Hotel Magic Sports

Aquesta cadena d’hotels es recrea amb una temàtica determinada i el Magic Sports, en el que estem nosaltres ara, ho fa amb els diferents esports, la nostra habitació es recrea amb l’automobilisme, però n’hi ha de diferents esports. Altres hotels es diuen Magic Fantasy i Magic Games, i tots estan decorats segons allò que representen. Bé, el bufet és prou digne, molt variat i de qualitat. Ahir vam fer un tomb pels voltants de l’hotel i ens va sorprendre el trencadís variat i molt artístic que es troba per tot arreu, fins i tot al peu de les faroles de la llum hi ha trencadís. Bé, tot això és terra de vacances, suposo que a l’estiu no es deu poder viure, però ara és un plaer poder ser per aquí… 

Vila-real

Hem esmorzat xocolata amb xurros i cap a Vila-real. Em feia gràcia veure l'Estadi de la Ceràmica, una preciosa construcció de color groc on l’equip de la ciutat sol practicar un molt bon futbol. Hem pres un cafè a la Taverna Milagros i hem anat a posar benzina a un Carrefour. Després hem anat a visitar la Basílica de Sant Pasqual que, tot i que ens ha costat molt aparcar, encara hem pogut fer alguna foto. Per acabar ens hem apropat al la desembocadura del riu Llinars, on sembla que hi ha algun observador per veure ocells, però havies d’anar alguna estona caminant, feia massa calor i ho hem deixat córrer, de totes maneres el paisatge de xiprers i altres arbres és prou bonic. Bé, demà dia de reflexió i alguna compra i divendres cap a Tarragona… 

Avui, Onda...

L’objectiu era visitar el seu espectacular castell, perquè es pot arribar en cotxe gairebé fins a la porta i és de fàcil accés, hem fet fotos, també de les vistes des de dalt del castell. Després hem anat a veure el Museu de Ceràmica del Taulell, de Manolo Safont, on hi ha, com diuen ells, taulells d’una gran bellesa artística i de diferents èpoques. Per acabar hem anat a veure el Santuari de Nostra Senyora de l’Esperança, molt fàcil d’arribar i amb un santuari molt reverenciat per la població. Bé, ha estat un matí molt agradable i profitós, hem fet moltes fotos maques per recordar-ho. Demà toca Vila-real, veurem què tal... 

Les Coves de Sant Josep

És un lloc màgic, preciós, amb un dels rius subterranis més grans d’Europa i amb un recorregut amb barca de més d’un quilòmetre i, després, un passeig caminant d’uns 250 metres més. Com sempre la Teresa ho tenia tot a punt, la distància fins La Vall d'Uixó, l’horari, les entrades comprades i a les 10 del matí ja érem a la porta i hem estat els segons d’entrar, després d’un grupet d’anglesos. La visita dura una hora aproximadament, a una temperatura constant d'uns 20 graus que es fa molt agradable, la barca avança perxant i quan l’aigua és molt profunda s’ajuda amb el sostre, precioses estalactites i roques de formes originals fent de tota la visita un lloc que val molt la pena de conèixer… 

Bon dissabte...

Fa calor però una lleugera brisa ho apaivaga una mica. Hem visitat Orpesa, l’església de Nostra Senyora de la Paciència, que té la seva gràcia, i al costat mateix el Museu d'Orpesa, les fortificacions i les defenses, el castell, muralles, torres i pirateria. Després ens hem apropat a Benicàssim i hem parat a la Plaça del Trenet, hem fet algunes fotos, i hem marxat a dinar al restaurant Mesón del Cordero, un lloc als afores de Castelló que té una puntuació de 9,3 sobre 10 i realment ho fan força bé. Evidentment hem menjat costelletes de xai i estaven delicioses, bon tracte i un lloc idíl·lic, ho hem gaudit com cal… 

Orpesa

Estem d’IMSERSO, de divendres a divendres a Orpesa, província de Castelló, som a l’hotel Màgic Sports, que no hem estat mai, però aquests indrets a la gent del Delta de l’Ebre sempre ens semblen propers i amigables. Bé anem amb el nostre cotxe, la qual cosa vol dir que programarem cada dia com ens sembli millor, anirem de pobles evidentment, algun museu i tot allò que ens aconsellen a l’oficina de turisme i que sigui atractiu per a nosaltres. Com sempre anirem fent fotos i en penjarem algunes. Esperem aguantar la calor i gaudir d’aquesta nova i agradable experiència... 

