Menjar d'estiu

Sempre em ve de gust la fruita, sobretot la síndria i el meló, aquell que al poble anomenàvem “tendral”, també els préssecs grocs i les cireres. També m’encanta el gaspatxo o la seva realització, a la que anomenen “salmorejo”. Ara a l’estiu soc molt partidari de les amanides: d’arròs, de pasta, de llegums, o simplement verda o de colors, però sempre amb els complements adients i ben fresques del frigorífic. No me’n puc estar de recordar els canelons d’estiu de la mare, i la llet merengada, i el braç de Fabiola. Per veure recomano una cervesa torrada sense alcohol… 

Amanida de llenties

La Teresa en acció, l’amanida d’avui ha estat de llenties, d’aquelles petites, i tot allò que ha afegit ho ha fet a trossets molt petits… ceba, tomàquet, olives verdes, tonyina, ou dur, formatge fresc, uns petits daus d'alvocat i una mena de vinagreta, que ha preparat ella mateixa, amb oli, mostassa i vinagre de Mòdena. Bé, tot ben fresc del frigorífic, ha resultat un encert perquè totes les viandes de l’amanida estaven molt ben preparades i es complementaven perfectament. Plat únic, una fruita i un cafè, un dinar d’estiu formidable… 

Estiu

Un desig de pluja fina i fresca, una ombra d’arbres de fulles que deixen passar una brisa suau que sempre ens acarona com cal… Una música de Mozart, amb tot ben mesurat per aquest geni al que anomenaven el matemàtic de la música… El mar, la mar, com vulgueu, aquella visió des de la finestra com un cel aigualit i ple de blaus amb roses blanques… El riu, l’Ebre evidentment, a la seva part final, a Deltebre, on el mar surt per abraçar-lo i les daurades i els llobarros fan excursions fins Amposta per demostrar l’eufòria i el plaer de la trobada… La nit, una nit de lluna plena del mes de juliol, una copa de cava, un saxo proper i la parsimònia de les onades… 

Dimarts de calor

Dimarts, dia estiuenc, toca mànega curta, gorra i ulleres pel sol, i un esmorzar una mica més lleuger que allò que és habitual, toca cafè amb llet i croissant, tot i que el meu cambrer de capçalera, sempre em porta un pensament de xocolata. Bé, caminaré sense pressa i fins i tot aprofitaré les ombres dels tinglados, ja que la calor és considerable. Arribaré fins al final i potser, si caic en la temptació, em faré el primer gelat de la temporada, o millor espero a la Teresa i qualsevol tarda fem un bon homenatge al Magnum de xocolata... 

Bon final d'estiu!!

La barca al riu, calor d’agost, de nit amb llum de lluna, de dia cercant l’ombra i la cervesa, un gelat amb copa, un cafè amb gel, una amanida de colors, poc menjar, bon repòs per l'aire condicionat. Vacances, recordo quan tenien sentit i eren una necessitat, ara, diria que sempre ho estic, de vacances, i ja no puc dir allò que deia sempre al tornar: “necessito un mes de vacances per a recuperar-me de les vacances”. Molt bé, bon estiu a tothom, que ja s’està acabant… 

Estiu

El sol d’agost s’ha deixat anar, brilla i té tots els colors del verd, com diria en Raimon, la gespa que voreja el riu Francolí. Cal cercar les ombres, apropar-se als arbres del bosc proper i amic. Passo pel davant de l’aqüeducte romà de Tarragona, encara fa goig, m'endinso entre la pineda, on gairebé em fan una salutació una família d'esquirols, prop és la font on hi ha els nenúfars amb les seves precioses flors blanques i les granotes raucant en ple festeig per damunt de les fulles… 

Festes majors

Pel mes d’agost se celebren les festes majors de molts pobles de les terres de l’Ebre. Jo recordo especialment les que feien a La Cava, que eren reconegudes com unes de les millors de la comarca. Recordo les tendes que es muntaven on es feien uns berenars espectaculars i, sobretot, les nits de ball, on venien els millors cantants del moment. Les festes de Sant Roc eren esperades amb totes les ganes del món, ja que per a moltes persones eren les úniques festes que podien fer, això si no s’avançava la sega de l’arròs i tot se n'anava en orris. Bones festes!! 

Un amor d'estiu

Un amor de juventud, un amor de febre, un amor d’estiu… i jo gairebé no sabia què m’estava passant, ho vivia intensament, si és que aquesta manera de sentir se li podria anomenar viure. Tot es reduïa a ella, o més aviat tot es magnificava amb ella, i el dia començava quan se m’apropava, quan em feia un somriure d’acollida, de bon dia, i el dia s’acabava quan els nostres camins no es trobaven, era un amor d'estiu, amb les bases de sempre i la febre com mai. És bonic de recordar… 

La meva finestra

Enyorava la meva finestra, a través d’ella es pot veure passar la vida de cada dia, i a la nit vindrà la lluna, suposo que a renyar-me doncs aquesta darrera setmana no ens hem vist ni hem tingut les nostres xerrades habituals. Ara que l’estiu ja s’ha acomiadat, suposo que voldrà explicar-me coses pròpies dels excessos de l’estació de les vacances. Ara ens veurem sovint…

Tu ets la primavera

La lluna em parla dels estralls de l’estiu, la gent l’aprofita fins a la darrera estona que duren les vacances. Però a mi l’estiu em porta a la primavera i aquesta em parla de tu. És allò de l'incipient brot verd i tendre de la planta que puja ferma i, per l’aspecte, florirà amb la flor del millor i més exquisit fruit d’amor. L’estiu em porta a la primavera i aquesta… deliciosament a tu...

