Parlant de la llum...

A cops la llum il·lumina, d’altres no te n’adones de la seva presència. La llum, aquella del cor, aquella que cal deixar brillar, com diu la cançó, proclama veritats i sempre és neta i diàfana. Llàstima que moltes vegades la tenim apagada, com si ens faci por de mostrar-nos tal com som perquè no estem de moda, o no encaixem en les tendències actuals, aquelles que no saben ben bé el que es fan o ho saben massa bé, la qual cosa encara és pitjor perquè, en aquest cas, tots saben on van i aquest és un lloc d’on ets anul·lat, fins i tot, com a ésser humà. Salut i bona nit amics!! 

Revisió del marcapassos

Avui he fet la revisió anual del marcapassos i tot correcte, diu el doctor que ja fa 8 anys que el porto i que queden piles per a dos anys i mig, de moment fins l’any vinent, que ja em trucaran. Recordo que el dia 1 d’octubre, vam anar a votar a la Plaça dels Infants, la Teresa, el nostre fill i jo, i a mi m'havien posat el marcapàs pocs dies abans i em van posar una cadira per poder seure i, fins i tot, em van deixar passar davant per poder votar. Bé, són records molt macos i molt tristos a la vegada, però això del marcapassos ha estat un encert de totes, totes. Bona nit a tothom amics!! 

Ens veiem

Matinem, la lluna dorm, neix el sol de la tardor, ens veiem, ens fem una salutació en forma de somriure expressiu, d’aquells que parlen, d’aquells que ho diuen tot. Marxem, aviat ho farem de la mà i, aleshores, a més de la intensitat d’aprovació del sentiment que proclama el somriure, hi haurà un contacte on la pell transmet amb bona transparència els batecs dels nostres cors, que ja sintonitzen per declarar la nostra progressiva i sublim afinitat… 

Una llum al cor

Sense pressa ni aturada, decididament s’havia instal·lat en l’habitacle més segur del meu cor. La ment no n’era massa conscient però, puntualment, un vol de papallones del meu interior s’encarregaven d'anunciar-me que tenia un problema, un deliciós problema que, com tots, té una solució i sinó no seria un problema. El cor reclama, la ment s’atura, escolta, fa cas, reflexiona, cerca pros i contres… però ella és allí, sembla que ha vingut per a quedar-se i jo cada cop ho entenc millor. Ara sembla que tinc una excel·lent llum al meu cor…

Revisió del marcapassos

Revisió anual del marcapassos, tot correcte, no ha hagut cap alteració i el cardiòleg em comenta que hi ha piles per a cinc anys més… i que fins l'any vinent, si Déu vol. Tenia la revisió a quarts de dues i a tres quarts ja érem fora i estàvem prop del restaurant típic català El Tiberi, on de tant en tant, quan ens volem fer un homenatge el visitem. Sense comentaris que podrien ferir la sensibilitat d’algú, ha estat una autèntica passada. Val molt la pena!!

El cor escriu un poema

Diuen que els poetes escriuen des de l'amor… i encara diuen més, el poeta enamorat es dona llibertat total i és el cor qui escriu el poema. Evidentment, per al cor que està guanyat per l'amor, tot és sublim, tot és com a meravellós, com vist per uns altres ulls que, a cops, no són els de la realitat. "Si la veiessis amb els meus ulls, la veuries amb els ulls de l'amor", diu una preciosa cançó de Dyango, gran intèrpret...

Una llum al cor

Suposo que tots devem tenir alguna cosa bona que ensenyar, aquella llum al cor que cal deixar brilla... cal cercar la oportunitat i no amagar-la, créixer en allò positiu que podem aportar i anar cremant del tot tanta mancança, tan d'egoisme, tanta falsedat i, sobretot, tanta cobardía. Sempre he pensat que podem millorar les nostres actituds, només cal actuar d'acord amb la consciència d'allò que voldries per a tu. Tenim una llum al cor…

El meu cor

El meu cor era normalment tranquil, amb els deures fets, gairebé gaudint de l'esforç del treball de cada día. Però un dia, de sobte, sense avisar, es va fer sentir com si em digués “aquí passa alguna cosa noi” i, de mica en mica, va anar obrint totes les seves habitaciones i les va anar omplint d'aquella nena, amb tot per descobrir, amb tot per progresar i gaudir, amb tot allò que la sana innocència et fa pensar en un contingut ple de grans i meravelloses realitats properes, a tocar…

En marcapàs a l'aeroport

Quan et fiquen un marcapàs et donen un carnet acreditatiu, i quan, per exemple, has d'anar en avió no has de passar pel detector de metalls, però em fa gràcia perquè fan un apart amb tu, on t’escorcollen com si fossis un delinqüent, d'aquells perillosos de les pelis de l'oest… En realitat, tot el personal de control et tracten molt bé i són dignes d'admiració per la seva tasca, on m'imagino que es deuen trobar en tota mena de situacions.

Amb la boca petita

El Madrid tampoc jugarà la final de la Champions. La dècima haurà d'esperar i jo, que no faré cap festa, ho sento una mica, però amb la boca petita... Sóc "culé", del Barça de tota la vida i per sempre més i més i Messi... i,  més, jo diré allò que és políticament correcte, sortit amb elegància, de la meva boca... petita.

Mai la sang es pot tornar aigua, mai un blau-vermell pot ser blanc, però un pot ser correcte, educat, terapeuta i consolador de sentiments. Un pot ser comprensiu i, fins i tot, fer tocar allò que no sona, i només beure una cervesa en lloc de quatre... amb la boca gran, per dir, amb la boca petita, que ho sents molt, que quina llàstima... de coets que no llançarem, tots plegats i replegats.
 

Cor

El meu cor balla entre espigues... d'arròs.
La Carme Rigalt no especifica si són d'arròs.
El meu cor batega entre alès i emocions.
Balla amb el vent que porta sentiments.
El meu cor es fa gran o petit com la boca...
Quantes coses es diuen amb la boca petita!
Quantes grans boques no diuen coses!
El meu cor viu en tots els pits volguts i amb mi.
Viu quan bull i balla a ritmes amorosos.
Cor de cor, de tot cor, cordialment, ben cordialment.
Sobrecor, cor obert, cor gran, de grans persones.
Persones de bon cor, gran cor, immens, coràs.
El meu cor que salta i balla i vola lleuger.
És tot cor. Deixeu-lo estimar en pau. És tot cor, coràs...