ha fet una mena de calçotada, però en lloc de calçots, eren alls porros, i la salsa també molt original i molt bona, a més ho ha presentat com si fos una bandera catalana, i amb uns talls de pollastre a la planxa. El resultat de tot plegat, ha estat un encert, tot molt agradable de menjar i a més molt natural i molt nutritiu. Llàstima que crec que no vam fer cap foto ja que, a més de molt bo, era molt estètic… 

La terra

La Teresa i jo ho anomenem “territori comanxe” per certificar que som a casa. El Serrallo, tan autèntic ell, la vista del mar des del Balcó del Mediterrani, els iots dels rics i les barques dels pescadors, la plaça de la Font amb l’ajuntament, la penya del Barça i uns bars molt atractius, la catedral i la part alta, que també té el seu encant històric i gastronòmic, les platges tan meravelloses de la nostra fenomenal Costa Daurada. Bé, el teu cafè, l’entrepà al lloc de sempre, els somriures amics… La terra, Tarragona, tan catalana ella, tan guapa, tan ferma… 

Som a Tarragona

La imperial Tarraco, la Tarragona romana i, per a mi, romàntica i acollidora com cap. Hem estat uns dies vivint a caprici i gaudint de tot allò que ens ha despertat l’interès, però ara toca el plaer de ser a casa, que també té tot l’atractiu de la comoditat dissenyada al teu gust. Quan torno a casa d’algun viatge sempre penso en allò que deia la mare: “Fill del rei on vas, fill del rei d’on vens, tot el que tu cerques a casa ho tens”. Bé, no és ben bé així, però també és cert allò que diem de “Com a casa, enlloc”. Salut!! 

Pizza

Resulta que algun cop la Teresa compra un pollastre a l’ast i sempre ens en sobra una mica, aleshores la senyora, no sé com s’ho fa, però aquesta carn la converteix amb la base d’una pizza que, a part de la base, és totalment vegetal. El cas és que resulta boníssima i molt agradable de sabor i molt fàcil de menjar. Hem fet una foto perquè pugueu veure com ha quedat i ens n'hem menjar mitjà cadascú, després una taronja, sopar perfecte. Com sempre, la Teresa és molta Teresa, total… 

Fer bondat en primavera

Portem pocs dies de primavera, però jo ja sento aquella olor de la terra humida i preparada, olor de llavors germinades, arbreda ja florida, pol·len… La primavera em desperta la gana, tot i que penso que mai l’he tingut adormida, diria que he baixat una mica la guarda i a partir de dilluns, com ja sabeu, tornaré a fer bondat, que també m’ho passo bé. De totes maneres, avui encara m’he menjat un entrepà integral de llavors, amb formatge curat i pernil salat, tot un plaer per als sentits, i no un cafè, no, n’he pres dos, curts i concentrats. Bé, dilluns començaré el dia a la bàscula i, després, anirem fent… bondat. Bona nit amics, molta salut!

Calçotada de pis

La Teresa ha comprat calçots, els ha netejat i els ha fet al forn, també ha comprat una salsa que, tot i no ser casolana, l’he trobada realment bona. Ahir jo vaig comprar una mica de llonganissa a una carnisseria del barri, que la fan prou bé, i ja hem tingut la festa muntada. Molt bon dinar i com a cloenda una taronja del meu hort de Deltebre i un cafè. Bé, com podeu veure a vegades no cal complicar-se gens la vida per a fer un àpat molt agradable i fàcil de preparar. Ho hem gaudit com cal, ho recomano. Salut!! 

Un altre bon dinar

Cabdells d’enciam amb anxoves i uns bastonets de pa amb una oliva farcida enganxada d'una punta, bé és una amanida fresca, agradable i lleugera. De segon unes carxofes que, tot i no ser a la brasa que és quan són realment bones, estaven delicioses i de tall hem menjat fetge de vedella, que diuen que porta molt de ferro. Recordo que de petit la mare me’n solia comprar de xai, però el que compra la Teresa algun cop és de vedella. Bé, una taronja del meu hort i un bon cafè i a córrer. Un altre molt bon dinar amics… 

Una genialitat de dinar

Soc d’aquelles persones que, a més de menjar per viure, també visc una mica, bastant, per a menjar. Tot i que he d’anar molt amb compte perquè el sucre i el colesterol tenen tendència a alterar-se amb facilitat, encara que ho tinc força controlat, gairebé cada àpat és converteix en un gran plaer i, a més, tinc la sort, com ja sabeu, de tenir una gran cuinera de capçalera i això és molt d’agrair. Acabem de dinar, prenem cafè, i com sempre el meu estómac està feliç com un anís, avui hem menjat uns musclos al vapor i una orada al forn, una genialitat de dinar… 

Pernil

A la Teresa i a mi ens encanta el pernil, sobretot si és de bona qualitat. Suposo que en això s'hi apuntaria la majoria i més si t’ho presenten com a farcellets voltant el plat, amb arcs d’alvocat amb un cirerol al mig i una copa de vi ranci del meu barrilet, que té el millor vi ranci que us podeu imaginar. Cal fer una mica de pa amb tomàquet, si el pa és de vidre encara s’apropa més a l'excel·lència de tot plegat. Intentaré trobar la foto del plat i veureu aquella meravella que, a més d’entrar pels ulls, és un plaer total per al paladar. Bé, bon profit, que vagi de gust… 

Sípia amb patates

Un altre clàssic de la nostra cuina, vull dir de la cuina de casa nostra, entra de ple en allò que el nostre fill diria que és “menjar de mama”. A més, la Teresa ho fa bastant light, només una picada d’all i julivert i patates a trossos petits a l'olla ràpida i en un no res ja tens el dinar fet. Cal dir que a nosaltres ens encanta la sípia, tant si és feta d’aquesta manera, com quan són sípies més petites que les fem a la planxa amb un bon raig d’oli d’oliva, all i julivert. Bé, un altre molt bon dinar, on la Teresa demostra que és molta Teresa i a la cuina, evidentment, també…