Seguim per La Ràpita

Ahir pel matí vam visitar EL museu de miniatures de “Juanito Cartes”, un senyor del poble que ha plasmat, amb materials diversos, els indrets més significatius de La Ràpita, val molt la pena de veure. Avui hem anat a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona que, tot i ser una mica empinada, s’arriba bé amb el cotxe. A part de l’Ermita, hi ha molt bones vistes, un museu i una ruta per veure pintures rupestres força interessants. A la tornada hem passat pel Freginals, on hem dinat al restaurant Racó del Montsià, un lloc que ens havia recomanat el nostre fill i que no ens ha defraudat gens ni mica. A la tarda hem anat a veure la subhasta del peix a la llotja. La Ràpita té la flota pesquera més important de Catalunya, impressionant…

D'IMSERSO a la Ràpita

Per a nosaltres, que som de Deltebre, anar d’IMSERSO a La Ràpita sembla una mica còmic, però a nosaltres ens fa tanta il·lusió com aquells que tornen a casa per poder gaudir, de nou, de tanta meravella. La Tancada, l’Encanyissada, el Riet Vell, el Trabucador… són algunes de les coses que es poden veure, a més de gaudir dels seus famosos llagostins i la resta de la nostra cuina extraordinària, com l’arròs del senyoret i altres versions i totes bones. Bé, dilluns anem cap allà, cofois i en bona hora…

Cementiri Modernista de Lloret de Mar

És diumenge, demà després d’esmorzar ja marxarem cap a Tarragona, on hem reservat taula al restaurant Les Tines de Renau. Avui com a cloenda hem visitat el Cementiri Modernista de Lloret de Mar on hem tingut la sort d’aparcar el cotxe prop de la porta i gaudir d’aquest lloc que hem visitat, amb el respecte que mereix, i hem gaudit d’aquest tipus d’art, que per aquesta zona n’hi ha una molt bona representació. Com no està massa empinat i no és massa gran, l’hem pogut recórrer i i gaudir com cal. El recomano, val molt la pena de veureu amb tranquil·litat…

Jardins de Santa Clotilde

Una mica empinats per a les meves cames, però espectaculars, tant en contingut com en vistes a mar. Hem entrat per l’Avinguda dels Til·lers fins a la Plaça de la Benvinguda, després la Plaça dels Sentits i la de les Sirenes. Hem arribat al Mirador de Sa Boadella, on hem descansat una mica mirant el mar, després la Placa de la Mediterrània i, prop, un petit estany on ens hem fet fotos. I ja hem anat baixant, fins a sortir una altra vegada cap a la Plaça de la Benvinguda i l’Avinguda dels Til·lers. Hem pogut aparcar el cotxe prop de la porta, cosa que he agraït perquè tenia les cames una mica sobrecarregades. Demà, cementiri modernista i fi de viatge…

Santa Coloma de Farners

Avui hem fet una bona sortida, passant per diferents pobles, primer pel petit llac d’Aiguaviva, on hem pogut fer un parell de fotos a uns ànecs blancs molt grossos, que bé podrien ser oques o fins i tot cignes. Després hem passat per Vidreres i per Sils, fins arribar a Riudarenes i a tocar d’allí està Santa Coloma de Farners, on hem fet una bona parada i unes quantes fotos dels llocs més habituals, ajuntament, església i alguna cosa que ens cridi l’atenció com el monument dedicat a Salvador Espriu, fill de Santa Coloma. Bé, ha estat una sortida breu, ràpida i força interessant. Demà toca costa…

Relax

Una platja tranquil·la, neta, que encara fa olor de mar d’hivern, unes ones suaus, unes roques que brillen al sol, perfumades per l’escuma de les ones. Un camí ben aconseguit, voreja la mar, és una pujada poc empinada, amb bancs per seure i contemplar de prop l’espectacle de la platja de Fenals, a Lloret de Mar. El nostre passeig ha estat maco, hem fet un cafè a un bar de primera línia, oh miracle, a Lloret fan el café bo, sempre…

Un tomb per Lloret

Hem esmorzat a l’hotel i, després, hem agafat el cotxe fins a un parking que hi ha gairebé al peu del castell. Des d’allí hem caminat fins al Museu del Mar, quatre plantes amb força documentació, on hem fet alguna foto prou interessant. Després, hem anat fins a l’ajuntament, on també hem fet la foto reglamentària de record, i ens hem arribat fins a l'església de Sant Romà, una joia en un principi gòtica, però que a base de reformes ha esdevingut d’un modernisme que és tot un espectacle visual, sobretot per fora, que forma un conjunt molt digne de veure i fotografiar. Ha estat un matí ben aprofitat i ben gaudit…

Nou IMSERSO

Som d’IMSERSO per la Costa Brava durant vuit dies, set nits, amb base a Lloret de Mar, a l’hotel Amatista. És la tercera vegada que venim a Lloret on sempre hem gaudit d’experiències molt positives i amb la possibilitat  d’anar de pobles, fins i tot d’interior, que tant ens agrada. Menció a part mereix el restaurant, ja que hi ha un bon assortit de platets individuals de gran qualitat i que fan tot el goig del món. Per cert, el cafè del bar és bo, m'han dit que és italià i, a més, el noi ho fa molt bé. Sembla que estarem bé, tot i que l’habitació podria estar més ben equipada, és una llàstima i costa una mica d’entendre en un hotel de quatre estrelles…

Caminem...

