Moments de relax

En els moments de més relax, sempre penso amb la barca al riu, al riu Ebre evidentment, allà prop de la desembocadura. També penso en aquel mas, prop d’una bassa, plena de llisses i fotges i ànecs de coll verd. També, com no, en aquell cavall negre, de preciosa crinera i elegant cua, amb el que sempre he somiat per passejar per la platja de la Marquesa, tot i que ara gairebé no en queda. En els moments de relax sempre soc al Delta, a Deltebre… 

Ens veiem

Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat… 

Anar a veure el riu

M’agrada anar a veure el riu Ebre al seu pas per Deltebre, sempre l’observo amb una certa curiositat i admiració. Però ara ja no hi vaig a llençar pedres, com quan era petit per veure si volaven com si fossin llisses, ara me’l miro entre les canyes, prop d’un pas on hi ha un bussó per pescar angules. És molt edificant la pau natural que es respira, tot i que ara me la desfà una moto aquàtica que passa a tota velocitat i una barca amb turistes que ve des d’Amposta. Bé, entenc la fal·lera de la joventut i els viatges culturals, però un sempre recorda el seu riu més natural i entranyable, i aquest no és altre que el magnífic riu Ebre sol… 

El meu riu Ebre

La barca, al riu, va o no va, els rems no toquen aigua, faig una becaina d’ulls al cel… Hi ha cops que el meu riu Ebre sembla que puja en lloc d’anar cap a la mar, s’està bé, és una calma serena i plàcida on una deliciosa brisa t’acarona la cara i no hi ha més so que allò més natural dels ocells que festegen per les canyes, el pas en vol dels flamencs, o el salt artístic d’alguna llissa voladora…  

Passejant pel Delta de l'Ebre

Fa un parell de dies que dediquem els matins a recórrer els arrossars, que ja es van omplint d’aigua, i els aiguamolls de la Tancada i l’Encanyissada, tot passant pel Poble Nou del Delta i el Trabucador i arribant fins els Eucaliptus i el Riet Vell, que ens ha meravellat. Hem vist els flamencs, però no tan prop com l’altra vegada que vam venir, que ja fa tres anys. Des de l'observatori del Riet Vell hem fet algunes fotos a ànecs, fotges, polles d’aigua, martinets blancs, camallargues… i als flamencs des del mirador de la Tancada. El Delta és preciós…

Seguim al Delta

He anat a fer un tomb fins al riu, el riu Ebre, evidentment, que per mi és una delícia mirar com baixa, prou ple i pausadament. Avui dinarem tard, el Pere surt a quarts de quatre de la feina i hem decidit esperar-lo per dinar junts. Avui és el dia que fem “calent”, és allò de l’arròs, col i fesols amb alguna cosa del porc, a nosaltres, si n’ha pogut trobar, ens agrada amb cua, o sinó amb galta o peus també queda prou bé. He fet una bona caminada pels horts i per la vora del riu, aquí tot és molt pla i es passeja força bé i, sobretot, molt distret, recordant temps passats estimats. Demà toca fideuada…

Un riu en pau

He anat a veure el riu, abans l’emoció de la terra, els horts, faves, carxofes, taronges, etc. El riu, lo riu Ebre, al seu pas per Deltebre, és un espectacle, avui fins i tot m'ha semblat que anava en direcció a mar. No he vist saltar cap llissa, no he vist creuar els flamencs, ni tampoc cap ànec amb la seva parella, o fins i tot amb aneguets com he vist altres vegades. Tampoc hi ha motos aquàtiques, bé un riu amb molta pau…

Dinar en família

He anat a veure el riu i els horts, encara he vist alguns tomàquets de penjar encanyats, pebrots i bitxos ja en plena decadència. M’he menjat una figa negra, d’una figuera de l'hort d’un amic, i m’he assegut a veure el riu Ebre, de forma pausada i tranquil·la, tot un espectacle que sempre em meravella i m’omple de tota mena de càrregues positives. Hem dinat a Tivenys amb la meva família. La Tessa fa 9 anys… avui l’he vista, està alta, ferma, guapa, més que guapa preciosa… i crec que em quedo curt. Estar amb la família és una de les coses més maques que té la vida, avui ho hem gaudit amb un dinar al restaurant Lo Parque, amb una vista al costat del riu que és extraordinària. Ha estat un àpat al nivell de la celebració…

Viure prop del riu

Una barca a rems, però també amb motor silenciós, viure prop del riu, d’un riu com l’Ebre. Unes canyes verdes i altes, una llocada d’ànecs nedant pels voltants, el raucar de les granotes de l'arrossar proper, tot verd, ja una mica groc, amb l’arròs madurant a pressa feta. Alguna llissa que salta, alguna polla d’aigua, alguna fotja, un nombrós grup d’ibis, algun vol de flamencs creuant el riu. La delícia de viure a Deltebre, prop del majestuós Ebre…

Records del meu poble

Després del viatge llampec a Deltebre per l'aniversari de l’Elna, em ve de gust plasmar la imatge del Deltebre verd, amb un parell d’ibis fent-se acaronaments, amb una foto plàstica de gran i pura bellesa. He recorregut els carrers que feia en bici anant pel Toll fins al pas de l’illa de Buda. Preciós… apropar-se al riu i gaudir de la desembocadura de l’Ebre, no té preu. A vegades passava i m’aturava una mica per la zona de nidificació. Ara només són records d’aquells màgics que un conserva en un lloc preferent del seu cor. Són records del meu estimat poble de Deltebre…

