No s'hi val a badar

El Barça guanya al Llevant 0-3 i ja podem abaixar l’accelerador, ens defensarem amb la possessió, res d’anar a per més gols com sempre fan al Barça femení, i passa el que passa, una pèrdua de Xavi Espart i una gran intervenció d’un jugador català del Llevant i et fan dos gols, i aleshores corre-mi tots, glaçats i una mica espantats. Hem tingut la sort de què Adeyemi ha tornat la moneda i també ha entrat fins a la cuina per a fer un gran gol i recuperar la tranquil·litat a tota la culerada. No s'hi val a badar. Visca el Barça i visca Catalunya!! 

Visca el Barça!!

Segon partit de lliga, 0-4 al camp del Sevilla, un Barça molt superior, amb una Hansen estel·lar que em té el cor guanyat i fa que el seu treball sigui diferencial i impagable. Substituir a Alexia, Salma, Ona i Mapi no serà fàcil, tot i que s’ha fixat prou bé, però aquestes són primeres espases. Pel que he vist en aquests dos primers partits, la cosa pinta bé i, si recuperem a Aitana i a Laia Aleixandri, podem fer un bon paper, fins i tot a Europa. La Renée van Asten m’agrada molt i la brasilera Kerolin, quan entre en dinàmica d’aquest equip, també ens anirà bé. Com sempre tenim una pedrera molt bona. Per cert, l'equip masculí ha guanyat 0-5 a València, que tampoc està gens malament… 

Futbol

Futbol de debò, de primera, de competició, res de partits de preparació o de costellada. Un Barça - Bilbao per obrir boca a casa, que no ha estat gens malament, ha guanyat el Barça 2-0, però en podia haver fet 5 o 6, si Lamine hagués estat una mica més afinat. Bé, he gaudit del meu equip, Pedri torna a ser Pedri, Gordon pinta molt bé, Raphinha no para de pressionar i això, unit al la seva gran qualitat, el fa insubstituïble, Fermí, Pau, Rodri i tota la resta, que fan que tots els seguidors estiguem molt il·lusionats. L’equip té les idees molt clares, és molt jove, juga amb les línies molt avançades i, sempre que pot, al primer toc. Veurem com va tot, però aquest equip pot jugar molt bé a futbol, només cal que li deixin fer… 

Joan Gamper

És la presentació oficial del Barça, els nous fitxatges, el parlament de l'entrenador i el del capità demanant tota la col·laboració dels aficionats i oferint tota l’entrega professional per part seva. He seguit la pretemporada i sembla que la cosa pinta bé, s’ha fixat prou bé i, si s’aconsegueix un bon nou, podem començar la lliga amb garanties de fer un bon paper. Llàstima que en Julián sembla que no vindrà, ens hauria anat bé, però tampoc cal perdre el cap, Deco trobarà un bon 9 amb experiència que, amb aquest equip, es podrà lluir com cal… 

Campions!!

Bon dia, fa bon dia, és un bon dia, diria que l’home amb el futbol fins i tot s'espiritualitza, i a mi em sap greu per tota la comunitat argentina, sobretot pel que significa per a ells perdre aquesta final, i de manera tan clara, sent superats clarament pel combinat espanyol. Capítol a part en mereixen les llàgrimes de Messi, desaparegut gairebé tot el partit, potser la seva trajectòria es mereix un final millor però la vida, a cops, és així i no hi ha cap dubte que la victòria d’Espanya és justa. Enhorabona a tot l'equip, especialment als jugadors dels Barça que han estat decisius… 

Futbol

Confesso que m’agrada el futbol i a la Teresa també, som del Barça i ho gaudim com cal, perquè el que es demana és guanyar a través del bon joc i això a can Barça passa sovint. El que no m’agrada del futbol són els fanatismes tan exagerats que s’observen algunes vegades, alguns són còmics i d’altres fins i tot dramàtics. Ara en aquest mundial que estem vivint apassionadament, hi ha moments emotius de màxima tensió. Hi ha llocs on el futbol és gairebé una religió i guanyar o perdre és un drama nacional. Argentina i Espanya juguen la final, però només és un partit de futbol… 

Estiu esportiu

Vaig ben servit d’esports, ara amb el Tour de França que el tindrem uns dies per Catalunya, amb una contrarellotge per equips, una sortida des de Tarragona i una tercera etapa cap al nord que acaba a Les Angles. Sembla que Pogacar és el principal favorit. Després, el mundial de futbol, on Espanya pinta bé i França és per a mi l’equip a tenir en compte, però encara queda molt per decidir. També hi ha el torneig de tennis de Wimbledon, on sembla que Sinner s’ho endurà amb una certa facilitat, Alcaraz no ha arribat a recuperar-se a temps i Rafa Jódar ha caigut a la tercera ronda. Bé, estic prou divertit i gaudeixo molt... 

Tarda de cinema

No entrava en el programa però, després de la migdiada, sempre faig un cop d’ull a la tele i si fan alguna cosa que m’agrada m'enganxo. Avui feien Cister Act 1 (Una monja de cuidado) i l’he seguit amb el mateix plaer d’altres vegades i, oh sorpresa!!, a continuació m'han fet Cister Act 2 (De vuelta al convento) i també l’he vist gairebé tota, ja que feien el partit del mundial Inglaterra-Congo i també anava fent un cop d’ull de tant en tant. Han guanyat els anglesos però aquest parell de pel·lícules em tenen el cor guanyat i sempre les miro... 

Vila-real

Hem esmorzat xocolata amb xurros i cap a Vila-real. Em feia gràcia veure l'Estadi de la Ceràmica, una preciosa construcció de color groc on l’equip de la ciutat sol practicar un molt bon futbol. Hem pres un cafè a la Taverna Milagros i hem anat a posar benzina a un Carrefour. Després hem anat a visitar la Basílica de Sant Pasqual que, tot i que ens ha costat molt aparcar, encara hem pogut fer alguna foto. Per acabar ens hem apropat al la desembocadura del riu Llinars, on sembla que hi ha algun observador per veure ocells, però havies d’anar alguna estona caminant, feia massa calor i ho hem deixat córrer, de totes maneres el paisatge de xiprers i altres arbres és prou bonic. Bé, demà dia de reflexió i alguna compra i divendres cap a Tarragona… 

Petits plaers de la vida

Despertar cada dia ja és un motiu de joia, la Teresa prop, el cafè a punt, les orquídies lluint la seva bellesa habitual i a la finestra, onejant com cal, la meva gegantina bandera del Barça. Sí, ha estat un dia força agradable i, per acabar-ho d’arrodonir, he escoltat la roda de premsa del senyor Florentino Pérez, on tot el món és dolent i va contra el Madrid, i no ha fet el mínim gest d’autocrítica davant del lamentable joc que el seu equip ha fet durant l’any, tot i tenir una plantilla feta a cops de talonari, és a dir, una plantilla, però no un equip. Bé, un dia prou complet... 

Campions de lliga

Bé, ja en són 29, aquesta amb un regust molt especial perquè és guanyada a casa, al Camp Nou, i contra el Reial Madrid, a més amb tota justícia i amb un joc coral molt atractiu. Fora injust anomenar personatges clau en aquest èxit de la regularitat però, de totes maneres, sí que en vull fer esment d’alguns: Lamine, evidentment, Pedri, metrònom i cervell de l’equip, la resurrecció de Ferran amb un final de temporada excel·lent, la sorpresa de Cancelo que ha superat totes les perspectives, Eric, un multiservei total, Pau Cubarsi, la joventut al poder, Fermín, incansable i molt valuós, el porter Joan que ha estat el menys golejat… Bé, caldria anomenar-los a tots, ja que han estat a un gran nivell. Menció especial a l’entrenador, tot un crac i una gran persona. Visca el Barça campió!! 

Espanyol - Real Madrid

El Barça encara no és campió, el Real Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol i caldrà esperar. L’Espanyol-Real Madrid, és l’únic partit que veig d’aquests dos equips, a part dels que juguen contra el Barça, evidentment, però quan juguen tots dos qualsevol resultat dels tres possibles sempre em sembla bé, sobretot l’empat perquè així perden dos punts cadascú i si guanya un o l’altre també m’està bé perquè l’altre ha perdut. Bé, aquest cop hauria estat bé que guanyés l’Espanyol ja que així ja seríem campions, però és igual, només ens manca un punt per guanyar la lliga… i la guanyarem, aquest any no es pot escapar de cap manera.  

Barça total

El Barça masculí guanya a Getafe i com que el Reial Madrid només ha empatat a la Cartuja contra el Betis, doncs, el Barça li treu onze punts, la qual cosa vol dir que la lliga és gairebé al sac, tot i que encara no és ben lligat. Elles, l’equip femení, ja són campiones de lliga, aquest fabulós equip va aconseguir el títol de forma matemàtica, guanyant 1-4 al camp de l’Espanyol, és tot un plaer veure-les jugar. Avui han jugat contra el Bayern de Munich, el campió alemany, les Semis de la Champions i han empatat 1-1 i tot és decidirà a la tornada al Camp Nou. Força Barça!! 

