Al final han tingut a bé nomenar-lo amor, és una emoció viva, un sentiment transformador, una experiència única, que no saps com ni per què, però que et trobes pres d’una situació que mai hauries pogut imaginar. És allò on el temps de l’absència és etern i la presència és màgia en forma de somriure, d’exquisida afinitat total. Al final han tingut a bé nomenar-lo amor i no n’hi ha per a menys, és pur sentiment sublim…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada