Pur sentiment

Al final han tingut a bé nomenar-lo amor, és una emoció viva, un sentiment transformador, una experiència única, que no saps com ni per què, però que et trobes pres d’una situació que mai hauries pogut imaginar. És allò on el temps de l’absència és etern i la presència és màgia en forma de somriure, d’exquisida afinitat total. Al final han tingut a bé nomenar-lo amor i no n’hi ha per a menys, és pur sentiment sublim…

Ha traspassat el professor Santi Juncosa

Ha estat un molt bon professor d’Educació física, amb una gran capacitat organitzativa i una habilitat especial per a tractar als seus alumnes. Gran company, d’aquelles persones que sempre procuren fer més fàcil la convivència, va esdevenir una persona excel·lent a qui tothom admirava, considerava i estimava. Vam coincidir molts anys a La Salle de Reus i sempre vam tenir un tracte molt cordial i respectuós, amb algunes anècdotes molt divertides que avui no venen al cas però que guardaré en el mostrari dels bons records d’una persona que valia molt la pena en tots sentits. El meu condol a la família, especialment als seus meravellosos fills, i a tots aquells que l’heu gaudir de prop. Descansa en pau Santi, la mateixa pau que tu donaves sempre. Et trobarem molt a faltar…

Ens ha deixat la Lucca

Era la gosseta del meu fill, un animaló feliç i agraït, que ens tenia el cor guanyat a tots plegats. Ha estat tractada meravellosament bé, el Pere és un animalista de cap a peus i sempre ha procurat donar-li una vida plàcida i complaent, i ella corresponia mostrant sempre, i com diria el nostre fill, una “contentor” permanent, movent sempre la cua i llençant aquells sons planyívols que mostraven la seva emoció constant. Sempre la tindrem present en el record, ha estat meravellosa i d’un comportament exemplar, la seva companyia impagable, un amor de gosseta immillorable. Adéu Lucca, mai t’oblidarem, sempre et tindrem al nostre cor.

Quan es parla d'amor...

Quan es parla d’amor potser caldria fer-ho amb molta més propietat, amb més força, amb més traça, deixant que els qui conten coses siguin els sentiments, no aquells imaginats, somiats o calculats per interessos que no venen al cas, sinó aquells viscuts amb tota intensitat, tant si han estat tota una benedicció com un insufrible patiment constant. Quan es parla d’amor s’escolta la veu del silenci que surt d’aquells ulls que ja s’han pujat el somriure per sempre més i el cor es manifesta tot cofoi…

El mediador

Cercaré “la” paraula, “les” paraules que facin mostrar el millor seny a la raó de cadascú. Sovint recordo a la figura del mediador, aquell ésser humà que sol ser una molt bona persona i que s’ofereix per esbrinar les possibilitats de consens entre dues persones que s’han ferit, intencionadament o no, i no sembla que estiguin en la millor disposició per arribar a cap entesa. Sovint hi ha un malentès que el mediador pot posar en evidència i, a partir d’aleshores, es poden construir ponts de comunicació adients i constructius…

Sentir-se reconegut

A tots ens agrada sentir-nos estimats, complaguts, realitzats, ben tractats, fins i tot reconeguts i acaronats. Sí, sí, ens agrada que tot allò que fem des del comandament directe del cor, sigui valorat. Però també ens agrada la discreció, que allò que fas de bo des de l’ombra sigui com una pluja fina, regal del cel, del cel del cor d’algú de bona mena. A cops, penso que fer coses bones és com una mena d’acte d’egoisme total, et fa sentir molt bé…

Sentir-se estimat

Sento l’abraçada de reconeixement del núvol, em sento estimat per la proclamació habitual dels sentiments que en el meu entorn prenen vida cada dia. Diria que hi ha un seguit de gestos automàtics que no cal reclamar perquè en el cor de cadascú ja venen així de programats. És com si tothom sabés de memòria allò que complau amb escreix al seu entorn més proper i això fa sentir aquella sensació de sentir-se molt estimat…

La dolcesa de la pau

Hi ha res més bonic que anar per la vida de la mà de la Teresa, la Teresa que tothom hauria de merèixer, que tothom hauria de tenir per ser feliç com cal. Hi ha res més bonic que el ser, que l'estar prop de l’ésser estimat i gaudir dels silencis plens de tendreses, de misteris resolts, de totes les converses que, amb les ales de l’amor, semblen portar un fil musical i harmoniós que deleita la dolcesa de la pau…

Mirar-la amb els ulls de l'amor

És clar, segur, jo la miro amb els ulls de l’amor i tinc molt clar que no tothom li deu veure les meravelloses qualitats, que per a mi són úniques. És allò que deia la meva àvia quan algú ens beneïa amb alguna bona pluja de floretes: “Això és que et mira amb bons ulls”, la qual cosa feia entendre que no tothom ho podia veure igual. Però jo la miro i la veig amb els ulls del millor amor…

Temps blaus

En aquell temps només pensava en blau, el dels teus ulls, ulls de mar de cel… però jo sempre els imaginava amb aigua dolça, tot i que no hi era absent mai aquell punt de gràcia i bon sabor que hi dona la sal. A més dels ulls, sempre solies portar alguna prenda a joc, el llaç dels teus cabells d'àngel ros, un mocador de coll, fins i tot unes sabates duien una cinta blava, que combinava perfectament. Eren temps de blaus de gran intensitat sublim…

Cada dia surt el sol

Moltes de les coses que ens calen, no plouen del cel, cal cercar-les a l’interior de cadascú. Sovint recordo aquella cançó que diu que tenim una llum al cor que cal deixar brillar. Allò que ens cal ho portem dins, cal trobar-ho, cercar-ho amb minuciositat i compartir-ho amb la gent que t'envolta, que sens dubte també és portadora de gran valors. Cal proclamar que el dia de l’abraçada, no sigui una festa d’un dia, sinó que sigui cada dia…

Un somriure a la vida

Avui em veig capaç de fer cent cançons proclamant veritats del meu cor. Avui la meva mà és al servei del cor per a escriure amb la tinta de la seva sang els colors de la felicitat, paraula que s'hauria d'escriure amb majúscules, perquè és un compendi de petites estones que, juntes, et fan actuar amb un somriure a l’entorn, en particular, i a la vida, en general. Sóc feliç de veure’t feliç...

Anem de la mà

Anem de la mà, les mans és diuen coses… Tenim quinze anys, tot i això caminem a poc a poc, sembla que no cal cercar res, ho tenim a tocar i mai tan nítida i certa l'expressió. Li faria un petó, però crec que no podria parar,potser ella l'espera i jo tinc un conflicte emocional. Veig un banc sota un pi, algun ocell ja comença a crear l'ambient adient, sembla que ha arribat l'hora, un petó ho proclama i certifica tot. Tenim quinze anys, les mans és fan proposicions…

John Lennon

John Lennon deia que si algun cop fem alguna cosa bona i no és vista ni reconeguda no ens preocupem, també el sol surt cada matí i hi ha molta gent que no el veu. Això em recorda allò de què les bones obres no s'han de fer per ser vistes, com fan els hipòcrites, per acabar dient que foren com sepulcres blanquejats per fora, que no pas per dintre. I per acabar recordar que cal servar bé i, si és així, que la mà dreta no sàpiga el que fa l'esquerra… Bé, hi ha frases molt boniques, que cal creure i practicar tots.

Vivències

Un cafè com amic i bon company, una lluna plena de llum, una taula, una cigarreta rossa, un Pilot i un paper. Escric des de la meva pau interior i és de nit quan tot és veu més clar, sobretot quan ets tu mateix qui ha fet la relació de les vivències especials amb les quals et recrees i te les regales, fins i tot, molt corregudes i augmentades. Un cafè, una nit, una pau…

Llenguatges

Algú deia que estimava els tres llenguatges de l'univers: la música, l'amor i el silenci. La música expressa sentiments i pot fer-ho amb extremada sensibilitat i bellesa. L'amor és sempre la millor raó per fer allò que toca perquè el que tens tocat de debò és el cor. El llenguatge del silenci és també molt evident i expressiu, un silenci amb un somriure d'aprovació és preciós, com també ho és quan et regalen o regales un silenci per no ferir… 

Sense saber-ne prou

Sempre em quedo curt, pobre, amb aquella sensació que ho he fet sense saber-ne prou. Intento explicar que, quan parlo o escric sobre la gent que estimo, el pares, el Pere, la Teresa, o qualsevol familiar, amic o company que m'han demostrat la seva estima, tinc aquella sensació de què no transmeto tot el meu sentiment, com si em quedés simplement amb unes formes boniques però sense acabar de definir el sentiment... 

Plantón

Cejijunta y cabizbaja, como diría el poeta, la vi sentada en un banco cercano al mar. De su cara de ángel rubio asomaba una lágrima, como queriendo certificar todo el desaguisado que se proclamaba con toda la solemnidad mostrada. Le habían dado plantón, me dijo, y no entendía nada, no razonaba, no comprendía, al parecer estaba llena, totalmente impregnada de feroz ausencia… 

Cal cercar...

Cal cercar la llum que tots tenim al cor, cal deixar-la brillar. Us imagineu un món on les persones semblessin una escampadissa de cuques de llum, una llum complementària que funcionés dia i nit i que fos al mateix temps que un molt bon aterratge d'estrelles del cel… Cal deixar volar la imaginació, cal ser creatiu fins i tot per a imaginar i, aleshores, pots rebre l'agraïment de les roses blanques, amb el del seu millor aroma… 

Aquells ulls

Recordo el primer cop que et vaig veure i em vaig adonar dels teus ulls, eren com un missatge de llum, més aviat la llum adient per a tot allò que deia o no deia la teva veu, però que jo hagués pogut escriure per a què m'arribés en to de pau i afinitat.  Recordo aquells ulls, que no només fan llum sinó que diuen coses, que ho diuen tot i bé i de bon cor…