Jornada en clau Barça

Tot ha començat amb la victòria de l’equip femení de futbol que ha guanyat a  A Coruña per 0-2, tot i que ha tingut que treure a tota la cavalleria per aconseguir-ho. A la tarda, el masculí de futbol ha guanyat al Sevilla per 5-2, prou contundent i amb alguns detalls que m’han agradat molt, com per exemple, Cancelo que cada cop ho fa millor, la tornada de Gavi que és un tot terreny espectacular i, sobretot, que la majoria de jugadors són molt joves i formats a la Masia. També teníem eleccions, sembla que Laporta ha guanyat per golejada i a mí em sembla molt bé. Visca el Barça i visca Catalunya!! Bona nit amics, fins demà!! 

Gran Barça!!

El Barça, que és el rei de copes, aquest any no jugarà la final de la Copa del Rei, ha caigut amb el cap ben alt, tot i guanyar el partit per 3-0 i estar a un no res de forçar una pròrroga que ha merescut de totes totes. Jo era dels convençuts que superar un 4-0 a l'Atlètic de Madrid era una missió molt complicada, però veient el partit, crec que només ens ha mancat una mica d’encert per superar als madrilenys i jugar la final. Vull felicitar a l'equip perquè ho ha donat tot i s’han deixat la pell, ben fet!! 

Les portes obertes

A l’escola del Serrallo els diumenges deixen les portes obertes del pati i moltes famílies del barri amb els nens venen a prendre el sol i a jugar a bàsquet o a futbol. Avui, a la pista de ciment, hi havia un pare amb dos nens de cicle mitjà, vestits amb la samarreta del Barça i, tot i que parlaven en castellà, eren més culers que jo, ja que cada cop que feien un gol, anomenaven a Lamine, a Pedri, a Ferran, a Cubarsí…, i ho feien realment molt emocionats. M’agrada la idea d’aquesta apertura dels patis i jo, com sempre que hi passo, m'apropo i faig un cop d’ull als futbolers… 

Visca el Barça!!

El Girona ha guanyat a l’Osasuna i surt i es consolida fora de la zona de descens. El Barça femení li n'ha fet dotze al Madrid CF, amb un gran nivell i amb incorporacions del filial molt interessants, com ara la Carla Julià. I la traca final ha estat la final de la Supercopa d’Espanya. Dic el de sempre, guanyar al Reial Madrid, per a un culer de naixement com jo, és un plaer d’aquells que em dura molts dies, se m'escapen somriures per tot arreu, trec i faig onejar per la terrassa la meva bandera del Barça gegantina i procuro no abusar dels meus amics merengues, però els faig comprendre que avui, com a equip, el Barça és molt més equip i majoritàriament amb jugadors formats a la Masia. Bé, estic futbolísticament molt satisfet… 

Més Barça!!

Reconec que l’Espanyol aquest any està força bé i potser ha merescut alguna cosa més en el partit d’avui contra el Barça, però s’ha trobat davant un molt bon porter que ho ha aturat tot. El tracte a Joan Garcia m’ha recordat a allò del nen que va llençar una pedra a una perera i l’arbre, generós, li va regalar una pera, doncs igual, Joan al tracte rebut ha respost amb una actuació memorable, pròpia dels millors porters del món. Avui diumenge i per acabar-me d’arreglar el cap de setmana, el Barça de bàsquet ha guanyat a la pista del Reial Madrid, cosa que feia anys que no passava, i és que aquest Pascual és un gran entrenador, el millor. Visca el Barça sempre!!
 

Tarda de bon futbol

Malauradament el Girona no acaba de sortir-se’n, tot i que va millorant, l’Espanyol, que no és dels meus preferits, està fent una gran temporada i el Barça, el Barça - Vila-real d’avui, és el futbol. Quan els equips es dediquen al jugar a fútbol i a més saben de què va aquest joc, l’espectacle està garantit. Llàstima d’aquella entrada que ha merescut la targeta vermella, sobrava en aquest tipus de partits que honoren el futbol. He trobat a faltar a Pedri, que és com una mena de temple i mesura, però al final hem pogut guanyar merescudament. El femení del Barça, segueix amb la seva línia habitual, tot i les seves baixes. És tot un plaer veure-les jugar… 

En català, si us plau!

És l’hora del pati, sempre que puc faig un cop d’ull al pati de l’escola. Avui em sorprèn una cosa que hauria de ser normal en una escola catalana, uns nens de segon, màxim de tercer, juguen el seu partit de futbol i parlen en català… “és fora de joc”, diu un, “no, no ho és”, diu un altre, i un tercer es fa passar per l’àrbitre i diu que ho va a veure al VAR, tot i fent amb les mans el quadre de la televisió, s’està una bona estona i torna esperitat tot dient que és gol i no hi ha fora de joc. Sempre m’han fet molta gràcia els nens de segon, tot i que jo sempre tenia els dels cicles mitjà, tercer i quart…