Un somriure d'aprovació

Feliç com un anís, com un peix a l’aigua, com una granota a un arrossar, com un flamenc a l'Encanyissada, com un gos amb un os, com un nen amb una mamella. Feliç com aquell que gaudeix d’estimar i de ser estimat, feliç com aquell que ho és de veure la felicitat dels altres. Feliç com els nens amb la pilota, els joves amb el mòbil, feliç com ara jo quan em veig davant d’un arròs caldós de llamàntol. Feliç com la jove que té un cor que batega al mateix ritme que el del seu estimat. Feliç, feliç és aquell que en veure's al mirall es fa un somriure d’aprovació… 

Nens feliços

Passo prop de l’escola del Serrallo, la cridòria dels nens al pati em clama i em reclama, m’apropo, sempre m’apropo, i em treu un somriure de complaença i de satisfacció. Veig els nens feliços, corrent amunt i avall, sembla que sense anar enlloc, van feliços, cercant aquella felicitat que potser ni ells saben que ja tenen. Un sempre recorda aquesta mena de felicitat de la infantesa i, per molt bé que li hagi anat a la vida, res supera aquesta santa i tendra innocència amb què la canalla viu la seva vida en general i els seus jocs en particular que, a vegades, es confonen de forma màgica i meravellosa. Nens feliços, són l’oxigen sa de la vida…

Allò que en diuen felicitat

M’agrada la pluja perquè donarà vida a la vegetació i sortiran flors, i jo recordaré allò de què cal que neixin flors a cada instant. Aquesta és una expressió que a mi em sona com que cal més sovint una pluja de bondad, de bons propòsits, una pluja d’honestedat, de decència, d’aquella capacitat per a fer el bé sense mirar ni aquí el fas. Totes aquestes accions formen part d’allò que en diuen felicitat i, com les flors, té la bellesa i l’aroma ferma i neta de l’amor en bona pau. M’agrada la pluja, és vida…

Quan l'ànima somriu...

Aquell somriure preparat, predisposat, assajat, falç, estudiat, a punt per l’ocasió, contrasta amb aquell que ve de l’ànima feliç, que ho transmet al cor sencer i sincer i, aleshores, és el cos sencer qui somriu. El somriure, aquest somriure, té el color del sol i, com sempre dic, és el color natural de la vida, la vida en el seu concepte més net, pur i natural, gens sofisticat. Quan l’ànima somriu de felicitat, tot el nostre cos n’és ben regat…

Un clotet a cada galta

Tenia un petit clot a cada galta que, en el seu somriure permanent, se li dibuixava divertit i molt atractiu, la seva cara irradiaba una felicitat innata que sempre semblava donar vida a tothom. Ella no feia res d’especial, era el seu comportament de cada dia, natural, com el seu color, on el sol havia fet totes les meravelles que la creació pot edificar. Sempre penso en les pomes de muntanya, o en les cireres, ella era pura primavera, o una gràcia beneïda de tot temps, ella era un sortidor, tot un bé de Déu…

Un niño feliz

La cara alegre, feliz de felicidad, que muestra un niño, aquellas caras todas ojos, llenas de sonrisa total, aquel mostrar felicidad y contento en cada poro. He tenido la suerte de poder observar a los niños de cerca durante más de 40 años y la naturalidad con la que manifiestan sus contentos llega al alma con facilidad… un día de buenas notas al final de curso, celebrando un gol, o una sonrisa de la niña del pupitre de al lado. Un niño feliz es como tener un cielo cerca y ellos son los ángeles reales… 

He deixat de cercar...

He acabat de cercar aquell gairebé no sé què que hom sembla no trobar i que es passa la vida presoner d'un esdevenir incoherent… Estic en un moment en què ja no cerco, més aviat em deixo trobar pel somriures que la vida m'ofereix, em deixo seduir i procuro gaudir del dia a dia i de tot allò que abans havia de passar de llarg i que ara puc aturar-me a valorar i estimar… les petites meravelles de l'entorn, la bona gent i totes les seves bones obres, sense esperar cap recompensa addicional, viure i ser feliç!!