Seguim per La Ràpita

Ahir pel matí vam visitar EL museu de miniatures de “Juanito Cartes”, un senyor del poble que ha plasmat, amb materials diversos, els indrets més significatius de La Ràpita, val molt la pena de veure. Avui hem anat a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona que, tot i ser una mica empinada, s’arriba bé amb el cotxe. A part de l’Ermita, hi ha molt bones vistes, un museu i una ruta per veure pintures rupestres força interessants. A la tornada hem passat pel Freginals, on hem dinat al restaurant Racó del Montsià, un lloc que ens havia recomanat el nostre fill i que no ens ha defraudat gens ni mica. A la tarda hem anat a veure la subhasta del peix a la llotja. La Ràpita té la flota pesquera més important de Catalunya, impressionant…

D'IMSERSO a la Ràpita

Per a nosaltres, que som de Deltebre, anar d’IMSERSO a La Ràpita sembla una mica còmic, però a nosaltres ens fa tanta il·lusió com aquells que tornen a casa per poder gaudir, de nou, de tanta meravella. La Tancada, l’Encanyissada, el Riet Vell, el Trabucador… són algunes de les coses que es poden veure, a més de gaudir dels seus famosos llagostins i la resta de la nostra cuina extraordinària, com l’arròs del senyoret i altres versions i totes bones. Bé, dilluns anem cap allà, cofois i en bona hora…

Cementiri Modernista de Lloret de Mar

És diumenge, demà després d’esmorzar ja marxarem cap a Tarragona, on hem reservat taula al restaurant Les Tines de Renau. Avui com a cloenda hem visitat el Cementiri Modernista de Lloret de Mar on hem tingut la sort d’aparcar el cotxe prop de la porta i gaudir d’aquest lloc que hem visitat, amb el respecte que mereix, i hem gaudit d’aquest tipus d’art, que per aquesta zona n’hi ha una molt bona representació. Com no està massa empinat i no és massa gran, l’hem pogut recórrer i i gaudir com cal. El recomano, val molt la pena de veureu amb tranquil·litat…

Jardins de Santa Clotilde

Una mica empinats per a les meves cames, però espectaculars, tant en contingut com en vistes a mar. Hem entrat per l’Avinguda dels Til·lers fins a la Plaça de la Benvinguda, després la Plaça dels Sentits i la de les Sirenes. Hem arribat al Mirador de Sa Boadella, on hem descansat una mica mirant el mar, després la Placa de la Mediterrània i, prop, un petit estany on ens hem fet fotos. I ja hem anat baixant, fins a sortir una altra vegada cap a la Plaça de la Benvinguda i l’Avinguda dels Til·lers. Hem pogut aparcar el cotxe prop de la porta, cosa que he agraït perquè tenia les cames una mica sobrecarregades. Demà, cementiri modernista i fi de viatge…

Santa Coloma de Farners

Avui hem fet una bona sortida, passant per diferents pobles, primer pel petit llac d’Aiguaviva, on hem pogut fer un parell de fotos a uns ànecs blancs molt grossos, que bé podrien ser oques o fins i tot cignes. Després hem passat per Vidreres i per Sils, fins arribar a Riudarenes i a tocar d’allí està Santa Coloma de Farners, on hem fet una bona parada i unes quantes fotos dels llocs més habituals, ajuntament, església i alguna cosa que ens cridi l’atenció com el monument dedicat a Salvador Espriu, fill de Santa Coloma. Bé, ha estat una sortida breu, ràpida i força interessant. Demà toca costa…

Relax

Una platja tranquil·la, neta, que encara fa olor de mar d’hivern, unes ones suaus, unes roques que brillen al sol, perfumades per l’escuma de les ones. Un camí ben aconseguit, voreja la mar, és una pujada poc empinada, amb bancs per seure i contemplar de prop l’espectacle de la platja de Fenals, a Lloret de Mar. El nostre passeig ha estat maco, hem fet un cafè a un bar de primera línia, oh miracle, a Lloret fan el café bo, sempre…

Un tomb per Lloret

Hem esmorzat a l’hotel i, després, hem agafat el cotxe fins a un parking que hi ha gairebé al peu del castell. Des d’allí hem caminat fins al Museu del Mar, quatre plantes amb força documentació, on hem fet alguna foto prou interessant. Després, hem anat fins a l’ajuntament, on també hem fet la foto reglamentària de record, i ens hem arribat fins a l'església de Sant Romà, una joia en un principi gòtica, però que a base de reformes ha esdevingut d’un modernisme que és tot un espectacle visual, sobretot per fora, que forma un conjunt molt digne de veure i fotografiar. Ha estat un matí ben aprofitat i ben gaudit…