En bici per Deltebre

Vaig en bici, sol, tranquil, a poc a poc, la idea és arribar fins a la desembocadura del riu Ebre, fins al restaurant de Nuri i el pas de l’illa de Buda. Després arribaré fins la muntanya més alta de Deltebre, on són les Verges més significatives de les nostres contrades i, si puc arribar a veure l’entrada majestuosa del riu al mar, ja hauré complit l’objectiu d’aquesta espectacular passejada en bici. Mentre, hauré vist els magnífics arrossars de verds sublims i molta part dels nostres preciosos ocells, a més del raucar de les granotes que sembla que ja tornen a sentir-se prou…

Sentiments

Bocabadat, observo els blaus del cel al mar, somio amb els mil somnis d’una nit d’hivern. Penso en els verds del Delta de l’Ebre quan l’arròs encara és lluny d'espigar i va rebent l'adob, ni al mateix temps, ni amb la mateixa quantitat, verds de diferent intensitat, però sempre fascinants, únics, molt especials. Amb gran plaer observo el curs del riu Ebre al seu pas per Deltebre, prop ja del seu final, té la calma de l’abraçada que rep del mar i ho fa amb gran estima i entusiasme, de bon mar…

La màgia del riu Ebre

La màgica d’aquella posta de sol mirant l’Ebre riu amunt. Veure baixar l’aigua amb calma on les llisses tenen temps de fer els seus vols com si fóssim ocells. Escoltar el raucar de les granotes mentre observes com l’ànega surt de passeig amb la seva pollada d'aneguets. I gairebé arribant a la foscor, veure el pas d’un vol de flamencs que passa d’una part a l’altra del riu amb el seu so característic. Això és el Delta…

Els verds a tocar

Quan sóc a Tarragona tanco els ulls i veig la majestuositat en calma del nostre riu Ebre, ara el veig de prop, a tocar de l’abraçada amb el mar, el meu amic de sempre. Deltebre, aquest és un poble amb els verds més bonics del món, impressionen els arrossars quan és el seu temps, els horts són prop del poble i els pagesos uns grans artistes…

Per la vora del riu Ebre

Camino molt a poc a poc, fa un dia esplèndid, va sortint el sol, passo prop d’una mena de búnquer de la guerra civil i, allí mateix, hi ha un mirador d'on es pot veure el riu Ebre, que no se sap ben bé si puja o baixa, ja que la proximitat del mar fa que doni aquesta sensació. Veig molta gent de fora, fan moltes fotos, ho gaudeixen, tot això és molt bonic, natural, realment preciós…

Arbres

M'encanten els arbres del Delta i ara és un bon temps per admirar-los… M'han sorprès les figueres amb figues com el dit gros i amb les fulles d'un verd molt intens, preciós, pereres amb la pereta fent-se gran, els tarongers igual, i les pomeres, i fins i tot els magraners ja van amagant les flors per començar a formar les magranes del gra moll que tan m'agraden. No cal dir la bellesa dels desmais que hi ha a la vora d'algun desaigüe, els xops i els plataners, alguna palmera, també de gran bellesa, algun pi com el meu que és preciós, fins i tot algun avet diví que es fa mirar…

El riu i els horts

Seguim a Deltebre… he caminat fins al riu, he vist l'Ebre majestuós com sempre, però  l'aigua em segueix fent la sensació que va cap a Amposta i, tot i que passava alguna embarcació i una moto aquàtica, encara he vist saltar alguna llissa i escoltat el cant d'algun ocell. Per a mi és també una bona atracció veure els horts que envolten al riu, és tot un espectacle natural i artístic, veure les tomaqueres encanyades, així com les bajoqueres, solcs de cebes, enciams, albergínies, pebrots, algun tros de panís, tot ben endreçat, net, ben conreat, que fa tot el goig del món… 

Passeig fluvial

M'agrada passejar per la vora del riu, veure com salten les llisses, aturar-me prop de les canyes i veure volar una polla d'aigua mentre una família d'ànecs passeja tranquil·lament pels voltants de la vorera. Un vol de flamencs travessa el riu, fan un soroll especial, és com si passés un avió però amb un to menys intens. M'agrada passejar per Deltebre, vora el riu, en el seu tram final, abans d'abraçar el mar… em relaxa, em recorda el curs natural de la vida, tot i que el riu no està gens ben tractat.

El río purifica

La calma del río a su paso por mi pueblo, la visión estética, la paz que transmite, la brisa poética que provoca en mi alma… Pasa el río que parece que no pasa, el río está, permanece, bello y sempiterno, dando constancia de bella naturaleza, de presencia noble, de testigo fiel, de lugar donde se bañan las tibias dudas de las perspectivas de los procederes equívocos que, al salir, mejoran sus andares por los mejores caminos correctos...

Aneguets petits

I en baixar de la barca, caminem riu avall, prop hi ha la muntanya més alta del Delta, uns 2’50 m, i allí hi ha un record de la Mare de Deu, que recorda el riu Ebre al seu pas per les ciutats de Reinosa, Zaragoza, Tortosa… Anem riu avall, a la dreta l'Ebre que ja és prop del mar, i a l'esquerra els arrossars i una regadora, on hem tingut la sort de veure aneguets nedant darrere de la seva mare, molt cofois tots...