No ho he trobat bé

L’àvia o la besàvia, ves a saber, perquè la senyora, molt ben arreglada, sembla prou gran, porta una nena d’uns tres anys. La conversa que porten n’ha cridat l’atenció i, com sempre, m’ha marcat l’orella: “Si te vuelve a empujar, tu también le empujas”, li diu a la nena. Bé, és allò de la llei del Talió: ”Ojo por ojo, diente por diente”. Evidentment no ho he trobat encertat, la bona senyora tenia alguna explicació molt més edificant que no fomenti d’alguna manera la violència. No, no m’ha agradat gens ni mica i m'ha deixat un mal regust i les ganes de dir-li quatre coses… 

La rosseta

Era una nena nova, rosseta, preciosa, aquí no en tenim gaires així, i tots n'estàvem contents i ens volíem apropar de la millor manera, a més el mestre sempre ens deia que quan venia algun alumne nou, calia acomboiar-lo com cal perquè és pogués sentir aviat com un company més. A mi em feia gràcia perquè era molt rossa, gairebé blanca, i amb uns ulls d’un blau cel amb sol preciosos. Tots plegats vam tenir molt mala sort, la nena no va acabar el curs, els pares van marxar a un altre país, el seu…

Dues bessonetes

Uns pares de menys de trenta anys, una filla d’uns deu anys i, en un carro de dues places, dues bessones rialleres, boniques, precioses i molt xerraires i divertides que tenen dos anys i fan una careta que te les menjaries. Som al bar dels nostres amics alemanys del “Hola ola” i una de les petites, temps d’arribar, diu “una truita”, mirant la que hi havia damunt del mostrador, i tots ens hem quedat mirant-la, després han començat a fer tombs pel bar amb la complaença i admiració de tothom. Boniques del tot…