Nou IMSERSO

Som d’IMSERSO per la Costa Brava durant vuit dies, set nits, amb base a Lloret de Mar, a l’hotel Amatista. És la tercera vegada que venim a Lloret on sempre hem gaudit d’experiències molt positives i amb la possibilitat  d’anar de pobles, fins i tot d’interior, que tant ens agrada. Menció a part mereix el restaurant, ja que hi ha un bon assortit de platets individuals de gran qualitat i que fan tot el goig del món. Per cert, el cafè del bar és bo, m'han dit que és italià i, a més, el noi ho fa molt bé. Sembla que estarem bé, tot i que l’habitació podria estar més ben equipada, és una llàstima i costa una mica d’entendre en un hotel de quatre estrelles…

Caminem...

Caminem tranquil·lament per l'Avinguda del Papa Luna, com aquell que no va enlloc, nosaltres anem per anar, que sembla que és el que s’ha de fer. A l’esquerra el mar d’hivern, la platja sola i amb alguna olor que recorda la mar d’abans. Davant tenim un seguit de “manters” amb de tot, bosses, carteres, moneders, rellotges, cinturons, gorres i tota mena de records. Fem un cop d’ull i passem de llarg, al fons el castell majestuós i ben posat, en el punt més alt, i avui es veu força bé, no hi ha la boira que ha fet aquests darrers dies. Passegem, poc a poc, gaudim de bona calma i pau. Peníscola, ara encara es pot circular pausadament…

Jardí del papagai

Darrers sospirs d’admiració per Peníscola… Avui hem fet una sortida molt maca al "Jardin del Papagayo", una mena de zoo on, a més de tota mena d’ocells, hi ha també tortugues de totes mides, lèmurs amb unes cues precioses, cangurs, algun amb el seu fill a la bossa, i algun capibara gran i amb uns bigotis ben remullats. Abans d’entrar hem comprat una bosseta de menjar per als ocells i he gaudit de veure’ls menjar a la meva mà, fins que una mena de lloro vermell se m’ha cagat a la mà. No he pogut per menys de pensar en allò de què no cal matar a la mà que et dona de menjar. Bé, val molt la pena, tant pels animals, com per la vegetació i també per l’ambientació i la preparació per les excursions de la canalla…

Més pobles

Encara som a Peníscola… Avui hem visitat dos pobles més, tot i que Cervera del Maestrat ens ha semblat molt empinat i no ens hem atrevit a pujar per aquells carrers, tot i que sí hem estat a un antic molí que hi ha abans d’arribar i hem fet algunes fotos, hi ha un museu, però estava tancat. Primer havíem passat per Càlig, on aquí sí hem vist per fora l’església de Sant Llorenç, per dins, tot i que estava oberta, no hem pogut veure gaires coses perquè era a les fosques i, com sempre, hem fet foto a la Casa de la Vila, i a la una ja érem a l’hotel, ben impregnats del paisatge tan estimat i ben conegut de la Mediterrània, on destaquen els ametllers florits, que són preciosos, i uns camps de carxoferes impressionants…

Hem anat de pobles

Seguim a Peníscola, avui hem anat de pobles. Primer hem visitat Alcalà de Xivert, on ens ha agradat molt l’església de Sant Joan, tant per fora com per dins ja que avui, com és diumenge, hem tingut la sort de què era oberta. Després hem anat a Torreblanca, on també era oberta la seva església de Sant Bartomeu, no tan maca com la d’Alcalà de Xivert, però que també té la seva gràcia i els seus devots. A Alcalà de Xivert ens hem fet una foto on podia posar el cap i quedava vestit de templer, que sembla per aquí campaven d’allò més bé. Bé, ha estat una sortida plàcida i instructiva…

Des de la finestra

Des de la finestra de l’hotel veig i escolto el mar. Sempre recordo la por que em va fer la primera vegada que el vaig veure, però després ha estat per a mi com un refugi i, sobretot a l’hivern, un lloc de recolliment on es pot meditar amb la música de les onades i fins i tot alguna blanca gavina et pot fer de missatgera dels teus pensaments. A Peníscola, el dia ha estat gris, plujós, humit, i la platja sola, i les onades s’han mogut esplèndides mostrant amb generositat la seva escuma blanca i neta…

