Carreteres de terra

Aquell camí de verds i fang, amb algun clot ple d'aigua de pluja restava  així uns dies,  pedres poques, eren carreteres de terra i, a més, estretes. Entre els arrossars, la dificultat per als camions era molt gran, només els grans conductors podien entrar segons a quins llocs. El desaigüe, la figuera, el xop, algun arbre d'aquells que semblen desmaiats. Evidentment, som al Deltebre de fa anys… 

Carrers mullats

Diria o estaria bé, o si més no a mi m'ho sembla, que fora bo que abans de mullar els carrers, primer escombressin bé i que a les deu del matí no és gaire bona hora per a nosaltres perquè, algun cop quan anem a esmorzar, hem estat a punt de relliscar i hem d'anar molt en compte per a no fer-ho. Bé, quan vaig a caminar, els dies que faig ciutat, estaria bé que la neteja i el reg pels carrers de vianants es fes a hores menys transitades. Avui plou i també han regat els carrers, potser no calia…

Passen els camions de la brossa

Passen els camions de la brossa, m'agraden els seus automatismes, van recollint cadascú el seu contenidor, cada cop és recicla millor i això és bo. És tard, ja només s'escolten sorolls ocasionales… una moto al que li caldria un silenciador, després d'una estona un cotxe d'aquells que sempre porten la música massa forta, fins i tot a la nit quan passen els camions de la brossa...

No es veu una ànima

Diumenge, quarts de deu, sóc al carrer, no es veu una ànima, la gent dorm o ja ha enfilat cap a la platja. A mi la platja només m'agrada a l'hivern, sola, que no trista, i molt ben acompanyada, sempre, d'algun sospir perdut entre les ones, o d'alguna nostalgia on tard o d'hora sempre acudeix algú a la recerca d'alguna solució. S'està bé, és un bon racó per meditar tranquil·lament…

El carrer estret

El carrer estret fa olor de brou de pescador, olor de barca i mar… Tot el carrer estret és de color blau, té roba estesa, camises blaves i faixes negres i algun tros de xarxa com a cortina, per fer saber a tothom que aquí viuen els pescadores. El carrer estret és molt entranyable, prop del mar, amb alguna taverna que fa olor de cafè, aiguardent i caliquenyos...

Viure a Goles de l'Ebre

Tot i tenir la casa prop de la carretera, al carrer Goles de l'Ebre, mai m'han molestat gaire els sorolls, potser l'estrèpit d'alguna moto a deshora, o alguna salutació festiva de la joventut, però res que no pugui aguantar i comprendre. Em fa gràcia la nitidesa amb la que escolto els pregons que passen per davant, avui mateix un del ple de l'ajuntament… Alguns comenten que no podrien dormir, però a mi no m'ha molestat mai. Bon inici d'any a tots!!

Responsabilidad...

La gente somos especiales, muy especiales, los bares están cerrados pero hacen cosas para llevar... la gente recoge su café, su cerveza, su bocadillo, o sus pastas o croissants, y se pone a beber y a comer por el entorno cercano. El espectáculo es denigrante, se fuma y es como si el bar hubiese abierto una terraza que va de un extremo a otro de la plaza… No tengo nada contra nadie, el señor del bar tiene derecho a ganarse la vida, pero hay personas que son poco responsables...