Pluja i vent

Diuen que es tornen a apropar les pluges… m’agrada la pluja moderada teclejant amb suavitat mentre vas conduint per alguna carretera prop del riu. No m’agrada el vent, recordo que quan conduïa em feia molta por, tot i que una brisa suau de maig, com diria el poeta, sempre em resulta agradable. Tampoc em fa cap mal una mica de vent de tardor, que fa volar unes fulles seques de morera i que vol dir-te que l'hivern és prop i cal gaudir de la moderació de l'estació. Bé, pluja sí, vent no, tot i que sense passar-se tot és necessari… 

Observant la natura

Aquell ventet gelat que no és massa agressiu però que et fa cercar el sol i agrair-lo, tot i prenent consciència d’aquest bany de llum i calor tan positiu… El racó del port on les llisses es deixen veure amb generositat… però avui no hi són, l’aigua és una mica moguda, es veu amb marcades ondulacions i crec que deu estar molt freda, tot i que recordo que jo explicava als meus alumnes que el mar ens fa de nevera a l’estiu i d'estufa l’hivern. Bé, avui el passeig serà més curt i, aleshores, faré més estona de bici estàtica. Salut amics, molt bona nit a tothom!! 

Pensaments...

Cercaré un vent on esbrinar les meves respostes, i ho faré a la llum de l’estel més preuat que tens a cada ull, i és possible que trobi allò que he sembrat, si més no, sempre ho he pensat així. Diuen que qui sembra vents recull tempestats, però també diuen que si fas bé, bé trobaràs. Ja sé que molts pensareu que això no sempre és així, però us convido a pensar en allò que diu que al cul del sac es troba tot. Bé, el millor de tot és estar en pau amb un mateix. Bona nit a tothom, amics!! 

Vent

Volen les fulles, fa vent, xiula amb una mena d'udol planyívol que sembla anunciar que pot fer mal. Penso amb el meu Delta de l’Ebre, que sembla ser el menjar preferit del mar en temporal, també amb la barra del trabucador a la Ràpita, on es trenca fàcilment amb les ventades. Volen les fulles, acabaran de caure i els arbres es desfullaran per rebre l’hivern…

Sant diumenge

En baixar al carrer, un airet m’acarona deliciosament. Mentre espero el bus, observo expectant el vol de les fulles del plataner que ja romanen al terra marronoses. A l’ombra s’està força bé, al sol encara fa xafogor, és molt desagradable. A casa ens cal l’aire condicionat, però per la finestra veig que els tendals del veïnat es mouen amb una certa gràcia. L'airet ja és una mica vent, no és molt fort però si que refresca una mica. És diumenge, sant diumenge…

Que plogui...

Sembla que avui tindrem una bona borrasca amb vent, mar molt alterada amb gran onatge i també pluja abundant… el vent i el mar si es calmen no passa res, però la pluja que sigui generosa, ja que la manca de reserves als pantans és preocupant. Bé, sobretot que no faci mal, sobretot el vent que quan s'enfada fa caure arbres i algun sostre poc consistent. Bé, que plogui que ja toca i ho necessitem molt a tots els nivells, l'aigua és vida!! 

Xerrant amb la lluna

Avui parlaré a la lluna perquè que tingui cura del sol… aquests dies s'ha passat tres pobles i ha arribat a deixar unes temperatures de gairebé 40 graus, també li diré que després de la calma sol venir la tempesta i sembla que a partir de dimarts ja tindrem pluges que poden ser importants, fins i tot amb calamarsa, i vents més freds i forts… Bé, toca aguantar i tenir paciència amiga meva, l'estiu és prop.

La melodia del vent

Com diria el poeta, aquesta remor que se sent no és de paraules, és el vent que fa una mena de melodia, com d'un violí molt afinat, que fa una mena de suaus alegries de continuïtat sens fi… No és normal que jo faci algun elogi del vent, més aviat l'associo amb el mal de cap i, fins i tot, amb la por, sobretot si m'agafa conduint. Però avui el so, no sé molt bé perquè, podria ser el d'un violoncel interpretat per un gran virtuós...

