El Delta és únic

Sento l’olor del Delta de l’Ebre, veig tots els colors del verd, com diria en Raimon, però en aquest cas són els colors dels arrossars que, en la seva immensitat, mostren una panoràmica espectacular. Veig el riu i el pont Lo Passador que va a Sant Jaume, una llisa que salta i sembla feliç amb la meva presència, una pollada d'aneguets es passegen entre les canyes mentre unes granotes prenen el sol damunt del marge d’un tancat a tocar de la boquera. Sento a un grup de joves que estan fent-la petar tranquil·lament, la nostra parla és curiosa, interessant, única, especial, molt directa al cor, sense massa tombs innecessaris… 

Pensaments d'estiu

Sempre aterro al meu poble Deltebre, és allò de la barca al riu, és allò de ser molt jove i anar a llançar el rall a un desaigüe per fer quatre tanquetes per esmorzar fregides amb tomàquet, és allò d’anar a la punta amb el gamber i fer un ranxo d’anguiles, un grapat de cloïsses, navalles i musclos i arribar a casa amb un bon dinar. Continuo somiant amb una masia, prop del canal, amb un pollancre gran de bona ombra, un tancat amb ànecs i un cavall negre per fer un tomb vorejant el riu i els arrossars. Recordar, somiar, no costa tant, no costa res, i és un plaer… 

Estiu

Un desig de pluja fina i fresca, una ombra d’arbres de fulles que deixen passar una brisa suau que sempre ens acarona com cal… Una música de Mozart, amb tot ben mesurat per aquest geni al que anomenaven el matemàtic de la música… El mar, la mar, com vulgueu, aquella visió des de la finestra com un cel aigualit i ple de blaus amb roses blanques… El riu, l’Ebre evidentment, a la seva part final, a Deltebre, on el mar surt per abraçar-lo i les daurades i els llobarros fan excursions fins Amposta per demostrar l’eufòria i el plaer de la trobada… La nit, una nit de lluna plena del mes de juliol, una copa de cava, un saxo proper i la parsimònia de les onades… 

Un amor de riu i mar

Un amor de mar i riu, un cel de blaus radiants amb alguna incursió rogent de vent d'aquí. Se sent el raucar de les granotes, un vol de flamencs traspassa el riu Ebre, soc prop de la muntanya més alta de Deltebre, fa dos metres i mig, però des d’allà pots veure l’entrada del riu a mar i això és un gran espectacle, un amor de riu i mar, un amor de Delta, un amor de Delta de l’Ebre, a Deltebre, evidentment… Molt bona nit amics!! 

Pertorbació Alice

Agonitza la tarda entre la foscor més fosca, sembla que els núvols més negres es passegen pels carrers dels pobles del Baix Ebre i del Montsià, evidentment plou, i ho fa a bots i barrals i el dramàtic espectacle és esfereïdor. La gent està molt espantada i els més grans diuen que això no ho havien vist mai… arbres arrencats de soca-rel, cotxes que semblen fulles de paper, fins i tot grans pedres són arrossegats i amuntegades com si es tractés d’una duna de sorra. Sembla que, en un principi, no hi ha cap desgràcia personal, però les pèrdues materials són molt quantioses… 

Moments de relax

En els moments de més relax, sempre penso amb la barca al riu, al riu Ebre evidentment, allà prop de la desembocadura. També penso en aquel mas, prop d’una bassa, plena de llisses i fotges i ànecs de coll verd. També, com no, en aquell cavall negre, de preciosa crinera i elegant cua, amb el que sempre he somiat per passejar per la platja de la Marquesa, tot i que ara gairebé no en queda. En els moments de relax sempre soc al Delta, a Deltebre… 

Ens veiem

Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat… 

Anar a veure el riu

M’agrada anar a veure el riu Ebre al seu pas per Deltebre, sempre l’observo amb una certa curiositat i admiració. Però ara ja no hi vaig a llençar pedres, com quan era petit per veure si volaven com si fossin llisses, ara me’l miro entre les canyes, prop d’un pas on hi ha un bussó per pescar angules. És molt edificant la pau natural que es respira, tot i que ara me la desfà una moto aquàtica que passa a tota velocitat i una barca amb turistes que ve des d’Amposta. Bé, entenc la fal·lera de la joventut i els viatges culturals, però un sempre recorda el seu riu més natural i entranyable, i aquest no és altre que el magnífic riu Ebre sol… 

El meu riu Ebre

La barca, al riu, va o no va, els rems no toquen aigua, faig una becaina d’ulls al cel… Hi ha cops que el meu riu Ebre sembla que puja en lloc d’anar cap a la mar, s’està bé, és una calma serena i plàcida on una deliciosa brisa t’acarona la cara i no hi ha més so que allò més natural dels ocells que festegen per les canyes, el pas en vol dels flamencs, o el salt artístic d’alguna llissa voladora…  

Passejant pel Delta de l'Ebre

Fa un parell de dies que dediquem els matins a recórrer els arrossars, que ja es van omplint d’aigua, i els aiguamolls de la Tancada i l’Encanyissada, tot passant pel Poble Nou del Delta i el Trabucador i arribant fins els Eucaliptus i el Riet Vell, que ens ha meravellat. Hem vist els flamencs, però no tan prop com l’altra vegada que vam venir, que ja fa tres anys. Des de l'observatori del Riet Vell hem fet algunes fotos a ànecs, fotges, polles d’aigua, martinets blancs, camallargues… i als flamencs des del mirador de la Tancada. El Delta és preciós…