Menjo gelats a l'hivern

No, els núvols no ploren gaire per aquests indrets, la xafogor ve més aviat de la humitat, per la proximitat de l’aigua. Vaig per l’ombra i el sol, el meu color és d’un sol i ombra, com aquella beguda que bevien els senyors grans del meu poble. M’agrada que refresqui, la incursió d’algun dia tempestuós, d’aquells escapats dels inferns, et fa viure grans moments. Jo menjo gelats a l'hivern…

Bon estiu a tothom!!

Són bons temps aquests de l’estiu, és allò de les vacances, dels gelats i de la síndria, del gaspatxo,l’orxata de xufla i la cervesa, que amb moderació és insubstituïble. Parlant de gelats, qui no recorda el Magnum de triple xocolata, creació que ratlla l’excel·lència del sabor i del bon gust. Bé, l’estiu ja el tenim a tocar, tornaran a reinar les amanides de tota mena, aquelles que surten fresques del frigorífic i, com no, jo me’n recordaré dels canelons d'estiu que feia la mare i que els presentava formant una margarida en un plat que feia tot el goig del món. Bon estiu!!

Fruita

M’agrada la fruita en general, sobretot les taronges i els préssecs, i sóc un amant entregat de les cireres en les seves diferents versions, aquelles negres i grosses o aquelles d’un vermell més clar que també tenen la seva gràcia. L’any passat vaig descobrir els paraguayos, aquella mena de préssecs aplanats i lletjos, però que tenen un gust molt especial i agradable. També penso amb la síndria i el meló que, a l’estiu que fa tanta calor, són molt refrescants i fan de bon menjar. La fruita dolça en general és molt atractiva, però cal moderar una mica el seu consum…

Les primeres calors

Sempre m’han agradat les primeres pujades de temperatura i el mes de maig… les brises suaus d’un maig florit, com recitava el meu pare. La gent ens traiem la roba d’abric i ens en posem de més lleugera, recuperem les sandàlies i els pantalons curts, desem els mitjons i procurem no anar pel sol, tot sabent que també produeix ombres molt maques. Recordo sempre i amb un cert plaer, els primers banys de l’estiu, per tot allò que tenien de màgics i relaxants, sobretot quan començàvem les vacances al poble i ens retrobàvem la família i els amics…

Fruita del temps

M'encanta la fruita en general i les cireres i els préssecs en particular, m'agrada la fruita fresca del frigorífic, tot i que diuen que perd una mica de sabor. Sempre recordo els préssecs de Calanda, que tenen un sabor especialment bo, i les cireres, aquelles una mica més grosses, negres, una mica més dures i molt dolces. També, sobretot a l'estiu, sóc un amant dels melons cristians, com diem al meu poble del Delta de l'Ebre, i de les síndries, que són molt agradables de menjar i molt refrescants. Bé, la fruita sempre és molt sana i et ve de gust, sobretot a la calor de l'estiu… 

Verano

Risas, sonrisas, rosas de espuma en el mar, baile de delfines, verano, vacaciones, sol y cerveza, playa y sombrilla y al agua, agua no muy fría, pasable. Nunca me gustó tomar el sol en la arena, pero sí darme un paseo por entre las olas que llegan calmadas… Como siempre, observo parejas, alguna joven de buen ver y familias enteras que me recuerdan a la familia Cebolleta de los tebeos de mis tiempos…

Minis de nata i xocolata

La Teresa ha comprat els primers gelats de la temporada, són uns cucurutxos de nata coberts d'una capa de xocolata molt bona i acabant també ple de xocolata. Són sense sucres afegits, molt petits, i ens en mengem un parell, bé, avui per ser el primer dia dos, demà només un, però són bons, boníssims. Un dia d'aquests sortirem a fer un tomb pel Serrallo i tractarem de cercar un bon Magnum de xocolata de diferents textures, totes rebones… 

Ja fem estiu

Finestra oberta, terrasseta, cafè gelat, aire condicionat, algun gelat d'aquells que acaben en xocolata al final del cucurutxo… De platja, res de res, ja fa uns anys que no anem a la platja a l'estiu, les incomoditats superen en escreix els avantatges i, aleshores, ho deixem per a l'hivern, on ja no hi ha gent ni cap olor de bronzejadors ni suor. Passejant per la platja, a l'hivern, és un recuperar l'essència de la mar i en l'ambient és capta tot allò que no van dir els silencis prudents… 

Cal tenir-ho tot a punt

Després del vent, la calma, han desaparegut les roses blanques d'escuma de la mar, ara sembla una bassa d'oli, amb minsos i molt monòtons moviments constants. Uns camions van reomplint de sorra la badia i un senyor amb un tractor ho va arreglant i rebaixant. És nota, se sent, es veu que l'estiu és prop i la gent s'està preparant, cal tenir-ho tot a punt, cal preparar molt bé totes les atraccions i més… 

Sense cervesa ni gelats

Aquest estiu m'he demostrat que una persona pot viure sense beure cervesa… i és que en la meva joventut no ho tenia tan clar. Doncs sí, aquest estiu, es podrien comptar amb els dits de la mà i, a més, sense alcohol, que són molt bones i ja estan prou aconseguides. La bondat, gairebé divina, la mostrava quan demanava un Vichy amb gel i llimona i em quedava tan ample. També he fet bondat, moltíssima, encara més que en la cervesa, ha estat amb els gelats, no n'he menjat gaires, ni el meu preferit Magnum de xocolata, així que aquest estiu me portat molt rebé...