Viento

Decididamente no me gusta el viento, ni a favor, que pretende hacerme correr, ni en contra, que, al contrario que al señor Benedetti, a mí no me quita las preocupaciones ni los sinsabores, más bien me da dolor de cabeza. El viento me fastidia la lluvia en todos los aspectos, menos en el cómico, pero igualmente no me resulta agradable. Quizá, y por intentar encontrarle algun aspecto poético, pienso en el ruido con que rueda la ronca tempestad y yo me imagino que algún silbido de un viento huracanado habrá tenido algo que ver. Vientos, igual transportan besos de paz y bien, abrazos sinceros sin protocolo… y yo no me he enterado.

Esmorzar sol

Tot i el vent, he anat a caminar una estona, encara que hi ha cantonades on se m’emportava com si fos una fulla de morera. Recordo que, quan encara vivia el pare, un dia de vent vaig tenir que agafar-lo que me'l prenia sense cap mirament. Ben abrigat he anat a esmorzar, i avui he fet un cafè amb llet, ben calent, i un parell de llagostins, i a la Teresa li he portat uns croissants petits. Després, a casa he mirat per la finestra una bona estona, tot i escoltant com bufa el vent… volen les fulles mentre la Teresa fa “calent", el nostre menjar típic a Deltebre, tota una il·lusió!!

Fa vent

Fa vent i fred, és diumenge, dubto entre sortir o no de casa, anar al bar de sempre o al del veí… de moment escolto els bufits, a cops esfereïdors, d'un Eolo enfurismat que ha buidat la plaça i, per no veure, no es veuen ni volar les fulles dels plataners o les moreres. Però, ben tapat, ara passa algun atrevit, joventut que va a la piscina o al poliesportiu, i jo que també estic en plena joventut (la tercera), doncs em vesteixo i me'n vaig a peu fins al meu esmorzador dels diumenges…

Más viento

El viento me impide salir a caminar, miro por la ventana y solo algún osado intenta apresurado hacer sus menesteres, alguna melena al viento, alguien que se arrastra por las paredes. Mi estelada se vuelve loca, alguna maceta rota por los suelos y el ruido cansino de las corrientes me pone de los nervios. No, nunca me gustó el viento y, si me coge en coche por la altura de Hospitalet o Miami playa, me entra pánico y si puedo me paro un poco hasta que aminorar su profunda intensidad...

 

Despierta el día

Emerge otro día con sol, hace buen tiempo como preámbulo de otra borrasca que se acerca, creo que la llaman Justine y viene del norte, parece que con vientos que harán que el mar se coma un poco más de Delta… Luce el sol y en la plaza, muestran su brillo todas las margaritas amarillas, niños y jubilados a tostar, hay vida, despierta el día...

Viento

Ya saben, me molesta, le tengo pánico, me produce dolor de cabeza, me pone histérico cuando veo que acosa de muy mala manera los huertos, los árboles, los arrozales, pero cuando me entra el canguelo más intenso es cuando voy conduciendo de Deltebre a Tarragona y, a su paso por Miami y por Cambrils, sopla tan fuerte que suelen verse algunos vehículos tumbados, incluso alguno de gran tonelaje. Cuando llegamos a casa, y bajo a mi plaza de parking, respiro tranquilo y no pienso salir hasta que Eolo deja de hacer de las suyas...

 

Fa fred i plou

Fa vent però al mateix temps plovisqueja, és allò que els castellans dirien... "Hace un día de perros". La meva estelada blanda d'un costat a l'altre i no sé com no s'estripa, perquè és va enganxant per tot tot arreu. Fa dia de fer menjar de cullera... veurem en què sorprèn la Teresa, però la confiança és sempre total. Bé, un dia més a casa i procurant prendre'ns-ho el millor possible.