Seguim al Delta

He anat a fer un tomb fins al riu, el riu Ebre, evidentment, que per mi és una delícia mirar com baixa, prou ple i pausadament. Avui dinarem tard, el Pere surt a quarts de quatre de la feina i hem decidit esperar-lo per dinar junts. Avui és el dia que fem “calent”, és allò de l’arròs, col i fesols amb alguna cosa del porc, a nosaltres, si n’ha pogut trobar, ens agrada amb cua, o sinó amb galta o peus també queda prou bé. He fet una bona caminada pels horts i per la vora del riu, aquí tot és molt pla i es passeja força bé i, sobretot, molt distret, recordant temps passats estimats. Demà toca fideuada…

Un riu en pau

He anat a veure el riu, abans l’emoció de la terra, els horts, faves, carxofes, taronges, etc. El riu, lo riu Ebre, al seu pas per Deltebre, és un espectacle, avui fins i tot m'ha semblat que anava en direcció a mar. No he vist saltar cap llissa, no he vist creuar els flamencs, ni tampoc cap ànec amb la seva parella, o fins i tot amb aneguets com he vist altres vegades. Tampoc hi ha motos aquàtiques, bé un riu amb molta pau…

Dinar en família

He anat a veure el riu i els horts, encara he vist alguns tomàquets de penjar encanyats, pebrots i bitxos ja en plena decadència. M’he menjat una figa negra, d’una figuera de l'hort d’un amic, i m’he assegut a veure el riu Ebre, de forma pausada i tranquil·la, tot un espectacle que sempre em meravella i m’omple de tota mena de càrregues positives. Hem dinat a Tivenys amb la meva família. La Tessa fa 9 anys… avui l’he vista, està alta, ferma, guapa, més que guapa preciosa… i crec que em quedo curt. Estar amb la família és una de les coses més maques que té la vida, avui ho hem gaudit amb un dinar al restaurant Lo Parque, amb una vista al costat del riu que és extraordinària. Ha estat un àpat al nivell de la celebració…

Viure prop del riu

Una barca a rems, però també amb motor silenciós, viure prop del riu, d’un riu com l’Ebre. Unes canyes verdes i altes, una llocada d’ànecs nedant pels voltants, el raucar de les granotes de l'arrossar proper, tot verd, ja una mica groc, amb l’arròs madurant a pressa feta. Alguna llissa que salta, alguna polla d’aigua, alguna fotja, un nombrós grup d’ibis, algun vol de flamencs creuant el riu. La delícia de viure a Deltebre, prop del majestuós Ebre…

Records del meu poble

Després del viatge llampec a Deltebre per l'aniversari de l’Elna, em ve de gust plasmar la imatge del Deltebre verd, amb un parell d’ibis fent-se acaronaments, amb una foto plàstica de gran i pura bellesa. He recorregut els carrers que feia en bici anant pel Toll fins al pas de l’illa de Buda. Preciós… apropar-se al riu i gaudir de la desembocadura de l’Ebre, no té preu. A vegades passava i m’aturava una mica per la zona de nidificació. Ara només són records d’aquells màgics que un conserva en un lloc preferent del seu cor. Són records del meu estimat poble de Deltebre…

En bici per Deltebre

Vaig en bici, sol, tranquil, a poc a poc, la idea és arribar fins a la desembocadura del riu Ebre, fins al restaurant de Nuri i el pas de l’illa de Buda. Després arribaré fins la muntanya més alta de Deltebre, on són les Verges més significatives de les nostres contrades i, si puc arribar a veure l’entrada majestuosa del riu al mar, ja hauré complit l’objectiu d’aquesta espectacular passejada en bici. Mentre, hauré vist els magnífics arrossars de verds sublims i molta part dels nostres preciosos ocells, a més del raucar de les granotes que sembla que ja tornen a sentir-se prou…

Sentiments

Bocabadat, observo els blaus del cel al mar, somio amb els mil somnis d’una nit d’hivern. Penso en els verds del Delta de l’Ebre quan l’arròs encara és lluny d'espigar i va rebent l'adob, ni al mateix temps, ni amb la mateixa quantitat, verds de diferent intensitat, però sempre fascinants, únics, molt especials. Amb gran plaer observo el curs del riu Ebre al seu pas per Deltebre, prop ja del seu final, té la calma de l’abraçada que rep del mar i ho fa amb gran estima i entusiasme, de bon mar…

La màgia del riu Ebre

La màgica d’aquella posta de sol mirant l’Ebre riu amunt. Veure baixar l’aigua amb calma on les llisses tenen temps de fer els seus vols com si fóssim ocells. Escoltar el raucar de les granotes mentre observes com l’ànega surt de passeig amb la seva pollada d'aneguets. I gairebé arribant a la foscor, veure el pas d’un vol de flamencs que passa d’una part a l’altra del riu amb el seu so característic. Això és el Delta…

Els verds a tocar

Quan sóc a Tarragona tanco els ulls i veig la majestuositat en calma del nostre riu Ebre, ara el veig de prop, a tocar de l’abraçada amb el mar, el meu amic de sempre. Deltebre, aquest és un poble amb els verds més bonics del món, impressionen els arrossars quan és el seu temps, els horts són prop del poble i els pagesos uns grans artistes…

Per la vora del riu Ebre

Camino molt a poc a poc, fa un dia esplèndid, va sortint el sol, passo prop d’una mena de búnquer de la guerra civil i, allí mateix, hi ha un mirador d'on es pot veure el riu Ebre, que no se sap ben bé si puja o baixa, ja que la proximitat del mar fa que doni aquesta sensació. Veig molta gent de fora, fan moltes fotos, ho gaudeixen, tot això és molt bonic, natural, realment preciós…