Caminem tranquil·lament per l'Avinguda del Papa Luna, com aquell que no va enlloc, nosaltres anem per anar, que sembla que és el que s’ha de fer. A l’esquerra el mar d’hivern, la platja sola i amb alguna olor que recorda la mar d’abans. Davant tenim un seguit de “manters” amb de tot, bosses, carteres, moneders, rellotges, cinturons, gorres i tota mena de records. Fem un cop d’ull i passem de llarg, al fons el castell majestuós i ben posat, en el punt més alt, i avui es veu força bé, no hi ha la boira que ha fet aquests darrers dies. Passegem, poc a poc, gaudim de bona calma i pau. Peníscola, ara encara es pot circular pausadament…

Jardí del papagai

Darrers sospirs d’admiració per Peníscola… Avui hem fet una sortida molt maca al "Jardin del Papagayo", una mena de zoo on, a més de tota mena d’ocells, hi ha també tortugues de totes mides, lèmurs amb unes cues precioses, cangurs, algun amb el seu fill a la bossa, i algun capibara gran i amb uns bigotis ben remullats. Abans d’entrar hem comprat una bosseta de menjar per als ocells i he gaudit de veure’ls menjar a la meva mà, fins que una mena de lloro vermell se m’ha cagat a la mà. No he pogut per menys de pensar en allò de què no cal matar a la mà que et dona de menjar. Bé, val molt la pena, tant pels animals, com per la vegetació i també per l’ambientació i la preparació per les excursions de la canalla…

Més pobles

Encara som a Peníscola… Avui hem visitat dos pobles més, tot i que Cervera del Maestrat ens ha semblat molt empinat i no ens hem atrevit a pujar per aquells carrers, tot i que sí hem estat a un antic molí que hi ha abans d’arribar i hem fet algunes fotos, hi ha un museu, però estava tancat. Primer havíem passat per Càlig, on aquí sí hem vist per fora l’església de Sant Llorenç, per dins, tot i que estava oberta, no hem pogut veure gaires coses perquè era a les fosques i, com sempre, hem fet foto a la Casa de la Vila, i a la una ja érem a l’hotel, ben impregnats del paisatge tan estimat i ben conegut de la Mediterrània, on destaquen els ametllers florits, que són preciosos, i uns camps de carxoferes impressionants…

Hem anat de pobles

Seguim a Peníscola, avui hem anat de pobles. Primer hem visitat Alcalà de Xivert, on ens ha agradat molt l’església de Sant Joan, tant per fora com per dins ja que avui, com és diumenge, hem tingut la sort de què era oberta. Després hem anat a Torreblanca, on també era oberta la seva església de Sant Bartomeu, no tan maca com la d’Alcalà de Xivert, però que també té la seva gràcia i els seus devots. A Alcalà de Xivert ens hem fet una foto on podia posar el cap i quedava vestit de templer, que sembla per aquí campaven d’allò més bé. Bé, ha estat una sortida plàcida i instructiva…

Des de la finestra

Des de la finestra de l’hotel veig i escolto el mar. Sempre recordo la por que em va fer la primera vegada que el vaig veure, però després ha estat per a mi com un refugi i, sobretot a l’hivern, un lloc de recolliment on es pot meditar amb la música de les onades i fins i tot alguna blanca gavina et pot fer de missatgera dels teus pensaments. A Peníscola, el dia ha estat gris, plujós, humit, i la platja sola, i les onades s’han mogut esplèndides mostrant amb generositat la seva escuma blanca i neta…

Peníscola

D’IMSERSO a Peníscola, 8 dies, set nits. Som a l’hotel Acuazul, gairebé a primera línia de mar, d’on es veu perfectament el meu amic salat i aparentment blau, des d’una terrassa amb una taula i dues cadires. L’habitació és prou gran, amb molta llum i espai suficient per poder escriure i utilitzar la tauleta i l’ordinador. Hem fet el primer dinar i, tot i que tenim el propòsit de no passar-nos amb el menjar, hem fet una bona amanida i la Teresa ha menjat carn i jo peix, però pel que he vist no serà gens fàcil fer una mica de bondat, tot i que ho intentarem. Bé, ja us aniré contant coses, encara que l’objectiu és descansar i no fer massa sortides…