Paella marinera

Feia temps que no en fèiem a casa. Avui diumenge la Teresa s’ha lluït, utilitzant un preparat a base sípia, escamarlans, llagostins i musclos, amb arròs Marisma del Molí de Rafelet de Deltebre. Bé, ho hem gaudit com cal, o potser una mica més perquè darrerament no en solem fer. L’arròs ha quedat solt, cuit sense passar-se i amb tot el sabor de les viandes del mar. La Teresa en té la mà trencada fent arròs i avui he contemplat de prop l’espectacle de tota la preparació, pas a pas, sense perdre’m res…

Aquesta mena de paelles

Paelles que no és que siguin dolentes, però sovinteja una mena de desproporció que no me les fa gens atractives… Igual et trobes trossos de patata i tallades de tomàquet pel damunt, com també aquells fesols grossos plans, o uns trossos de conill o de pollastre que, com a mínim, els podrien tallar per la meitat. Bé, no és que tinguin mal gust i no es puguin menjar, el que passa és que nosaltres trobem molt més bones les que fem per aquí. Dit tot sempre amb un màxim de respecte per a tothom...

Arròs amb bacallà

Allò del “Sarandonga” i el “vamos a comer un arroz con bacalao”, que cantava la Lolita, doncs avui la Teresa s'ha lluït fent un espectacular arròs amb bacallà. L'ha fet amb la paella, un bon sofregit, una mica de nyora, passa l'arròs per la paella, afegeix brou de peix, unes faves baby que venen amb pot de vidre, que li escauen molt bé, i el bacallà, evidentment, al punt de sal, i repeteixo… espectacular!! 

Paella mixta

Fa temps que no fem un arròs, vull dir la Teresa, evidentment, i hauré de fer algunes insinuacions, així com a recordant aquell arròs, amb sípia i carxofes, potser una mica de costella o conill, quatre musclos del Delta i unes gambes de Tarragona. Bé, allò que en diuen paella mixta, que darrerament sembla que tornem als orígens i ja la fem anar tant com la marinera. Arròs de la Teresa…