Mar i muntanya

No, a la muntanya no hi ha mar, però hi són tots els colors del verd, verds que seran blancs quan a la neu, reina de l’indret, li ve de gust purificar les alçades on les àligues fan els nius, ponen els ous i tenen els preciosos aligots. A la muntanya es troba aquell alè de pau i llibertat que et convida a la reflexió després de la valuosa contemplació de tot l’espectacle natural d’un paisatge exquisit. No, a la muntanya no hi ha mar, però el mar té tots els colors del blau, del blau del cel, de cel blau cel…

Records del meu poble

Després del viatge llampec a Deltebre per l'aniversari de l’Elna, em ve de gust plasmar la imatge del Deltebre verd, amb un parell d’ibis fent-se acaronaments, amb una foto plàstica de gran i pura bellesa. He recorregut els carrers que feia en bici anant pel Toll fins al pas de l’illa de Buda. Preciós… apropar-se al riu i gaudir de la desembocadura de l’Ebre, no té preu. A vegades passava i m’aturava una mica per la zona de nidificació. Ara només són records d’aquells màgics que un conserva en un lloc preferent del seu cor. Són records del meu estimat poble de Deltebre…

Des de Deltebre

Diuen els meteoròlegs que potser arribarem aquests dies a un dels punts més elevats de calor de l’estiu, tot i que jo penso que el mes d’agost també sol tenir cops amagats. Bé, nosaltres passarem aquests dies a Deltebre, al poble, ara verd, un verd intens, que proclama una panoràmica d’una bellesa que impressiona. Veure la família, retrobar-se amb els veïns i amb algun amic que encara ens queda, sempre és un plaer. Entrar a la casa on vaig créixer, és reviure tota la infantesa, plena de joia, amb els pares, els avis, família tota, amics de nen i de sempre…

Un paradís

La lluna a la mar, la barca a rems al riu, les canyes altes, l’ànega espera reunir a tots els aneguets, passegen pel riu, plàcidament… l’arròs ja fa goig, comença a mostrar-se tots els colors del verd, preciós. Fa calor al meu poble, Deltebre, és humida, si et mous una mica quedes mullat, vas directe a la dutxa però, tot i això, és una terra única, abans era un paradís i ara, doncs, encara conserva algunes coses que enamoren sense remei. Tots els colors del verd, deia el poeta…