Peníscola

D’IMSERSO a Peníscola, 8 dies, set nits. Som a l’hotel Acuazul, gairebé a primera línia de mar, d’on es veu perfectament el meu amic salat i aparentment blau, des d’una terrassa amb una taula i dues cadires. L’habitació és prou gran, amb molta llum i espai suficient per poder escriure i utilitzar la tauleta i l’ordinador. Hem fet el primer dinar i, tot i que tenim el propòsit de no passar-nos amb el menjar, hem fet una bona amanida i la Teresa ha menjat carn i jo peix, però pel que he vist no serà gens fàcil fer una mica de bondat, tot i que ho intentarem. Bé, ja us aniré contant coses, encara que l’objectiu és descansar i no fer massa sortides…

De Castelló a Tarragona

Hem esmorzat a l’hotel i a tres quarts d’onze ja fèiem camí cap a Tarragona, on hem arribat a quarts d’una aproximadament, només un ruixadet a l'alçada de Deltebre i després calma fins arribar, on ja fa una estoneta que va plovisquejant sense massa intensitat. Hem passat pel super per omplir la despensa i hem dinat a casa fent ja una mica de bondat . Bé, ja som a casa, és allò de la migdiada a la meva butaca reclinable, a més de tenir-ho tot a punt i a mà. Nadal és a tocar, m’encanta la vida si hi ha salut en pau i bé a tot l’entorn. Una abraçada a tothom!!

Seguim a Castelló

Avui ha fet un dia fred i ens ho hem emprès amb molta tranquil·litat. Hem agafat el nostre cotxe i hem fet un tomb pel port pesquer, El Grau, hem fet alguna foto, hem pres un cafè i m’he comprat un gorro pelfat que va molt per escalfar les orelles, que és el primer que se’m refreda. Bé, hem tornat a agafar el cotxe i cap a l’hotel, no feia dia per fer grans passejades. Cap allà a les dues hem baixat a dinar al mateix lloc i, com sempre, hem dinat força bé. Demà ja marxem cap a Tarragona. Han estat uns dies molt agradables i molt tranquils, en un hotel que val molt la pena i que recomano…

Som a Castelló

Hem esmorzat a l’hotel, excel·lent, i després hem anat en bus fins al centre de la ciutat on hem fet fotos a tot allò que ens ha semblat interessant, el teatre, el casino, diferents estàtues de personatges relacionats amb la ciutat, fins que hem arribat a la Plaça Major on és l'Ajuntament, la torre del Fadrí, de gairebé 200 graons que evidentment no hem pujat, i la Cocatedral de Santa Maria, on ha coincidit que feien un enterrament i no hem pogut fer fotos per dins. Bé, hem fet una bona passejada i hem tornat en bus per dinar a la Birrereria, igual o millor de bé que ahir. Maco Castelló, molt!

De Tarragona a Castelló

Hem sortit diumenge després de dinar i hem anat a sopar i dormir a Deltebre per veure al fill i a la família, i dilluns hem enfilat cap a Castelló, on hem arribat als voltants de la una. Som a l’hotel Silene, que ja havíem estat i és una passada, tenim pagat esmorzar i sopar, i per dinar anirem al restaurant la Birreria al camp de golf Costa de Azahar, que és davant de l’hotel mateix. Bé, ja som a Castelló, hem fet una bona migdiada i ara planificarem aquests dies fins dijous, on visitarem la ciutat i els seus voltants que ja coneixem una mica de quan hi vam ser l’altra vegada.

De Benidorm a Tarragona

Hem anat a fer les darreres torrades de margarina i melmelada de préssec, hem carregat el cotxe, hem passat a omplir de benzina i… cap a Tarragona manca gent. Hem trobat un camí plàcid i sense massa trànsit, així hem pogut complir el nostre objectiu, que era anar a dinar a les Cases d’Alcanar, al restaurant el Faro, que sempre ens atenen de meravella i mengem molt bé. Avui ha estat un menú a base de picadetes, a qual més deliciosa, on per mi ha sobresortit la qualitat d’unes navalles petites boníssims. Bé, com sempre bon dinar en general. A les cinc de la tarda ja érem a casa, hem comunicat que ja som a Tarragona sans i estalvis… i migdiada!

Descans a l'hotel

Sempre havíem tingut la idea de programar bé els viatges, la Teresa és una experta en trobar amb encert l’acomodació per a cada un dels nostres moments. Però aquest cop potser ens hem permès de gaudir d’algun dia de repòs, gairebé total, a l’hotel i la veritat és que hem descobert un altre plaer que potser se’ns escapava per fer un excés de programació i afany de voler veure-ho tot. Allò d’anar a esmorzar a l’hotel, després passar al bar a fer un cafetó, llegir les notícies i “facebookar” una mica, fer un tomb pel sol i anar a dinar, fer migdiada i… el sudokus, el solitari, escriure alguna cosa i no fer res de res que no sigui el plaer de ser i estar feliç com cal…