Banyar-se al canal

Soc un nen del meu poble, Deltebre, és el mes de juliol i, com tots els nens, vaig a banyar-me al Tubet del Cartero, encara no és temps de fer-ho al canal gran, això ho vaig fer una vegada amb el meu padrí. Un cop ja saps nedar, passes al canal gran i això ja és molt i molt divertit, el pots travessar anar i tornar, deixar-te anar d’esquena al favor de la corrent, fer molts bons capbussons, fins i tot des de la barana de ferro del pont de l’estació del carrilet. Soc un nen petit de La Cava, un orgull, ara Deltebre, amb el mateix orgull. Temps inesborrables per sempre més… 

El canal de terra

Recordo el canal de terra de l'esquerra de l'Ebre, l'olor de l'herba bona, tan agradable sempre, i algun glop que fèiem sense voler els que ens anàvem a banyar. Recordo els capbussons que fèiem, travessant per sota l'aigua el canal, i sempre hi havia algú que ho feia dos cops seguits, també recordo haver-me llençat, més d'una vegada, des de la barana del pont. Tota la canalla ho passàvem pipa, era la nostra piscina particular.

Herbabona

Vaig en bici per la vora del canal, algú ha pelat una taronja i ha llençat les peles a l'aigua, no m'agrada gens, tampoc que hi baixi una col pujada però, en aquest cas, és una mica còmic, una petita granota pren el sol tranquil·la, fa un viatge de plaer a favor del corrent… Llàstima, perquè el canal és net i l'aigua fa bona olor, fa olor d'herbabona, hummm...

Aigua corrent

"Aigua corrent no mata a la gent", dèiem al meu poble quan jo era petit, i recordo perfectament el canal de l'esquerra de l'Ebre, de terra, amb branques d'herba bona, i una aigua clara i neta on preníem el bany, tot i fent capbussons per travessar-lo i, aleshores, bevíem algun glopet d'aigua. Ara tot això és ja impensable, el canal és de formigó i l'aigua, com a amarronada, no fa ni bona olor. Tardes de gloria al "tubet del cartero" a Deltebre, allí fèiem peu i l'aigua també era molt neta i molt ràpida, allí apreníem a nedar i després passàvem al canal gran amb els nens més grans.

Cuestión de neuronas

Siempre me gustó hacer varias cosas a la vez, escuchar la música que le pido a Alexa, leer un libro y tomar café... y no es que ande muy sobrado de neuronas, así que acabo cerrando el libro, me concentro en la música y acabo tomando el café frío, o mejor al revés, apagó la música, me concentro en la lectura, y lo que es siempre invariable es que acabo por tomar el café ya frío, cosas que pasan…

Vaig a veure l'àvia

Vaig en bici pel marge del canal a Jesús i Maria a veure l'àvia. A l'alçada del pont del cementiri, hi ha uns nens banyant-se, tenen el terra mullat, baixo de la bici, em fa por de relliscar i fer cap a l'aigua… la canalla s'ho passa pipa, fa uns capbussons espectaculars i travessen el canal per sota l'aigua, alguns fins i tot anar i tornar. Continuo, el canal és de terra, fa una olor d'herbabona que reconforta, ja no trobo ningú més fins al pont de l'estació, entro al poble…